La Unió de Periodistes Valencians debat sobre el futur del periodisme i els nous formats

Ahir es va debatre sobre el futur de la professió en la jornada ‘El futur del periodisme en el present. Nous llenguatges i redefinició del concepte periodista’ que va tindre lloc al Palau de les Comunicacions de València organitzada amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana.

La jornada, dirigida a professionals del periodisme i la comunicació, i a estudiants d’aquests graus, va comptar amb la intervenció d’uns i unes ponents de prestigi que al llarg de les tres taules redones van demostrar la seua aposta per un periodisme que ja mira cap al futur, que fa ús dels nous formats i que es fixa en les formes de consumir informació per part de les noves generacions.

El nou president de la Unió de Periodistes Valencians, Vicent Marco, donà la benvinguda als i les presents, i va donar pas a Pere Rostoll, director general de Relacions Informatives de la Generalitat qui va estar l’encarregat d’inaugurar l’esdeveniment. “Crec que és molt important fomentar el debat dins de la professió, i que parlem de nosaltres per a millorar el que oferim a la societat, ja que és una forma de garantir la democràcia” així arrancava la seua intervenció Rostoll qui destacà la desconfiança que la societat té en els ecosistemes comunicatius i la necessitat de reinventar els mitjans de comunicació, apostant pels periodistes, i dignificant el treball i les condicions de les plantilles.

Pere Rostoll finalitzà la seua intervenció convidant als i les presents a generar espais de debat i reflexió per tal de pensar com traslladar la millor informació possible, fugir de les fake news, i fer una digitalització responsable i honesta.

Taula ‘Metavers i fake news, un nou univers per al periodisme a l’entorn virtual’

Lorena Tortosa, integrant de l'executiva de la Unió, va presentar la primera taula del matí on compartien cartell els periodistes Amalia López Acera i Antonio Lorenzo i el documentalista Javier Ortizá.

Aquesta taula parlava d’un nou concepte virtual que cada dia té més presència en les nostres vides, el metavers. Precisament Javier Ortizá va començar el debat preguntant al públic si sabia què era el metavers. Ortizá afirmà que el metavers no és una tecnologia nova, ja que té al voltant de deu anys. “El que canvia és el concepte, per a ser metavers ha de ser 3D, social i tindre sensació de presència. A més, no hi ha només un metavers, hi ha molts metaversos", explicava.

Antonio Lorenzo, periodista de El Economista on desenvolupa la primera corresponsalia al metavers, comentà que aquest té futur, però que més enllà de la tecnologia, el més important és el missatge a transmetre: “hem de contar històries atractives i rigoroses en qualsevol suport“.

Amalia López, periodista experta en comunicació digital, enfocà la seua intervenció en el tractament dels nous formats informatius per part de les administracions públiques. Aquestes, afirmà López, “necessàriament tenen l’obligació de conéixer el que vindrà perquè serà la forma de comunicar-se amb la ciutadania”. En aquest sentit, el metavers també suposa un canvi en el sistema econòmic que serà una realitat en els pròxims anys. "Fortnite ha sigut la gran escola del metavers, així que la gent jove ja està preparada" comentava Amalia López.

Taula ‘Reinvenció dels mitjans de comunicació i el perfil del periodista del futur’

Noa de la Torre, periodista d'El Mundo, moderà la segona taula de la jornada integrada per María Jesús Espinosa de los Monteros, Ignacio Escolar, Jorge Luna i Sara Carmona, també va comptar amb la participació de l'alumnat de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat de València, l’UJI i la Universitat CEU Cardenal Herrera.

De la Torre convidà als i les ponents a explicar com han dut a terme la seua reinvenció periodística. María Jesús Espinosa de los Monteros relatà com va començar a reinventar-se l’any 2012 després de ser acomiadada d’una ràdio convencional. Aquest acomiadament li va fer apostar pel podcast i a hores d’ara és la directora general d’Àudio en Prisa Media. Espinosa confirmà que Espanya és un dels països en els quals el podcast està més desenvolupat amb un rejoveniment i feminització de l'audiència. A més, va suggerir que els mitjans han d'obrir-se també a noves audiències.

En el seu torn, Ignacio Escolar, contà com, després de la fallida de Público, va iniciar el projecte de elDiario.es que ara com ara és un dels mitjans digitals més grans d'Espanya. Han passat de 12 a més de 200 persones implicades en el projecte. ”No calia reinventar com es contaven les notícies, sinó com es pagava per la informació, comprometent als lectors en la sostenibilitat del diari. Són la nostra primera font de finançament” exposava Escolar.

Jorge Luna i Sara Carmona aportaren una visió optimista al debat. Jorge Luna, director de continguts de eh!, explicà que el seu és un mitjà nadiu de xarxes socials. “Un espai per a contar històries on es valora fer les coses d'una altra manera diferent de la resta", deia Luna, i que per les dades d’audiència que té eh! es pot confirmar que aconsegueix arribar a un gran nombre persones en tot el món oferint històries contades d’una forma atractiva i distinta.

Sara Carmona, destacà la importància del periodisme de dades, i com va decidir apostar pel format per reinventar-se oferint informació esportiva distinta basada en l’anàlisi a partir de les dades. Una nova forma de fer periodisme esportiu que triomfa entre el públic de totes les edats que busca informació rigorosa i que va arrancar creant primer una comunitat, fent una aposta per les xarxes social, per buscar les maneres d’informar primer per xarxes, i una vegada fidelitzada eixa comunitat, crear el web.

En conclusió i com a resposta a les preguntes que l’alumnat llançà al final de la taula, els quatre ponents defensaren la mateixa idea, que la manera de fer periodisme ha canviat, que cal adaptar-se a l’entorn digital, als nous formats i conéixer els canals de consum d’informació de la gent. Cal generar comunitat i audiència fidel que confie en el teu mitjà. “En aquest sentit, les aules han de tindre professorat capaç de transmetre aquesta realitat”, reflexionava Escolar.

Taula ‘Influencers, comunicadors(es), creadors(es) de continguts i activistes, poden considerar-se periodistes?’

Tancaren la jornada d’ahir Jorge Pueyo, Rocío Vidal, Emilio Doménech (alias Nanísimo), Marina Lobo i Antoni Daimiel moderats pel president de la Unió de Periodistes, Vicent Marco.

Emilio Doménech, periodista especialitzat a informar sobre política estatunidenca, mitjançant formats emergents, destacà que per a connectar amb el públic jove cal fitxar gent jove que conega la cultura de la seua generació i el seu llenguatge.

Marina Lobo, afegia: "estem saturats d'informació, i per això la gent jove s'informa d'una altra manera en plataformes com Twitch o TikTok". Lobo parlava també del temps que ha passat en mitjans nacionals generalistes on no podia treballar de forma lliure i com ara ho fa gràcies als nous formats en xarxes des d’on tria sobre què informar i com fer-ho.

A aquest respecte, Rocío Vidal, periodista i divulgadora científica en el canal de Youtube La Gata de Schrödinger, destacava la llibertat que té per a crear els seus vídeos en Youtube dedicant-los el temps necessari per a explicar la ciència d’una forma entretinguda per a tots els públics. També considerava molt important la necessitat de “fer pedagogia perquè el públic puga distingir el que és informació contrastada, i el que és sensacionalisme i falsedats”.

"L'especialització es premia, i cal saber arribar a la gent coneixent-la i coneixent les plataformes que usen. És independent la llengua que parles, perquè la gent de la nostra generació parla el mateix llenguatge", confirmava Jorge Pueyo, divulgador de l’Aragonés en xarxes i a Aragon TV.

Antoni Daimiel detallava com aconsegueix arribar a la seua audiència, "li done molta importància a la naturalitat. La gent jove el que busca és contingut que li agrade, independentment del seu origen. Jo sempre m'he preocupat de saber com arribar millor a la gent".

Tancà la jornada el conseller d’hisenda, Arcadi España, qui reivindicà el paper del periodisme com intermediari, una figura bàsica en la democràcia.