La Nau acull la presentació del llibre de Llàtzer Moix sobre Santiago Calatrava
El pròxim dilluns, dia 22 de maig, a les 19 hores, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull la presentació del llibre ‘Queríamos un Calatrava. Viajes arquitectónicos por la seducción y el repudio’, de Llàtzer Moix. L’acte, que tindrà lloc a l’Aula Magna, tindrà la participació de l’autor, del vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, i del periodista Salva Enguix.
‘Queríamos un Calatrava. Viajes arquitectónicos por la seducción y el repudio’ (Anagrama, 2016) es proposa esbrinar, detallar i exposar la transformació viscuda a la vintena de països on s’han construït obres de Santiago Calatrava, l’arquitecte d’origen espanyol amb major notorietat global.
Amb aquest objectiu, Llàtzer Moix ha visitat algunes de les principals obres d’aquest arquitecte, a Atenes, Malmö, Milwaukee, Nova York, Venècia o Zuric; també diverses ciutats espanyoles, com Barcelona o Valencia. I ha conversat amb els clients que les van encarregar, amb els col·laboradors de l’arquitecte que van desenvolupar els projectes, amb els seus usuaris i amb altres experts. En aquesta perquisició han aflorat algunes constants: demores, pressupostos multiplicats, renúncies sobre la marxa a trets definitoris de l'obra, manteniments onerosos, incidències diverses i, fet i fet, clients inicialment seduïts per l'arquitecte que van acabar repudiant-lo i, fins i tot, dirimint les seues diferències amb ell als jutjats. En el llibre es posa en relleu que Calatrava és un professional talentós i singular, com va acreditar en alguns dels seus primers treballs i reconeixen nombrosos col·legues. Però la seua arquitectura presentada com un somni ha revelat en no poques ocasions un revers de malson.
Llàtzer Moix (Sabadell, 1955) va ser durant prop de vint anys responsable de la informació cultural de La Vanguardia, diari barceloní dels qual ara és subdirector, editorialista, columnista i crític d’arquitectura. Entre el seus llibres també sobre aquesta temàtica: ‘La ciudad de los arquitectos’ (1994), un text clàssic sobre la transformació urbana i arquitectònica de la Barcelona olímpica i ‘Arquitectura milagrosa’ (2010), en el qual va descriure la febre de l’arquitectura icònica estesa per Espanya després de l’obertura del Museu Guggenheim a Bilbao. És també autor d’altres volums de periodisme cultural, com ‘Mariscal’ (1992), ‘Wilt soy yo’ (2002) o ‘Mundo Mendoza’ (2006).
