Carlos Lacasta nou secretari científic del Comitè Europeu per a Futurs Acceleradors (ECFA)
Carlos Lacasta Llácer, investigador científic del CSIC en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d'Excel·lència Severo Ochoa del CSIC i la Universitat de València, és des del passat mes de juliol el nou secretari científic del Comitè Europeu per a Futurs Acceleradors (ECFA, per les seues sigles en anglès). Aquest lloc és el segon en importància d'aquest comitè creat en 1963 que agrupa a la comunitat científica europea que utilitza els acceleradors de partícules del continent, especialment el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN. El nomenament es produeix per a un període de tres anys i coincideix amb la definició de la nova Estratègia Europea de Física de Partícules, el 'full de ruta' que marcarà les prioritats de la disciplina en la dècada de 2030 i assenyalarà l'accelerador que succeirà al LHC.
El Comitè Europeu per a Futurs Acceleradors va ser creat en 1963 per a planificar les infraestructures dedicades a la recerca en física de partícules del continent a llarg termini, i actua com a contacte amb els països participants (els 22 membres del CERN i alguns dels associats) per a facilitar l'accés de la comunitat científica a les mateixes. Es tracta principalment d'acceleradors de partícules, grans instal·lacions on s'utilitzen partícules subatòmiques accelerades a grans velocitats per a estudiar els constituents de la matèria. Entre ells es troba l'accelerador més gran i potent del món, el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) que opera el CERN en la seua seu de Ginebra (Suïssa).
ECFA està format pel president, en l'actualitat Jorgen D'Hont (Bèlgica), el secretari científic i dos òrgans consultius, plenari i restringit. El nomenament de Carlos Lacasta (València, 1966) com a secretari científic i 'número dos' d'ECFA coincideix amb la renovació de la seua posició com a representant espanyol en el Restricted ECFA o RECFA, que assessora a la direcció i exerceix de contacte amb els països membres del CERN en tot allò relacionat amb la recerca en física de partícules. A més, Lacasta segueix sent un dels científics espanyols que componen el plenari d'ECFA, al costat de Juan Fuster Verdú, també investigador de l'IFIC; Caterina Biscari, directora del sincrotrón ALBA; Juan Alcaraz (CIEMAT), i Luis Ibáñez (IFT, CSIC/UAM).
En exercici des del passat mes de juliol, Lacasta ocuparà el càrrec adjunt a la direcció d'ECFA durant 3 anys, en un període en el qual la comunitat científica europea en física de partícules està definint les prioritats del camp per a la dècada de 2030, la futura Estratègia Europea de Física de Partícules. Llavors deixarà de funcionar el LHC d'Alta Lluminositat (HiLumi LHC), la millora de l'actual accelerador del CERN per al període 2025-2035, i s'ha de decidir quin serà el pròxim gran accelerador de partícules a Europa. El CERN actualment té dos projectes, un per a construir un accelerador lineal (CLIC) i un altre per a construir un nou accelerador circular molt més gran que el LHC (FCC), de 80 o 100 quilòmetres de circumferència (el túnel actual en té 27).
ECFA és un dels pilars de la futura Estratègia Europea de Física de Partícules, procés iniciat pel Consell del CERN on també es troben representants dels Estats membres del CERN i directors dels principals laboratoris europeus, entre altres. Les comunitats científiques de cada país i àrees implicades en l'Estratègia (física de partícules, física d'astropartícules, física nuclear) es troben actualment definint les seues prioritats, que es remetran al grup que coordina el procés i que seran posades en comú en una reunió a Granada al maig de 2019. A partir d'ací s'escolliran les propostes de consens que formaran el full de ruta de la física de partícules a Europa, procés que s'espera finalitze a la primavera de 2020.
