Alarma a València davant l'allau de nous habitants: la crisi de l'habitatge amenaça el creixement de la ciutat
La població jove i els immigrants busquen habitatges assequibles en una ciutat cada vegada més cara
L'últim estudi sobre l'evolució demogràfica de la ciutat de València, oferit per l'Oficina d'Estadística de l'Ajuntament, posa en relleu importants transformacions en la seua estructura poblacional. L'any 2023 la ciutat ha registrat un creixement d'habitants notable, sumant més de 22.000 nous veïns, fins a aconseguir les 830.606 persones empadronades. Aquest augment l'impulsa en gran manera població immigrant i reflecteix una València en plena expansió, que atrau tant a persones estrangeres com d'altres regions espanyoles. Al mateix temps registra un marcat descens del creixement vegetatiu, la qual cosa emfatitza l'envelliment de la població nascuda a la ciutat.
Aquest creixement poblacional, projectat per a augmentar en 250.000 habitants en els pròxims 25 anys, planteja un repte significatiu en el sector de l'habitatge. Amb una alta proporció d'immigrants i joves que ingressen al mercat immobiliari, la demanda d'habitatges assequibles es concentra cada vegada més en els segments de baixos ingressos. Aquesta situació complica les dificultats d'accés a l'habitatge, especialment per a les poblacions més vulnerables, i engrandeix una bretxa que només pot contrarestar-se mitjançant una decidida actuació pública. El director de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV, Fernando Cos-Gayón, qualifica l'actual situació com a alarmant, ja que “el mercat immobiliari actual no està preparat per a absorbir la demanda de manera inclusiva, la qual cosa fa imprescindible la implementació de polítiques públiques que fomenten la construcció d'habitatge assequible”.
Si bé les dades reflecteixen un augment en la diversitat cultural i la millora generalitzada del nivell educatiu, les barreres econòmiques limiten les opcions residencials, particularment en districtes on els preus immobiliaris continuen en notable ascens. Es detecta una migració de la població nascuda a Espanya a zones més allunyades del centre de la ciutat, que registra un elevat envelliment. L'edat mitjana puja en gran part dels barris i hi ha un envelliment accelerat en Pla del Real, Algirós i L’Olivereta, on l'edat mitjana dels veïns supera ja els 45 anys.
En 2023 s'ha igualat a València la població nascuda a l'estranger amb la d'oriünds de la Comunitat Valenciana. Els nascuts a la ciutat de València baixen a mínims d'entre el 5 i l'11% en la majoria dels barris. La transformació de la ciutat també es reflecteix en l'evolució dels nuclis familiars: creixen significativament les llars amb una i dues persones en els barris de l'Eixample i Ciutat Vella, on els preus del lloguer se situen molt per damunt de la mitjana de València.
A més, el descens en la taxa de creixement del parc de vehicles personals, especialment en les zones més cèntriques, reflecteix un canvi en les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Aquest fenomen s'associa amb la tendència cap a una vida més urbana i la cerca de solucions de transport més sostenibles, com el transport públic o la mobilitat activa (bicicleta i a peu). Però també al fet que a la població immigrant li és molt complicat fer-se amb un vehicle propi.
No obstant això, l'expansió en les àrees perifèriques planteja nous desafiaments de sostenibilitat i demanda noves polítiques públiques que equilibren el creixement urbà i l'accés a recursos clau com l'habitatge i el transport.
Amb aquestes dades, es fa urgent la implementació de polítiques residencials inclusives que atenguen el creixement de la població i asseguren condicions de vida dignes per a tots els habitants de València. De nou, la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la UPV alerta de la possibilitat que s'establisquen assentaments informals davant la inexistència de solució residencial per a gran part de la demanda existent de baix poder adquisitiu.
