Benimaclet, Patraix i Pla del Real, els barris més valorats per a viure, segons el baròmetre municipal
Carlos Galiana destaca dades positives com la nota de 8,4 sobre 10 amb que els habitants de València valoren la satisfacció de viure a la seua llar
El regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana, ha presentat els resultats del nou baròmetre municipal de la ciutat de València, que es va realitzar abans de la crisi sanitària i que recopila informació sobre els temes relacionats amb la vivenda. El baròmetre agafa de base l’entrevista presencial a 2.300 persones i dóna informacions com que els barris millor valorats pels seus mateixos veïns per a viure són els de Benimaclet, Patraix i Pla del Real.
“Este baròmetre llança dades molt positives sobre el nivell de satisfacció de viure als barris de València, que van en la línia del que ja hem pogut vore de manera més general en estudis anteriors. La satisfacció mitjana que expressen els veïns i veïnes de València de viure en la seua llar es situa en un 8,4 sobre 10. I més significatiu és, si cap, que el 78,6% puntua entre un 8 i un 10 este aspecte. I, més encara, un 33% puntua la satisfacció de viure en la seua casa actual amb un contundent 10. Són dades que reforcen el fet que la gent que viu a València està contenta amb esta decisió”, ha explicat el regidor de Control Administratiu, Carlos Galiana.
La mitjana d’habitants en les llars de la ciutat es situa en 2,6, segons indica este infobaròmetre. A més, l’estudi determina que sols un 4% comparteix la vivenda amb persones que no són del nucli familiar, mentre que el 18,4% viu a casa dels pares i el 74,7%, el gros dels entrevistats, viu en una casa pròpia (ja siga en propietat o en lloguer). Una dada que es sol repetir en tots els estudis sobre vivenda i que en este baròmetre també queda clara és que la majoria opina que l’opció ideal és la compra d’una vivenda (74%), front a viure de lloguer (19%).
Preguntades per quines són les millors opcions que es poden dur a terme des de les administracions públiques per a fomentar el lloguer de vivenda, les persones participants destaquen, especialment, la d’incrementar el parc públic de vivenda de lloguer i la d’augmentar la seguretat jurídica de l’arrendador a l’hora de llogar un pis. També es molt valorada l’opció de fomentar la construcció o rehabilitació de vivendes per a destinar-les al lloguer. El principal motiu de tindre una segona vivenda buida torna a ser la falta de la seguretat jurídica: “per desconfiança cap a les persones inquilines”, segons l’estudi.
23,2 ANYS, L’EDAT MITJANA D’EMANCIPAR-SE A VALÈNCIA
L’edat mitjana d’emancipament a la ciutat de València és la dels 23,2 anys i el motiu principal, amb certa diferència sobre la resta, és el de casar-se o anar a viure amb la parella. Per darrere queden opcions com el desig d’independitzar-se i tindre vivenda pròpia, raons de treball, raons d’estudi o raons familiars. Després de deixar la llar familiar, majoritàriament la casa on es viu es una vivenda en lloguer i, en segon lloc, una propietat amb hipoteca; molt per darrere queden opcions com la propietat comprada íntegrament, pis d’altres persones (amics, familiars), pis compartit o propietat heretada.
Respecte al preu del seu lloguer o hipoteca, les persones entrevistades consideren lleugerament en més d’un 40% que és un preu adequat, mentre que un poc menys del 40% considera que és car. Sols un 10% considera que és barat. Els gastos que genera el manteniment de la vivenda provoca que la situació d’un 50% siga “acceptable, per arribar just a final de mes”, i que per a un 30% siga una situació “bona, per arribar a final de mes sense preocupacions”, mentre que per al 15% li suposa una situació “roïn, li resulta difícil arribar a final de mes”. Tot i els gastos propis de la llar, un 70% pot permetre’s unes vacances.
Sobre la situació actual en els pressupostos familiars, una gran majoria -que varia segons la franja d’edat, però que es manté com l’opció majoritària en totes- considera que és la mateixa que la de fa un any; una valoració que es repeteix davant la pregunta de quina serà la situació d’ací a un any.
El regidor Carlos Galiana ha recordat que “estes dades estan penjades a la web municipal de l’Ajuntament de València per a que puguen ser consultades per totes aquelles persones que estiguen interessades en accedir a l’estudi” i ha afegit que “els resultats són estudiats amb tot tipus de detall per l’Ajuntament de València per a adaptar, si cal, les polítiques públiques a les necessitats ciutadanes i, així, construir la millor ciutat possible amb polítiques públiques basades en els interessos de la ciutadania”.
