elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El cas de Catalunya a Europa s'analitza amb el politòleg Klaus Nagel en Els Debats del Magnànim

El cas de Catalunya a Europa s'analitza amb el politòleg Klaus Nagel en Els Debats del Magnànim
    MÉS FOTOS
    El cas de Catalunya a Europa s'analitza amb el politòleg Klaus Nagel en Els Debats del Magnànim - (foto 2)

    El pròxim dijous 26 d'abril a les 19'00 hores se celebrarà una nova sessió d'Els Debats del Magnànim, que comptarà amb la presència de Klaus Nagel, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i que està organitzar per la Institució Alfons el Magnànim, que depèn de l'àrea de Cultura de la Diputació. Presentat per Ferran Archilés (Universitat de València), el debat porta per títol Els processos de construcció nacional en l'Europa occidental. El cas de Catalunya. L'acte tindrà lloc a la sala La Muralla del col·legi Major Rector Peset (plaça Forn de Sant Nicolau, 4) i l'entrada, com sempre als Debats del Magnànim, serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala.

    Catalunya, una excepció, un exemple o un model?

    A partir de la famosa frase de Jean-Claude Juncker afirmant que no volia una Unió Europea de 98 estats, en una primera part més empírica Nagel es planteja quines probabilitats hi ha per un escenari d'aquestes característiques i passa revista a moviments nacionals existents i les seues reivindicacions així com la seua força respectiva. En aquest sentit, seria Catalunya una excepció, un exemple o un model en l'Europa actual? El politòleg alemany analitza quines respostes s'hauria de donar a reivindicacions secessionistes en un sistema federal com és la Unió Europea, i els reptes normatius d'una secessió interna (sense abandonar la UE), distingint-la de la secessió externa. Així mateix, Nagel explora les possibilitats d'acomodació asimètrica a nivell europeu, escenari en el qual Catalunya serveix de cas de referència, sense excloure la comparació amb altres casos.

    Klaus-Jürgen Nagel és professor agregat de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Les seues línies d'investigació són la teoria política (nacionalisme, federalisme) i la política comparada (partits i moviments nacionalistes, integració europea). També ha dedicat el seu treball de recerca a la història de Catalunya (moviment nacional, moviment obrer, història del sector vitícola). Va estudiar ciències socials i història a les universitats de Münster i de Bielefeld. Va obtenir el Staatsexamen el 1981 (en Història i en Ciències Socials) i posteriorment, el doctorat en Filosofia el 1989. Anteriorment a la seua incorporació a la Universitat Pompeu Fabra, el professor Nagel havia exercit a la Universitat de Bielefeld (Departament d'Història) i a la Universitat Johann Wolfgang Goethe, de Frankfurt am Main (Departament de Ciències Socials).

    Pujar