elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Centre del Carme acomiada el desé aniversari del Festival 10 Sentidos amb la dansa de Gaston Core

El Centre del Carme acomiada el desé aniversari del Festival 10 Sentidos amb la dansa de Gaston Core
  • ‘The Very Last Northern White Rhino’, de Gaston Core i Oulouy, tindrà lloc el dissabte i el diumenge a les 19 hores a la Sala Refectori del CCCC

El Festival 10 Sentidos afronta aquest cap de setmana la seua recta final junt amb el Centre del Carme Cultura Contemporània, amb l’actuació ‘The Very Last Northern White Rhino’, de Gaston Core i Oulouy, el dissabte i el diumenge a les 19 hores a la Sala Refectori. El centre d’art es manté una edició més entre les seus habituals de 10 Sentidos, i per a aquesta ocasió presenta aquesta coproducció entre el Festival Grec i la Sala Hiroshima: un solo de dansa interpretat per Oulouy, ballarí de Costa d’Ivori establit a Barcelona, i amb la creació escènica de Gaston Core.

Segons el director del CCCC, José Luis Pérez Pont, “des del Centre del Carme continuem aquest cap de setmana amb la nostra programació especial en què celebrem, aquest dissabte, la Nit Europea dels Museus amb diversos concerts relacionats amb el nostre nou projecte CCCC Music Lab. En el marc d’aquesta celebració, renovem un any més la nostra col·laboració amb el Festival 10 Sentidos oferint un espai alternatiu en què impulsar el desenvolupament i gaudi d’experiències innovadores en l’àmbit de les arts escèniques”.

Quan el periodista del New York Times Sam Anderson es va assabentar de la mort de l’últim mascle de rinoceront blanc del nord, va agafar un vol a Kenya per a observar i narrar amb detall la vida diària de les dues últimes representants d’aquesta espècie, que desapareixeria definitivament de la terra una vegada hagueren mort. La imatge indiferent d’aquests individus davant del destí de la seua espècie va transmetre al reporter una sensació de pau, en un moment d’incertesa global.

En ‘The Very Last Northern White Rhino’ Core busca, a través d’una investigació formal sobre diferents estils de dansa urbana (‘krumping’, ‘finger tutting’, ‘waving’, ‘afro’…), oferir la imatge de l’home que balla perquè ha descobert que, com ho expressa Paul Valéry, tenim “massa energia per als nostres menesters”. És a dir, presentar la dansa com a excés, com a celebració derivada de la vida, ballar fins a l’esgotament, ballar fins al final perquè “tal vegada ja no hi haja res més que es puga fer”.

Ballarí, actor, gestor cultural i llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, Gaston Core dirigeix la Sala Hiroshima des de 2015. En aquesta peça col·loca el ballarí de dansa urbana Oulouy fora del seu context urbà, en el centre d’una sala, enfront d’un públic. No som tots nosaltres un poc com aquesta mare i aquesta filla de rinoceronts blancs, éssers fora del seu context esperant indiferents un final que ens resulta alié?

Intèrpret i creador oferiran també una ‘masterclass’ el diumenge al Centre del Carme amb la qual abordaran les relacions creatives i compartiran diferents eines metodològiques per a la cerca de noves estètiques de representació. Dividida en dues parts, la sessió dedicarà una primera part a exposar conceptes relacionats amb les dramatúrgies del cos i una segona a tractar d’articular la relació entre pensament i acció a través de seqüències de moviment improvisades.

Pujar