elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El cap de Bombers afirma en la comissió municipal sobre la dana que “es va treballar amb el màxim d'efectius possibles”

El cap de Bombers afirma en la comissió municipal sobre la dana que “es va treballar amb el màxim d'efectius possibles”
  • “Entre els dies 29 i 31 d'octubre van estar treballant 376 efectius dels 447 de plantilla; vam tindre un grau de mobilització altíssim eixos tres dies"

  • Enrique Chisbert ressalta la “tenacitat, la valentia i l'esperit de servici demostrat pels membres dels servicis públics de l'Ajuntament”

 

 

L'inspector cap de Bombers de València, Enrique Chisbert, ha afirmat que el dispositiu desplegat per l'Ajuntament en la nit del dia 29 d'octubre, a causa de les inundacions generades per la dana, “és un motiu d'orgull per a tota la ciutadania, per la tenacitat, la valentia i l'esperit de servici demostrat pels membres dels servicis públics d'este Ajuntament, que malgrat la incertesa i l'alt risc per a les seues vides no van desistir de la seua obstinació de servir a la ciutadania". “Es va treballar amb el màxim d'efectius possibles donada la gravetat de la situació”, ha declarat Chisbert en la Comissió no permanent per a la recuperació de les zones afectades per la dana 2024 a la ciutat de València.

Respecte a la mobilització del personal dels Bombers de l'Ajuntament de València, Enrique Chisbert ha informat que el dia 29 d'octubre hi havia 67 efectius de guàrdia i 68 més es van incorporar per al servici extraordinari. El dia 30, als 66 de guàrdia s'hi van unir 60 més de manera extraordinària. Respecte al dia 31, hi havia 64 de guàrdia i es van mobilitzar altres 51 efectius més. En total, entre els dies 29 i 31 d'octubre van estar treballant 376 bombers i bomberes dels 447 de plantilla, ja que 37 van quedar bloquejats per la dana i 34 es trobaven de baixa o en situació no operativa. “Vam tindre un grau de mobilització altíssim al llarg d'eixos tres dies. Es van realitzar un total de 681 servicis extraordinaris, la qual cosa suposen unes 7.500 hores de treball. El Grup de Rescat Aquàtic ha sigut el que més hores ha dedicat de manera específica, amb nou dels onze comandaments i sis dels onze bombers disponibles”, ha destacat.

L'òrgan municipal no permanent ha celebrat sessió ordinària este dimarts amb la presència de l'alcaldessa de València, María José Catalá; l'assistència dels representants de l'equip de govern, Grup Popular i Grup Vox; i l'absència dels grups municipals de l'oposició, Compromís i Socialista. El cap dels Bombers de València ha sigut la primera persona a intervindre de la llista de compareixences d'experts i representants d'entitats acordada per la comissió, que estan programades per als dies 7, 13 i 20 de gener de 2025.

Agraïment general

En l'inici de la seua intervenció, el cap dels Bombers de la ciutat ha agraït la col·laboració rebuda des de tots els servicis municipals, Policia Local, Creu Roja, i de les administracions, unitats d'emergències, empreses, professionals, associacions i entitats de tota Espanya i dels milers de voluntaris arribats des de tots els racons del país, que van fer visible un “esperit de solidaritat”.

Enrique Chisbert ha fet un relat detallat del dispositiu de Bombers desplegat per la dana, des dels avisos de l'AEMET del dia 27 d'octubre i la constitució del Cecopal el mateix dia 29. “A les 20.04 hores” d'eixe dia és quan l'Ajuntament de València rep la primera incidència relacionada per la Dana i localitzada en el terme municipal de València. En concret, la inundació de les instal·lacions de València Sud de Ferrocarrils de la Generalitat. Les primeres unitats de Bombers “comproven que l'accés està impossibilitat i demanen mitjans addicionals”, ha relatat Chisbert. És en eixe moment quan es constituïx el Lloc de Comandament Avançat (PMA) a la Torre, en el pont sobre el nou llit del Túria, i s'habiliten diversos sectors en el Forn d’Alcedo, Castellar-l’Oliveral i la V-30. El personal del PMA va estar a punt de quedar atrapat, davant la crescuda de l'aigua i el possible desbordament del nou llit del Túria, segons la seua pròpia narració dels fets.

Diversitat de servicis

El responsable de Bombers ha fet un relat detallat de les intervencions, secundat per diverses imatges i fotografies preses en la nit del 29 al 30 d'octubre pel dron de Bombers, els mateixos efectius municipals i altres unitats d'emergència. “Entre el 29 d'octubre i el 14 de novembre es van realitzar 881 servicis, però cal tindre en compte que molts dels servicis de les pedanies no es podien comptabilitzar per la simultaneïtat i celeritat amb els quals s'anaven realitzant”, ha afirmat. “És impossible recordar tots els rescats. Així i tot, més de 20 comandaments poden recordar mil rescats realitzats”, ha explicat Chisbert, qui ha relatat diversos casos de persones atrapades en el sostre de vehicles particulars, autobusos i d'edificis com a safaretjos, gasolineres, així com "el d'una senyora major i les dos cuidadores surant en l'aigua”.

Els Bombers van dur a terme en les primeres hores de la dana “més de quaranta tipus diferents de servicis segons el nostre catàleg”. Entre ells, Chisbert ha destacat en la seua compareixença en la comissió permanent no municipal els següents: inspecció de carrers i edificis, busca de víctimes, donar informació a la ciutadania, retirades de vehicles, obertures d'accessos a immobles, extracció de llots, localització de danys, seguiment de persones vulnerables, gestió d'ajuda humanitària, muntatge de centres sanitaris de campanya, desplaçament de queviures i estris essencials, inspeccions en edificacions danyades en les pedanies i poblacions limítrofes, corts d'aigües, incendis, fugues de gas, temptatives de suïcidis, rastrejos amb el dron, intervencions en els baixants comunitaris d'aigües brutes, talls de branques, vigilància i rastreig en platges i llits de barrancs, així com l'atenció a les alcaldies pedànies”.

El personal municipal del Departament de Bombers, Prevenció i Intervenció en Emergències i Protecció Civil va fer ús de “la gran quantitat i la gran qualitat del material de rescat aquàtic adquirit a la fi de 2022 i principis de 2023”, en paraules de Chisbert, qui ha volgut recordar que, a part de les pedanies del sud, “la resta de la ciutadania no es va veure afectava, però demandava un servici ordinari”. “L'endemà es va tindre clar, molt clar, que s'anava a necessitar mantindre un operatiu extraordinari al marge del servici ordinari durant un temps prolongat”, ha destacat.

Reparació i neteja en edificis públics

Per part seua, el cap de l'Oficina Tècnica de Planificació i Control del Servici d'Arquitectura i Servicis Centrals Tècnics d'Ajuntament de València, Pablo Sapiña, ha comparegut per a informar dels treballs de reparació i neteja portats a cap des del 31 d'octubre en els centres educatius i els edificis públics de les tres pedanies del sud, així com la gestió de les donacions solidàries.

En concret, el responsable municipal ha explicat que s'ha actuat en les tres alcaldies pedànies, en els col·legis del Forn d’Alcedo, Pare Manjón de la Torre i el centre d'Educació Especial Rosa Llácer, a més de la biblioteca Joan Churat i Saurí, el Centre de Persones Majors del Forn d’Alcedo, la Barraca de Cotofio i les instal·lacions dels horts urbans de Sociópolis.

Així, Sapiña ha indicat que la màxima prioritat per al consistori ha sigut “restablir el funcionament dels centres educatius al més prompte possible”, i després d'enumerar les diferents intervencions que s'han dut a terme en cada col·legi, ha assenyalat una inversió global en ells de 430.500 euros i la tramitació de 12 contractes d'emergència amb un import total de 710.526 euros.

Expert de la UPV

En la sessió d'este dimarts també ha participat el catedràtic de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València (UPV), José María Lozano Velasco, qui ha centrat la seua intervenció en la gestió del territori, “que en el cas de les ciutats s'ha de fer urbanitzant”.

José María Lozano ha proposat, com a mesura estratègica per a dur a terme la regeneració de les pedanies afectades per la dana, “un reimpulse de Sociópolis”, i ha considerat que “s'hauria de fomentar la relació d'esta zona de la Torre amb la Marina, generadora de tecnologia avançada i incubadora d'intel·ligència i innovació”. “Podríem tindre en este espai, que ara està donant resposta a la necessitat de reallotjament de les famílies afectades, un parc de vivenda pública transitòria per a, per exemple, donar servici als qui treballen en la Marina. Ací hi ha molt de sòl dotacional, per a equipaments, però caldria contemplar que eixe ús incloga el de vivenda pública”, ha explicat.

El professor també ha suggerit mesures concretes per a zones inundables com la utilització de pavimentacions poroses, l'habilitació de sistemes separatius de clavegueram o la construcció d'edificacions solgudes amb aparcaments en altura, i ha defés la reivindicació de l'Albufera com a reserva de la biosfera. En este sentit, ha parlat de “protegir els vincles existents i necessaris entre este parc natural, l'Horta i el llit de riu Túria, amb la finalitat de renaturalitzar, que no és fer més verd, sinó fer natural, la qual cosa implica no posar-li obstacles a l'aigua sinó deixar-la passar”.

Mercavalència

Seguidament, ha comparegut el director gerent de Mercavalència, José Miguel Yubero, qui ha detallat com este centre agroalimentari de la Comunitat Valenciana ha treballat per a atendre les necessitats d'alimentació de les localitats afectades per la dana i de la ciutat de València en general. “Des del primer dia de la tragèdia este espai logístic ha compatibilitzat la seua funció habitual amb la de coordinar la labor desenrotllada per més de 500 voluntaris implicats per a ajudar a víctimes de l'emergència”, ha relatat.

José Miguel Yubero ha ressaltat i ha agraït la “suma d'esforços” i ha parlat de “la necessitat d'ajudar als qui, normalment, proveïxen a estes poblacions: els establiments comercials d'estos nuclis urbans que ara es plantegen el futur”. Per a donar resposta a eixa necessitat, ha proposat que “es posen en marxa campanyes per a reactivar les compres com, per exemple, la del bo comercie que s'ha desenrotllat a vegades a la ciutat i ara es podria impulsar en les pedanies”.

Neteja de residus

La Comissió no permanent per a la recuperació de les zones afectades per la dana també ha escoltat el cap del Servici de Neteja i Recollida de Residus de l'Ajuntament de València, Antonio Molla, qui ha destacat “la dedicació dels qui han treballat per a retirar una ingent quantitat de residus, que superarà els 50.000 metres cúbics”.

“El volum de residus generats diàriament en les pedanies afectades per la dana ha sigut similar al que s'arreplega habitualment en tota la ciutat”, ha indicat, després de detallar “problemes afegits com l'afecció de la maquinària de la contracta de neteja de la zona sud, que també va patir danys considerables pel temporal”.

Molla ha descrit com a "imprescindible” la col·laboració de les altres contractes de neteja de la ciutat, algunes de les quals també s'han vist afectades, i d'altres localitats, i de “necessària” la col·laboració de l'administració estatal. “Hem hagut de substituir els contenidors per uns altres de gran grandària, treballar amb maquinària que no utilitzem habitualment per a retirar llots i fang, i actuar sobre 18 quilòmetres del litoral de la ciutat i zones rústiques de difícil accés, perquè la corporació considere reptes que s'hauran de tindre en compte en futurs contractes de neteja de la ciutat”, ha explicat.

 

 

 

Pujar