El Ple aprovarà els plans de Cooperació i Educació per al Desenvolupament Municipal

L'aprovació del Pla de Cooperació i Educació per al Desenvolupament serviran per a orientar les actuacions municipals en estos àmbits des del 2019 fins al 2022. La regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fàbregas Santana, ha destacat que "este pla és un esforç conjunt del sector de la cooperació i orientarà l'acció municipal fins a 2022".

«La corporació municipal, que ha donat un nou impuls a la Cooperació per al desenvolupament a València, amb la creació al maig de 2015 de la Regidoria de Cooperació al Desenvolupament i Migració, la constitució i posada en funcionament del Consell Municipal de Cooperació i l'augment significatiu de la dotació pressupostària per a desenvolupar accions en esta matèria, també ha fet una aposta ferma per anar incrementant el pressupost a la reivindicació històrica mundial. Tindrem un 0.7% del pressupost en el 2019 per a cooperació», ha recordat l'edil.

Ara, ha continuat, «sorgix de la necessitat d'orientar i planificar de forma efectiva la política de cooperació, per a superar les limitacions persistents des de la seua posada en marxa a la fi dels noranta, així com per atendre la demanda dels diferents actors de cooperació de la ciutat». Per a la regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, l'objectiu és «orientar la política de cooperació cap a processos de desenvolupament, pe ra fomentar la participació i la coresponsabilitat dels actors tant en el nord com en el sud. Per a millorar, així, la capacitat de gestió amb la finalitat d'augmentar l'eficàcia, l'impacte i la visibilitat de l'Ajuda oficial al desenvolupament municipal».

«Este pla ha estat el més participat possible. S'han convocat tots els agents, incloent-hi els grups polítics de l'oposició, s'ha treballat un diagnòstic que ens permetia conéixer d'on venim per saber fins a on podem arribar," ha expressat Neus Fàbregas Santana.

En el Consell de Cooperació al Desenvolupament hi ha 71 entitats representades: 49 ONGD, 3 universitats valencianes, l'Administració autonòmica (DG Cooperació), 5 grups polítics municipals, 2 col·legis professionals, 2 sindicats, 2 sectors empresarials (Confederació d'empreses i cooperatives), 4 representants d'altres consells municipals (de les Dones i per la igualtat/Inmigració i Interculturalitat/Escolar/Acció Social), la Coordinadora Valenciana d'ONGD, el Fons Valencià per la Solidaritat i la Federació d'AV.

Com a primer pas en la realització del pla s'ha dut a terme un diagnòstic participatiu sobre la situació de la cooperació internacional a la ciutat, amb la finalitat de disposar d'un estudi quantitatiu i qualitatiu de l'evolució històrica de l'Ajuntament de València des del 1995 fins a l'actualitat. S'han identificat tres períodes, el naixement i consolidació de la política de cooperació (1995-2011), el desmantellament de la política de cooperació (2012-2015) i la recuperació i reconstrucció de la política de cooperació (2015-actualitat).

«En el segon període es reduïx al mínim històric el pressupost destinat a AOD. En 2012 pràcticament s'elimina per complet (amb un únic projecte d'EpD i un d'AH) que a penes suposa el 0'005% del pressupost municipal i, en els anys següents les aportacions a penes suposen entre el 0'03% i el 0'07% del pressupost municipal». Referent a això, la regidora ha manifestat que este moment va influir l'enorme dany que va fer el cas cooperació, pel qual hui està empresonat l'exconseller Rafael Blasco, a més del menyspreu de l'anterior equip de govern per la cooperació».

El pla establix el marc d'actuació de la cooperació municipal, té caràcter estratègic i operatiu i definix les línies d'acció i els instruments. Pretén ser un marc que oriente les polítiques públiques municipals de cooperació i, al mateix temps, siga flexible i adaptable.

El pla traça les línies estratègiques transversals i les línies d'acció que s'aplicaran a les diferents modalitats i instruments proposats amb la finalitat de reorientar-les d'acord amb els objectius i principis i enfocaments establits, per a promoure la coherència i complementarietat entre estes i minimitzant les febleses que fins ara han limitat les capacitats de l'AOD municipal.

Les línies estratègiques del pla són orientar la política de cooperació cap a processos de desenvolupament en el mitjà i llarg termini amb un decidit enfocament basat en drets humans, el foment de la participació, la coresponsabilitat i la generació de xarxes ciutadanes per la trasformació social i la millora de la gestió a través de l'enfortiment de les capacitats per a augmentar l'eficàcia de l'AOD.

ESTRATÈGIA D'EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT 2019-2022

D'altra banda, l'estratègia municipal d'Educació per al desenvolupament en l'àmbit no formal (s'ha realitzat amb diferents servicis municipals és a 4 anys. «Els espais municipals d'àmbit no formal són un entorn idoni per a oferir a la ciutadania eines que l'ajuden a generar pensament crític, global i responsable», ha expressat la regidora Fàbregas Santana.

La regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració també ha apuntat que «els ajuntaments, en la seua condició de major proximitat a la ciutadania tenen la responsabilitat de facilitar espais de pensament, de reflexió i d'aprenentatge, per a introduir la perspectiva global en l'acció local. Este document ens permetrà incorporar els continguts de l'Educació per a la Ciutadania Global en les accions que s'impulsen des de cada un dels espais educatius no formals dependents de l'Ajuntament de València».

Finalment, la regidora ha agraït, tant a les organitzacions no governamentals de desenvolupament, com als servicis municipals de Joventut, Acció Cultural, Educació i a l'Organisme Autònom Universitat Popular, la seua participació en el procés de definició d'esta estratègia.