Aprendre a pronunciar anglés, espanyol o català segons el teu idioma natiu? Ja és possible amb aquesta plataforma desenvolupada a València
El teu accent ja no serà un problema: aquesta plataforma ajusta l'ensenyament d'idiomes a la teua manera de parlar
La Universitat de València (UV) i la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU en les seues sigles en anglès) desenvolupen la plataforma digital multilingüe Computer-Assisted Listening and Speaking Tutor (CALST), l’objectiu de la qual és practicar l’escolta i la pronunciació de segones llengües a partir de la pronunciació de la llengua de l’usuari i de la llengua que es desitja aprendre. La recerca, que en la UV dirigeix Violeta Martínez-Paricio, professora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, s’ha publicat en Revista Espanyola de Lingüística Aplicada i presenta la versió espanyola de CALST.
La plataforma CALST va ser inicialment ideada per a familiaritzar les persones aprenentes del noruec amb els sons i la pronunciació de quatre dels seus dialectes. Actualment la plataforma permet practicar també la pronunciació de l’anglès (britànic), castellà, italià, grec i català central, aquesta última fruit de la col·laboració amb la Universitat de Barcelona.
A diferència d’altres eines per a l’aprenentatge de llengües, CALST es nodreix d’una comparació del sistema fònic de la llengua nativa de l’aprenent (L1) i la llengua que desitja aprendre (L2), duta a terme en la base de dades L1-L2 map, amb informació de més de 500 llengües. Es basa a entrenar, mitjançant exercicis senzills, l’escolta, la pronunciació i l’ortografia.
D’aquesta manera, el tutor virtual ressalta aquells exercicis que poden ser més rellevants per a l’aprenent en funció de la seua llengua nativa, i ofereix exercicis més personalitzats als seus usuaris. A Pygmalion, el prototip de la plataforma, es pot accedir de manera gratuïta clicant ací. La plataforma està pensada per a immigrants que volen aprendre la llengua del seu nou país o estudiants d’idiomes en general, per a un nivell principiant.
L’article explica que, encara que hi ha nombrosos factors que influeixen en l’adquisició de la pronunciació de noves llengües, la llengua nativa condiciona en gran manera l’aprenentatge. Per exemple, els parlants de xinés mandarí, d’alemany o d’italià no s’enfronten als mateixos reptes quan aprenen castellà.
Així, s’ofereixen exercicis amb un vocabulari bàsic, per a centrar-se en la seua pronunciació en la llengua d’aprenentatge, inexistents en la pròpia de la persona parlant i que poden resultar difícils. Per exemple, un parlant indi que estudia noruec no haurà de practicar els sons retroflexos d’aquesta llengua, però això serà necessari per als hispanoparlants, perquè no estan familiaritzats amb aquests sons. Per la seua banda, un parlant hongarès o un parlant francès que estudien castellà hauran d’entrenar-se en la percepció i la pronunciació de l’accent en altres posicions en la paraula a les permeses en les seues llengües (inicial i final, respectivament).
També hi ha casos en què els sons són familiars en determinada posició en una llengua, però no en altres posicions de paraules de la llengua que es vol aprendre. Per exemple, un parlant espanyol no sol trobar molta dificultat a pronunciar una [s] o una [p] en anglès quan precedeixen una vocal (sane, ‘sa’, capable ‘capaç’), o seguides en interior de paraula (p. ex. “asperger”), però ha d’aprendre a pronunciar aquestes consonants en inici de paraula, en paraules com “spa” o “spy”, “espia”, en què els hispanoparlants tendeixen a inserir una [e] de manera quasi automàtica davant la “s”. A més, els usuaris hispanoparlants han d’aprendre que la [p] anglesa en molts contextos no sona com l’espanyola, sinó que és aspirada (articulada amb una espècie de buf d’aire).
Violeta Martínez-Paricio col·labora amb aquest equip interdisciplinari, liderat per Jacques Koreman (NTNU) des de 2014, com a experta en fonologia i tipologia lingüística. A més, amb aquest investigador ha desenvolupat recentment els continguts per a practicar la pronunciació del castellà (Martínez-Paricio i Koreman 2025). Uns altres dels seus treballs se centren en l’estudi dels principis i tendències universals que regulen l’accentuació i la sil·labificació en les llengües del món, les restriccions fonològiques en la formació d’escurçaments i acrònims, o la interrelació entre la fonologia i la poesia.
El desenvolupament del CALST espanyol és finançat per la Comissió Europea (Horizon 2020 SC6-MIGRATION, easy Rights project, ref. 870980), i pels projectes CIGE/2022/114, de la Generalitat Valenciana, i PID2020-113971GB-C21, de l’AEI i l’MCIN.
