Les Arts s’endinsa en el repertori rus amb ‘Iolanta’, l’última òpera de Txaikovski

El Palau de les Arts s’endinsa en el repertori rus amb ‘Iolanta’, l’última òpera que va compondre Piotr Ilitx Txaikovski, que s’estrena dijous, 22 de març, a la sala principal.

El director artístic de les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha presentat aquest títol hui, en conferència de premsa, acompanyat de Henrik Nánási, director musical; Mariusz Treliński, director d’escena; i la soprano Lianna Haroutounian, que interpreta el paper protagonista en aquesta producció llogada al Teatre Mariinski de Sant Petersburg.

Segons ha apuntat Iglesias Noriega, les Arts reuneix en ‘Iolanta’ un equip artístic de garanties en el repertori rus, amb noms destacats que ja s’han guanyat l’aplaudiment del públic valencià.

En el repartiment, acompanyen Lianna Haroutounian, Mikhail Kolelishvili (el rei René), Valentyn Dytiuk (Vaudemont), Gevorg Hakobyan (Ibn-Haqia), Boris Pinkhasovitx (Robert), Olga Zharikova (Briguitta), Marina Pintxuk (Marta), Gennady Bezzubenkov (Bertrand), Andrei Danilov (Almeric) i l’artista del Centre Plácido Domingo Olga Syniakova.

‘Iolanta’ és una òpera en un acte, basada en el drama ‘La filla del rei René’, de Henrik Hertz, de forta càrrega simbòlica i de gran bellesa musical, segons ha explicat Iglesias Noriega. El llibret, signat pel germà menor del compositor, Modest, narra el despertar a la llum i a l’amor de la jove princesa Iolanta, que viu reclosa i inconscient de la seua pròpia ceguera per voluntat paterna.

Henrik Nánási subscriu la seua cinquena col·laboració amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV). Reconegut per les seues incursions amb la formació titular de les Arts en obres de Bartók, Massenet, Verdi i Wagner, el mestre hongarés arriba a València després del seu debut al Metropolitan de Nova York amb aquest mateix títol.

El director musical destaca la singularitat de ‘Iolanta’, “no només perquè és l’última òpera que va escriure Txaikovski, sinó perquè també té un final feliç, la qual cosa és bastant única en comparació amb altres treballs del mateix compositor”. “Considere, a més, que és interessant per al públic escoltar una cosa diferent del que sol programar-se, com ‘Ievgueni Oneguin’ o ‘La dama de piques’, perquè és una gran obra amb totes les característiques de Txaikovski”, afig.

Musicalment, Henrik Nánási, destaca, entre altres, el duo d’amor entre el comte Vaudemont i Iolanta. “No és el típic duo d’amor, que normalment té els seus alts i baixos, com la vida real. Es produeix una situació especial, perquè ella és cega i ell tampoc sap molt bé com acostar-s’hi. Crec que aquesta circumstància va servir d’inspiració a Txaikovski, ja que utilitza tots els colors que pot de l’orquestra, per a transmetre aquella sensació d’inseguretat. Utilitza les arpes, per exemple, en un registre concret, moltes vegades molt agut, que reflecteix els petits batecs del cor de Iolanta”.

“Txaikovski —resumeix el mestre— usa tota l’experiència adquirida en orquestració, en òpera, amb els cantants i els personatges. Per a mi el meravellós d’aquesta òpera és que imprimeix un acostament líric, però que, donada la seua experiència, també desplega el seu talent dramàtic. Podem dir que tot el que ja ha fet i aconseguit abans està ací”.

Mariusz Treliński presenta la seua tercera producció a València, després dels seus celebrats treballs amb ‘Madama Butterfly’ i ‘Ievgueni Oneguin’. Boris Kudlička (escenografia), Magdalena Musial (vestuari), Marc Heinz (il·luminació), Tomasz Wygoda (coreografia) i Bartek Macias (vídeo) conformen l’equip creatiu de ‘Iolanta’. El veterà director d’escena, Premi Internacional d’Òpera en 2018, considera l’obra com “una metàfora”:

“Iolanta és el testament de Txaikovski. És una òpera molt curta tot i que és una de les més belles que va deixar escrites. És curiós que triara una faula com a colofó a la seua carrera, en la qual construeix una metàfora del món, que estigmatitza les persones que no hi veuen, o que veuen i entenen de manera diferent”.

“Així mateix —afig Treliński—, l’òpera ens proposa una història sobre les persones aïllades, que estan al marge de la societat, però que posseeixen una certa veritat i emanen la seua pròpia llum”.

Després de debutar a les Arts com a Floria Tosca la passada temporada, Lianna Haroutounian encarna Iolanta. La reconeguda intèrpret verdiana, que ja ha cantat aquest mateix paper a Sant Petersburg, ha subratllat les dificultats també escèniques del personatge. “He d’interpretar una xica cega, que no veu el món i que està en el seu propi univers, un entorn molt pur… Fins i tot en els assajos i quan estava estudiant la posada en escena he intentat tancar completament els ulls per a tindre aquella sensació i estar més a prop d’ella”, ha explicat.

‘Iolanta’, de Txaikovski, també es representarà a les Arts els dies 24, 28 i 31 de març.