Celia Amorós critica els "salomonets que pul·lulen per les institucions de la societat patriarcal dictaminant en les qüestions que afecten les dones"

La filòsofa Celia Amorós ha criticat aquest divendres els "salomonets [amb referència al rei bíblic Salomó] que pul·lulen per les institucions de la societat patriarcal dictaminant les seues sentències en les qüestions que afecten les dones". Amorós ha rebut la Medalla de la Universitat de València durant un acte solemne celebrat al Paranimf de l'edifici històric de La Nau.

A més de l'homenatjada, hi ha intervingut el rector, Esteban Morcillo, i la catedràtica de Psicologia Esther Barberá, qui ha llegit la 'laudatio'. A la sessió hi ha assistit Alberto Ibáñez, secretari autonòmic d'Inclusió; Josefina Bueno, directora general d'Universitats; Salvador Palazón, director general d'AVAP; membres de la comunitat universitària i representants dels moviments feministes.

En la seua intervenció, Amorós ha assenyalat que els homes comuns apel·len com a l'argument d'autoritat, en les seues opinions sobre les relacions home/dona, als testimoniatges i als decrets dels savis, "sense reparar que aquests decrets sapiencials no tenen com a base sinó el sentir comú del vulgar, establit pels homes". "En aquesta mútua remissió es produeix d'aquesta manera un joc d'espills, alhora que un efecte de bloqueig epistemològic", ha conclòs.

Celia Amorós ha afegit: "Salomó ha deixat la seua herència: salomonets, sense el seu talent, pul·lulen en les institucions de la societat patriarcal dictaminant les seues sentències en les qüestions que afecten a les dones instituint-se, com ho afirmava François Poullain de la Barre, en jutges en qüestions en les quals, mentre que patriarques, són part".

Les paraules de Celia Amorós poden llegir-se completes en la web de la Universitat (www.uv.es).

En la 'laudatio', Esther Barberá ha recordat com al llarg de la seua vida Celia Amorós ha construït "un pensament propi, basat en la reflexió i en l'acció acadèmica i política". "La seua màxima segons la qual 'conceptualitzar és polititzar i polititzar implica conceptualitzar' l'ha posada en pràctica durant tots aquests anys: va ser militant del Frente de Liberación de la Mujer de Madrid fins a 1980, i en 1987 va fundar el Seminari Feminismo y Ilustración en la UCM, que des dels seus inicis va col·laborar estretament amb el Seminario Interdisciplinari de Investigación Feminista, creat aquell mateix any", ha afegit.

La laudatio completa es pot llegir en la web de la Universitat (www.uv.es).

Finalment, el rector, Esteban Morcillo, ha definit Celia Amorós com "una figura rellevant del pensament feminista contemporani, una autèntica universitària per la seua tasca docent, investigadora i de divulgació que l'han convertida en una reputada assagista que ha exercit el seu activisme en favor de la igualtat per a construir una societat millor".

El rector ha advertit també: "Hem d'evitar fer passes enrere en igualtat quan encara queda un llarg camí per recórrer. A aquesta realitat hem d'afegir les dramàtiques xifres de violència de gènere així com d'assetjament, especialment en temps de l'omnipresència de les tecnologies de la informació i la comunicació".

Les paraules del rector es poden consultar en la web de la Universitat (www.uv.es).

Celia Amorós (València, 1944) ha publicat nombrosos assaigs sobre feminisme. Fins la seua jubilació, va ser catedràtica de Filosofia a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Llicenciada i doctora en Filosofia per la Universitat de València, ha exercit la docència en l'ensenyament mitjà i, en l'àmbit universitari, en la Universitat de València i la Complutense de Madrid. També va ser professora visitant a la Harvard University.

Fundadora del seminari 'Feminismo e Ilustración', que es va consolidar en la creació del Instituto de Investigaciones Feministas de la Universidad Complutense de Madrid, va ser la primera directora d'aquest institut de recerca.

És un referent clau en l'anomenat feminisme de la igualtat, que va introduir en la filosofia espanyola; així com especialista en el pensament ètic-polític de Jean Paul Sartre. Bona part de la seua investigació s'ha centrat en la construcció de les relacions entre la il·lustració i el feminisme.

Autora de nombrosos llibres de destacat impacte en el pensament feminista, com 'Hacia a una crítica de la razón patriarcal', ha rebut diverses distincions, entre elles el premi d'assaig María Espinosa, el Premi Nacional d'Assaig i el Clara Campoamor de l'Ajuntament de Madrid.