Ajudicades les obres de rehabilitació Fase II del cobert número 2 de la Marina de València
El portaveu i vicealcalde Sergi Campillo s'ha referit a la gestió de l'aigua de L’Albufera, i ha subratllat la importància de regular la seua entrada al llac
La Junta de Govern Local ha aprovat hui l'adjudicació del contracte d'execució de la segona fase les obres de rehabilitació del Cobert número 2 de la Marina de València, un projecte que està cofinançat per la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.
La vicealcaldessa Sandra Gómez i el vicealcalde, Sergi Campillo, s’han trobat este divendres amb els mitjans de comunicació, al final de la reunió de la Junta de Govern Local, i han explicat els principals acords adoptats en la sessió. Tal com ha explicat el vicealcalde Campillo, el projecte de rehabilitació del Cobert número 2 compta amb un pressupost de 63.000 euros, i forma part de la línia estratègica impulsada pel Govern Municipal de recuperar la façana marítima i l'espai públic de la Marina per a ús ciutadà. En este cas, l'Ajuntament reserva l'espai del Cobert 2 per a esta utilitat, una vegada concloguen les labors de rehabilitació, encara que no s'ha definit l'ús exacte que se li preveu donar.
El Cobert 2 del Port és una construcció d'interés patrimonial de l'any 1911, que presenta una estructura en tres cossos: un espai central i dos laterals amb elements molt característics des del punt de vista arquitectònic. En total, té una superfície de més de 6.000 metres quadrats.
De forma paral·lela la Junta de Govern ha declarat deserts els procediments per a contractar l'execució de les obres de rehabilitació dels Coberts 4 i 5 (Fase 1 en tots dos), atés que no s'ha presentat cap empresa al procés d'adjudicació. Els servicis municipals estudiaran la raó d'això i, tal com preveu la normativa, es convocarà procediment negociat sense publicitat. No obstant això, ha explicat el vicealcalde Sergi Campillo, la convocatòria es publicarà de nou en la plataforma de contractació municipal, ja que es tracta de dos projectes amb una important dotació econòmica: 1,2 i 1,08 milions d'euros, respectivament. Tots dos compten, a més, amb finançament de la Unió Europea a través de Fons FEDER.
Els Coberts del Port de València es van construir entre 1911 i 1923, davant la necessitat de construir naus d'emmagatzematge. Van ser naus destinades a depositar i classificar mercaderies, sobretot taronges, raïms, arròs i cebes, les principals especialitats derivades del nou model d'agricultura valenciana. Es van edificar dins del Pla General d'Eixample i Millora del Port de València (1910), dirigit per l'enginyer José María Fuster. El subdirector d'obres del port, Federico Gómez de Membrillera, va dissenyar la disposició, distribució i l'estil arquitectònic de sis Coberts, dels quals hui es conserven tres: 2, 4 i 5.
L'ENTRADA D'AIGUA A L’ALBUFERA
Durant la seua trobada amb els mitjans de comunicació, el vicealcalde Sergi Campillo ha atés els informadors sobre la gestió de l'aigua de L’Albufera, i ha explicat que, de moment, l'Ajuntament no ha rebut cap notificació de la Fiscalia davant el descens dels nivells d'aigua al llac. No obstant això, el delegat ha reiterat la postura de l'Ajuntament de València en este tema, i ha recordat que L’Albufera és la tercera zona humida d'Espanya, després de Doñana i el Delta de l'Ebre «i els últims 40 anys s'han anat reduint dràsticament les aportacions d'aigua del riu Xúquer per una planificació hidrològica lamentable per part de totes les confederacions», ha lamentat.
Campillo, com ahir l'alcalde de València, Joan Ribó, ha defensat que L’Albufera tinga una dotació anual estable d'aigua, de la mateixa manera que la té un tancat d'arròs, les reserves per a consum humà o una indústria; i no que haja de nodrir-se únicament dels sobrants de reg o de la pluja. «Nosaltres reclamem que es revise l'entrada d'aigua perquè el problema és, precisament, que no entra aigua en L’Albufera», ha afegit. Cal assenyalar que és la Junta de Desguàs l'entitat manté el control de les comportes del llac des de fa més de 100 anys, en passar de ser un ‘lloc de riquesa de pesca’ a un àmbit predominant de cultiu d'arròs, que és molt sensible a la salinitat.
«Els agricultors han controlat en els últims segles els nivells de llac –ha explicat Sergi Campillo- però estem en el segle XXI i hi ha normativa ambiental que és necessari complir, per la qual cosa cal conjugar tots els interessos, que són perfectament compatibles, de cara a garantir l'interés general».
