Una catifa amb 5.000 flors representarà la corona de la Verge dels Desemparats el dia de la patrona

La catifa decorativa que s'elaborarà amb 5.000 flors en la Plaça de la Verge de València el diumenge 8 de maig, Festa de la Patrona, tindrà com a dibuix central una representació de la Corona de la Verge dels Desemparats, en referència al Centenari de la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu que es commemorarà en 2023.

Segons l'esbós ja ultimat, la catifa “tindrà com a element central una flor oberta similar a la que té la Corona de la Verge en la seua part inferior i la sanefa que envoltarà la catifa està inspirada en la part superior de la Corona, imaginant que està oberta”, explica Miguel Ángel García Correa, president de l'Associació d'Alfombristas do Corpus Christi de Ponteareas, encarregada de la seua elaboració.

De la mateixa manera, “la Corona té en el centre una creu sobre un oval blau, element que hem volgut incloure amb un toc gallec, i per això la flor tindrà, en les seues quatre cantonades, quatre creus de clavell roig inspirades en la Creu de Santiago”, assenyala.

Un equip de 22 alfombristas de la vila gallega de Ponteareas es desplaçarà a València per a confeccionar, el mateix dia 8 de maig, aquest mantell floral, de 64 metres quadrats, en el sòl de la Plaça de la Verge, “com a homenatge a la Verge dels Desemparats per al pas de la seua imatge en la solemne processó general vespertina”.

Així, “la Patrona serà la primera que trepitge la catifa floral, com ocorre amb les catifes que es fan en Ponteareas per al pas de la processó del Corpus Christi, tradició que celebrem des de fa més de 200 anys”, destaca García Correa.

Un treball artesanal amb milers de flors i llavors

El 8 de maig, després del trasllat de la imatge fins a la Catedral, que començarà a les 10.30 hores, un equip d'alfombristas elaboraran la catifa -amb forma de quadrat amb costats de 8 metres- amb flors en el sòl de la plaça, enfront de la Basílica.

Es tracta d'un treball “completament artesanal que comença amb el plasmat del dibuix en el sòl, seguit pel perfilat, que consisteix a tornar a realitzar el dibuix, a manera de ‘subratllat’, amb llavors d'eucaliptus, en aquest cas calculem que seran més de 40.000 llavors”, explica el president de l'associació.

Després del perfilat “realitzarem, després d'un treball previ de deshoje, el farciment dels buits amb clavells i buganvillas, i diversos elements vegetals com la teua verda i marró, el bruc negre, la trenca de pi o la corfa d'arròs”.

A més, “la catifa, com totes les del Corpus de Ponteareas, no sols es veurà sinó que també tindrà una olor característica”, segons García Correa, que ha afegit que la fragància del “Corpus Christi de Ponteareas” va entrar en 2019 a formar part del Museu de les Aromes de Santa Cruz de la Salceda, de Burgos, únic a Espanya i Europa.

Predominen els colors blanc, groc, fúcsia i verd

Amb tots aqueixos elements, la catifa lluirà colors com a “or, en la sanefa; plata, en el perfilat de la flor que es farà amb llavors d'eucaliptus; i per als pètals de la flor central s'usaran clavells blancs, grocs i jaspiats, i buganvillas per al fúcsia”.

A més, “per al color negre, que destaca molt i és espectacular, usarem bruc negre; per al verd, hem recol·lectat, assecat i mòlt teua verda; i per als dos colors de la sanefa emprarem corfa d'arròs: natural, a l'interior, i groc en l'exterior”.

Ponteareas és reconeguda a Espanya i en altres països per aquestes creacions florals que elaboren per a ocasions especials com a visites del Papa, commemoracions i festes, fins i tot a Roma. Aquesta vila de la província de Pontevedra ha aconseguit especial renom per la celebració del Corpus Christi, en la qual els veïns, per al pas de la processó del Santíssim Sagrament, confeccionen catifes de flors naturals.

El diumenge del Corpus “més de vint catifes amb milers de flors, mates i arbustos, que recorren més d'un quilòmetre, omplin els carrers i places de Ponteareas, població amb uns 13.000 habitants que aqueix dia supera els 75.000”, comenta el president, que destaca la similitud entre aquesta tradició gallega “que portem en la sang” amb la devoció per la Verge dels Desemparats que es reflecteix en l'Ofrena de les Falles.