Així han sigut els Premis Rei Jaume I: Dana i ciència com a protagonistes i polèmica per l'absència de dones guardonades

La Llotja de València ha sigut, un any més, l'escenari del lliurament dels prestigiosos Premis Rei Jaume I, que en la seua 36a edició han tornat a reconéixer l'excel·lència en ciència, investigació i innovació a Espanya.

Enguany, a més del reconeixement als guardonats, els discursos dels assistents han posat el focus en dos qüestions de gran rellevància: els efectes de la Dana i la preocupant emigració dels científics espanyols a l'estranger a la recerca de millors oportunitats laborals i d'investigació.

Com a novetat, l'edició d'enguany ha ampliat el nombre de categories premiades, passant de sis a set. El motiu d'este canvi ha sigut la divisió del premi d'investigació mèdica en dos noves distincions: una dedicada a la investigació biomèdica i una altra específica per a la investigació clínica i la salut pública.

No obstant això, l'absència de dones entre els guardonats ha generat controvèrsia. Diverses entitats feministes han protestat en l'exterior de l'edifici, exigint una major representació femenina en els premis i qüestionant l'equitat del procés de selecció

A més dels set premiats, el gran protagonista de la trobada ha sigut S.M el Rei Felip VI,  rebut entre aplaudiments i crits de “Viva el Rei”, qui ha destacat la necessitat de “recobrar la normalitat plena en les zones afectades i de reconstruir amb visió de futur i consciència de la realitat del territori i clima”, així com ha fet una crida “a l'esforç, la solidaritat i la responsabilitat de tots”.

També ha incidit en la “importància de reforçar les sinergies entre innovació i emprenedoria, entre valor social i valor econòmic, i entre competitivitat i prestigi o imatge país”. Sense oblidar als jóvens, el Rei Felip VI ha apuntat que “l'educació és el nostre gran repte com a societat” i també el de “aprofitar l'enorme talent dels nostres jóvens i acostar-los a la ciència”.

D'altra banda, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha iniciat el seu discurs agraint el compromís de la Corona amb la ciència, així com “la seua proximitat i suport” cap a la Comunitat Valenciana després de les riuada. També ha advocat perquè els poders públics “cuiden i protegisquen” la labor científica, de la qual ha destacat el seu paper en la protecció de l'entorn natural i les infraestructures “que han de reforçar la nostra seguretat”, així com en la millora del sistema educatiu, sanitari i servicis socials.

Així mateix, l'alcaldessa María José Catalá ha començat el seu discurs “alçant la veu en favor del coneixement”, així com ha agraït a sM el Rei “el gest de suport per la dana” i per la “valentia de la corona espanyola, un referent d'unitat solidaritat i esperança en temps complicats”. També ha mostrat la seua confiança als jóvens, “gràcies a ells el coneixement i la ciència de hui, tens els qui els defendran al nostre país”.

Premiats

Els premiats amb el Premi Rei Jaume I en esta 36a edició han sigut: Antonio Acín, pels seus revolucionrias contribucions al desenrotllament de la comunicació quàntica; Francisco Pérez, per la seua anàlisi dels factors que determinen el desenrotllament a llarg termini de l'economia espanyola; Xavier Trepat, per les seues pioneres investigacions en el camp de la mecanobiología i de la biologia del desarroll.

També ha sigut premiat Luis Serrano pel seu treball en el desenrotllament tecnològic de la biologia de sistemes i en l'ús de la intel·ligència artificial per a crear estructures de proteïnes; Sergio M. Vicente- Serrano, per crear mètodes i indicadors de gran impacte per a entendre els efectes de la Sequera, Víctor Amarnani, per desenrotllar un model de negoci únic, totalment disruptiu i pioner des de la Comunitat Valenciana per a tota Europa i, finalment, Jordi Sunyer, pel seu treball fonamental en la identificació de nous factors de risc en l'epidèmia d'asma.

En nom dels premidos, Luís Serrano ha lamentat que “ la ciència encara no ocupa el lloc que mereix en la consciència pública espanyola, ni es valora amb l'orgull que deguera. Potser perquè hem tingut èpoques de brillantor, però ens ha faltat el que distingix als països anglosaxons: finançament, perseverança, visibilitat i continuïtat; i en molts casos, la capacitat de traduir els nostres descobriments en riquesa i oportunitats de treball retenint als nostres millors investigadors i atraient talent internacional”.