La Biologia sintètica avança cap a la seua consolidació com a disciplina del segle XXI
Un article publicat a la revista EMBO Reports per membres del consorci d’experts en Biologia sintètica BioRoboost posa de manifest l’esforç d’aquesta disciplina per acomplir amb el paper de facilitadora de la bioenginyeria que li atorguen els nous temps. La Universitat de València, des d’on es coordina aquest consorci de socis europeus, asiàtics i nord-americans, n’és una de les signants.
Estandaritzar el mètode científic per a la recerca de biosistemes i conjuminar la tècnica i la ciència amb la legalitat i el consens són els objectius primordials de la declaració d’intencions que acaba de fer pública EMBO Reports ¬–revista de la plataforma open accés EMBOPress¬– i que dóna veu a un grup internacional d’experts en Biologia Sintètica (SynBio).
Titolat The long journey towards standards for engineering biosystems, l’article palesa el potencial d’aquesta disciplina –que integra coneixements biològics, genètics, químics, computacionals i d’enginyeria– per a la producció d’estructures biològiques amb noves funcionalitats que aporten beneficis a la ciència i a la societat. I se centra en la importància d’establir patrons de referència per al treball científic –estàndards–, molt definits en l’àmbit industrial i de l’enginyeria però no en el de les ciències de la vida.
“Els estàndards son peces universals que s’utilitzen de manera massiva en enginyeria. Per a fabricar un cotxe o un piano electrònic, per exemple, es poden emprar els mateixos xips. Si som capaços de fer més estàndard la biologia, posant-nos d’acord en aquelles peces que es poden emprar en diversos microorganismes i en tots els laboratoris, construirem una disciplina més universal, més a prop de l’enginyeria i més aplicable a la producció industrial”, assenyala Manuel Porcar, investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), cofundador de l’empresa Darwin Bioprospecting Excellence –ambdues entitats al Parc Científic de la Universitat de València–, coordinador de BioRoboost i un dels signants de l’article.
El document sosté que les oportunitats que ofereix la SynBio per a la millora de la societat i de la indústria mundials passen per l’establiment d’aquests paràmetres rellevants, mètodes de càlcul i protocols precisos, que possibiliten als investigadors treballar en coordinació mitjançant la interoperabilitat i l’optimització dels esforços. I fa una crida als agents implicats –comunitat científica, indústria, política, òrgans de finançament– perquè participen en la constitució d’un fòrum permanent que, a més de rigor científic, aporte consistència tècnica i legal a la disciplina.
L’objectiu que es planteja actualment la comunitat investigadora en aquest camp, i que reflecteix el document, és salvar la distància entre el coneixement generat per una disciplina encara jove i un potencial d’aplicació amb llista d’espera en àmbits tan importants com ara la indústria, la salut o l’energia.
“Tot i que els beneficis de treballar amb estàndards són evidents, la comunitat científica en Biologia Sintètica és encara reticent a l’establiment de normes, tant pels costos que comporta la seua adopció com per la suposada pèrdua de flexibilitat que això implica –diu el text. Tanmateix –explica– la capacitat dels estàndards per a l’assoliment d’objectius científics és molt gran; augmentarà la creativitat del treball i ajudarà a que la disciplina es consolide com ciència”.
