Aprovat el Pla d'Immigració i Interculturalitat 2019-2022

El Ple de l'Ajuntament ha aprovat hui el Pla Municipal d'Immigració i Interculturalitat 2019-2022, una eina de gestió que inclou un total de 68 mesures en 5 àrees d'aplicació, i que es planteja com «un canvi d'enfocament des d'una gestió merament assistencial a una altra basada en el reconeixement dels drets de les persones», en paraules de la regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fábregas Santana.

Este ha sigut un dels punts tractats en la sessió plenària del mes d'octubre, una sessió que ha començat amb un minut de silenci de tota la Corporació en memòria i homenatge a la política valenciana Carmen Alborch, que va faltar ahir dimecres. Alborch va ser regidora de l'Ajuntament de València entre els anys 2007 i 2011, en els quals va ocupar el càrrec de portaveu del Grup Municipal Socialista i aspirant a l'alcaldia.

Després del record de la Corporació Local a Alborch, ha continuat la sessió en la qual s'ha votat el Pla Municipal d'Immigració i Interculturalitat, que ha obtingut el suport únicament de l'Equip de Govern, ja que els partits d'oposició s'han manifestat contraris a la seua aplicació per motius diversos, que han exposat durant el debat. Prèviament, ha pres la paraula el representant de SOS Racisme i vicepresident del Consell Local d'Immigració i Interculturalitat, Papa Balla, qui ha felicitat el Consitori per este pla i per les accions efectuades des de l'any 2015 que, ha afirmat, «han convertit l'Ajuntament de València en la locomotora de les ciutats europees en matèria de polítiques inclusives».

La regidora de Ciutadans Amparo Picó ha explicat la seua postura contrària al Pla perquè, ha assegurat, «porta a falses expectatives al col·lectiu de persones immigrants», i per entendre que el fenòmens dels denominats 'manters' genera «competència deslleial amb el xicotet comerç». Per part seua, el regidor del PP Cristóbal Grau, ha criticat que el Pla «té una mancança de compromís pressupostari» i ha qualificat alguna de les seues iniciatives, com ara la 'targeta de veïnatge', de «presa de pèl».

La regidora Fàbregas Santana ha rebutjat les crítiques que, ha assegurat, són només una excusa formal per a no votar a favor del Pla, i ha lamentat que els grups de l'oposició no fixen la seua postura exacta respecte a la migració i a la població estrangera, que suposa més del 16% a la nostra ciutat. Segons la regidora, «este Pla suposa un canvi total de l'enfocament sobre la gestió del fenomen migratori: des de la postura del govern anterior, que era assistencial, a l'actual que es basa en el reconeixement dels drets de les persones».

El Pla s'estructura entorn de 5 àrees d'actuació, i contempla un total de 68 mesures concretes. Tal com ha explicat la delegada, s'ha elaborat amb el suport tècnic de la Universitat de València, i en col·laboració amb les principals entitats socials i especialitzades que treballen en este sector.

També durant la sessió plenària s'ha aprovat la modificació del Reglament del Servici d'Ajuda a domicili, SAD, en este cas amb el suport dels grups del Govern i de Ciutadans. El PP s'ha abstingut per desacords amb algunes característiques tècniques de la modificació, com ara els terminis d'assistència o els criteris de baremació. La regidora de Benestar Social, Consol Castillo, ha explicat que la modificació va dirigida «a establir variables de millora en la qualitat de la gestió», i ha garantit l'atenció immediata a les emergències i pràcticament a tota la població (92%) susceptible de rebre les ajudes.

PLA EDIFICANT: SANT ÁNGEL DE LA GUARDA, MALILLA I PATRAIX

Durant la sessió del Ple de hui també s'ha aprovat sol·licitar a la Generalitat la delegació de competències de la tercera fase del Pla Edificant, per tal d'impulsar actuacions de millora en l'IES núm.41 Patraix i el CEIP Sant Àngel de la Guarda, i l'adhesió al Pla del nou CEIP Zona Malilla. Com és conegut, el Pla Edificant és una eina impulsada per la Generalitat per agilitar i facilitar la construcció, reforma i millora de centres educatius que, en el cas de la ciutat de València, beneficia nou centres escolars. Ja en el Ple del mes se setembre es van sol·licitar les competències per als primers sis centres, cosa que va suscitar, igual que hui, les crítiques de l'oposició.

Des de Ciutadans, el seu portaveu, Fernando Giner, ha acusat el Govern de «falta de planificació», mentre que el regidor popular Cristóbal Grau ha assegurat que «la política educativa no és una prioritat per a l'alcalde», i que el Pla Edificant «és un engany als pares». El regidor de Govern Interior, Sergi Campillo, ha rebutjat estes afirmacions, i ha assegurat que una de les claus del Govern de la Nau és, precisament, «l'aposta per l'educació pública». Campillo ha recordat que «a València, en este àmbit partíem de zero perquè l'escola pública estava abandonada, i este Govern està recuperant la seua dignitat». Les tres propostes han sigut recolzades pels grups de Govern i per Ciutadans, mentre que el PP s'ha abstingut en les votacions.

LES ORDENANCES FISCALS DE 2019

El Ple també ha aprovat hui les Ordenances Fiscals per a l'any que ve, 2019. L'oposició s'ha abstingut en totes les votacions, excepte en la referent a l'Impost sobre Béns Immobles, IBI, que ha votat en contra. Els portaveus de PP i Ciutadans han criticat al Govern Municipal el seu «baix nivell d'execució pressupostària, i han exigit una rebaixa de l'IBI, del 3% i del 7%, respectivament. Per part seua, el delegat d'Hisenda, Ramón Vilar, ha subratllat que la proposta d'Ordenances no ha suscitat crítiques ni esmenes de cap associació ni entitat professional, empresarial o ciutadana, i ha recordat que València se situa per davall de la mitjana d'Espanya en impostos per habitant.

Finalment, el Ple ha aprovat per unanimitat el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de València i l'Arquebisbat per a l'obtenció del solar de l'Almoina. A pesar de l'acord, no obstant això, tant PP com Ciutadans han criticat el Govern Local per este acord. El conveni permetrà que passe a propietat municipal el sòl de l'actual plaça de l'Almoina, on es troba el Centre Arqueològic, així com la plaça de l'Església de Campanar. Ajuntament i Arquebisbat intercanviaran parcel·les per un muntant superior als 9,2 milions d'euros.