El teletreball es redueix en la Comunitat després de l'avanç de la vacunació i la fi de la majoria de les restriccions

L'Adecco Group Institute, el centre d'estudis i divulgació del Grup Adecco, vol saber quin és el grau potencial de satisfacció d'un ocupat mitjà en cadascuna de les comunitats autònomes espanyoles. Per a això presenta el Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en l'Ocupació que, semestralment des de fa nou anys, aprofundeix en aquest grau de satisfacció, així com en les oportunitats laborals del mercat laboral.

Per a la realització de l'informe, es prenen en consideració cinc àrees fonamentals en l'entorn laboral de les persones com són la remuneració, la seguretat laboral, les oportunitats d'ocupació i desenvolupament professional, la conciliació entre la vida personal i la professional i la conflictivitat laboral.

En total, s'analitzen 16 subvariables diferents. En aquest segon lliurament del Monitor ens centrem en l'apartat de conciliació entre la vida personal i la professional.

I segons les variables que s'analitzen en aquest punt -la proporció d'ocupats treballant a temps parcial, la possibilitat de treballar almenys ocasionalment des de la llar i el percentatge d'ocupats que cursen estudis- les millors comunitats per a conciliar vida professional i personal són la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i el País Basc.

En el cas valencià, la regió és una de les onze autonomies que ha vist descendir la seua puntuació en aquest apartat, però ha aconseguit mantenir la segona plaça de millors comunitats per a conciliar vida personal i professional.

El teletreball es redueix un 30,9% a la Comunitat Valenciana

A Espanya, el número de teletrabajadores s'ha estabilitzat en els últims quatre trimestres en un rang d'entre 2,8 i 3,2 milions de persones, aproximadament. No obstant això, quan es compara la dada puntual del segon trimestre de 2021 (2,9 milions de teletrabajadores) amb el del mateix període de l'any passat (trimestre atípic que inclou el confinament de la població, que va marcar el màxim històric de 3,55 milions de teletrabajadores), es troba una reducció d'un 18,4%.

En el cas valencià, aquesta estabilització es pot situar en un rang que podem situar entre 240.000 i 260.000 teletrabajadores, aproximadament. En el segon trimestre han sigut 253.900 les persones que treballaven almenys ocasionalment des de la seua llar a la Comunitat Valenciana, un 30,9% menys que un any abans (la cinquena major reducció entre totes les comunitats autònomes).

Això mateix (un número relativament elevat de teletrabajadores quan s'analitza la sèrie històrica de dades, encara que amb un descens interanual degut que la comparació es realitza amb el pic produït pel confinament domiciliari) ocorre, amb alguns matisos, en totes les autonomies, amb excepció de Canàries. Aquesta autonomia és l'única que presenta un increment interanual en la quantitat de teletrabajadores: 3.800 més que fa un any (+3,9%).

Fins i tot sabent que es tracta d'una comparació atípica, l'anàlisi de la variació interanual del segon trimestre dóna pistes útils sobre el major o menor grau d'implantació del teletreball en les diferents autonomies. En un extrem, la Comunitat de Madrid i Catalunya mostren els descensos més suaus, d'un 8,9% i un 13,6%, respectivament.

En canvi, sis autonomies exhibeixen reculades interanuals d'almenys el 30% (entre elles, la valenciana): Cantàbria (-38,3%), el País Basc (-34,9%), Extremadura (-32,6%), Aragó (-31,2%), la Comunitat Valenciana (-30,9%) i Castella-la Manxa (-30,8%).

Aquestes variacions permeten comprendre per què s'ha reafirmat el predomini de la Comunitat de Madrid (774.000 teletrabajadores) i de Catalunya (591.700 teletrabajadores) en aquest camp, concentrant al 47,1% del total de teletrabajadores espanyols, enfront d'un 43,2% fa un any.

Si afegim Andalusia (378.700 teletrabajadores) i la Comunitat Valenciana (253.900 persones treballant almenys ocasionalment des de la seua llar), tenim que les quatre autonomies amb major quantitat de teletrabajadores acullen al 68,9% d'aquest col·lectiu.

Si utilitzem les mitjanes mòbils dels últims quatre trimestres, a fi de captar la tendència i evitar la distorsió que puga provocar una dada aïllada, veiem que la proporció de teletrabajadores ha crescut en totes les autonomies amb excepció d'Aragó i Extremadura.

En el cas valencià, en el segon trimestre estava teletrabajando el 12% dels seus ocupats, proporció que resulta sis dècimes major que la d'un any abans i que és superior al 8,5% de fa dos anys (abans de l'esclat de la pandèmia).

En el total d'Espanya, aquesta variable ha pujat 3,9 punts percentuals, fins al 15,1%. Això vol dir que fa dos anys la Comunitat Valenciana estava per damunt de la mitjana nacional quant a inserció del treball en remot i ara està més de 3 punts percentuals per davall.

El major increment s'ha registrat en la Comunitat de Madrid, on la proporció de teletrabajadores ha fet un salt de 11,7 punts percentuals, per a arribar al 25,6%. És el major registre aconseguit per qualsevol autonomia en els 15 anys que cobreixen les estadístiques d'aquesta variable.

Catalunya ha passat al segon lloc, amb un increment interanual de 6,7 p.p. que eleva la seua proporció fins al 18,8%. En tercer lloc, se situa ara Astúries, amb un 15,4% (+2,4 p.p.).

La transformació radical que s'ha experimentat queda clara quan s'observen les dades de fa a penes dos anys. Al juny de 2019, el teletreball era liderat per Astúries i Galícia, en tots dos casos amb el 8,9% dels seus ocupats treballant almenys de manera ocasional des de la seua llar. Ara, la comunitat autònoma amb menor proporció de teletrabajadores, que és Navarresa, té una d'un 9,4%.

La inserció de la jornada parcial, molt per davall de la mitjana a la UE

Després de cinc trimestres seguits amb caigudes, l'ocupació a temps parcial està tenint una forta recuperació al nostre país. En els últims dotze mesos s'han creat 349.300 ocupacions d'aquest tipus, un 33% del total. No obstant això, com aquest increment sol ha servit per a recuperar pèrdues anteriors, la mitjana mòbil de quatre trimestres de la proporció d'ocupats a temps parcial en el total d'ocupats roman en un 14,2%, el mateix que fa un any.

A la Comunitat Valenciana no hi havia una tendència descendent en el nombre de persones treballant a temps parcial, sinó que s'alternaven trimestres positius amb altres negatius. En tot cas, un 27,1% de les ocupacions creades en els últims dotze mesos en aquesta autonomia és d'aquest tipus.

En aquest període s'han sumat 28.000 llocs de treball de mitja jornada a la Comunitat Valenciana (+9,3% interanual), enfront de 75.200 de temps complet (+4,6%). Aquesta recuperació ha contribuït al fet que, considerant la mitjana mòbil dels últims quatre trimestres, la proporció d'ocupats a temps parcial haja crescut fins al 16,1% del total d'ocupats (+0,4 p.p.). És la dada més alta per a la Comunitat Valenciana des de setembre de 2018 i, a més, és el major a nivell autonòmic.

Encara que en divers grau, totes les autonomies, amb excepció de La Rioja, imiten el patró general, incorporant mà d'obra a temps parcial. En sis regions -a més de la valenciana, fins i tot, l'increment aconsegueix per a mostrar un augment interanual en la proporció d'ocupats a temps parcial.

Astúries (14,2%; augment interanual de 1,2 punts percentuals) i Balears (12,9%; +0,7 p.p.) exhibeixen els majors increments en aquesta variable. La situació oposada correspon a La Rioja (-2,1 p.p., caent fins al 13,5%) i el País Basc (-1,1 p.p., cedint fins al 15,5%).

Amb el seu 16,1%, la Comunitat Valenciana recupera el primer lloc, superant al País Basc, amb les dades recentment indicades, que passa al segon lloc. En la tercera posició es col·loca Navarresa, amb un 15,1% dels seus ocupats treballant a temps parcial (una dècima més que un any abans).

Només hi ha dues autonomies amb menys d'un 13% d'ocupats a temps parcial: Canàries (12,4%; -0,1 p.p.) i Balears (12,9%; +0,7 p.p., com ja s'ha assenyalat).

Com caldria esperar, aquesta evolució de l'ocupació a temps parcial no ha permès tancar la bretxa que separa en aquest terreny a Espanya i a la pròpia autonomia valenciana dels països més avançats d'Europa.

Encara que la penetració de l'ocupació a temps parcial és més alta a la Comunitat Valenciana que en el conjunt espanyol (14,2%), el 16,1% valencià queda encara per davall del 18,6% que és la mitjana de la UE-27 i molt més, per exemple, de països com Alemanya (29,1%), Àustria (28%), Bèlgica (24,2%) i Dinamarca (24,1%).

En canvi, la inserció de l'ocupació a temps parcial sí que és molt superior a Espanya i la Comunitat Valenciana que als països de l'Est europeu, com per exemple Polònia (6,4%) o Hongria (5,6%). D'aquest grup de països, la menor proporció l'exhibeix Bulgària (2%). Per part seua, Portugal (8,4%) i Grècia (7,8%) també presenten una proporció d'ocupats a temps parcial molt inferior a l'espanyola i la valenciana.

De les dades anteriors sorgeix una nítida correlació positiva entre nivell de desenvolupament (és a dir, el PIB per habitant) i la proporció d'ocupats a temps parcial, cosa que al seu torn està vinculada amb un major grau de conciliació entre el treball i la vida privada.