Castellano

Silla i la seua mil·lenària dansa dels Porrots

Silla i la seua mil·lenària dansa dels Porrots
  • És una tradició grecoromana i de gran importància en la localitat valenciana de Silla, on el ball s'ha mantingut al llarg del temps

  • Esta representació de la lluita guerrera entre dos bans vol ser declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial

MÉS FOTOS
Silla i la seua mil·lenària dansa dels Porrots  - (foto 2)
Silla i la seua mil·lenària dansa dels Porrots  - (foto 3)
Silla i la seua mil·lenària dansa dels Porrots  - (foto 4)

És l'únic lloc del món en què es manté viva la dansa grecoromana. Un ball de gran tradició, força i simbolisme que representa la lluita guerrera entre dos bans i que els habitants de Silla tenen la fortuna de continuar revivint cada any. La Dansa dels Porrots forma part de la història d'esta localitat de l'Horta Sud i vol ser declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial.

Una iniciativa que acaba d'aprovar l'Ajuntament de Silla, qui inicia els tràmits per a sol·licitar esta declaració i que tinga així "el reconeixement que es mereix", explica el regidor de Cultura, Valentín Mateos, a elperiodic.com: "És una dansa que ens fa emocionar i volem posar en valor una de les tradicions que ens definix i ens unix a tots".

La dansa trasllada 2.000 anys arrere en el temps als seus ballarins i també guerrers, un ball mil·lenari i que Abelardo Hernández porta tota la seua vida representant. Ell és el president de l'Associació Cultural Municipal Dansa dels Porrots de Silla i este digital ha tingut el plaer de parlar amb ell per a conéixer més de prop una tradició tan arrelada entre tots els silleros.

Què és este ball i què representa?

És una dansa guerrera, mescla entre íbera i grecoromana perquè portem un 'porrot' -una espècie de bastó rudimentari-, una falda daurada i una corona de llorer grega. És una lluita que representa l'enfrontament entre dos bans. El ball simula el que hui en dia podria ser un entrenament de la policia o els bombers.

Quin és el valor o l'essència d'este ball?

Té molta activitat però també moments en què ens quedem immòbils donant una plàstica molt fotogràfica. La dansa té molt d'agarre i força, es balla amb potència i en tensió. Hi ha inclús algun bot que pareix que necessite de tota la força del món però realment es tracta més de manya.

A quan es remunta esta dansa?

S'ha ballat sempre. Lamentablement es perd en el temps i tota la documentació ha anat desapareixent però en 1.800 ja tenim constància de la seua existència. És una cosa que distingix a la resta de danses de contornada, que no s'ha perdut en el temps.

És una tradició molt arrelada en Silla, Quants veïns la ballen?

Som un centenar de persones i actualment hi ha dos associacions, una municipal i una altra d'una Falla. Però hi ha molta gent en Silla que sap ballar els porrots. A més, es va fer una Escola dels Porrots fa trenta anys i s'ensenya als més xicotets a ballar-la.

Les dones també ballen la dansa...

Sí, és una cosa en la que jo em vaig encabotar encara que molta gent no volia. És una tradició més recent encara que ha tingut molta acollida i és un grup molt actiu. De fet, en algunes exhibicions fem grups mixtos.

Quan es representa esta dansa?

Es balla el dia del Crist durant tot el dia i fins a caure la nit. És una cosa distinta perquè cap dansa fa açò. És tradicional fer-ho durant este dia i de fet abans l'Ajuntament pagava als porrots perquè ballaren i es muntava una taula amb beguda i dolços. Era molt atractiu i tot un honor perquè inclús es rebia per herència.

També heu ballat fora de Silla, Com ha sigut esta experiència?

Hem estat a Barcelona, a Madrid, però també a Polònia o Itàlia. La veritat és que la gent troba esta dansa molt estranya perquè té molt d'agarre, és un ball de tensió.

Portes tota la teua vida dedicada a la dansa dels Porrots, què significa este ball per a tu i que amés puga ser declarat BIC?

Vinc d'una família que ho ha ballat sempre, el meu rebesiaio era qui ho organitzava i de fet no ha canviat res, ho balle exactament com ell ho feia. Li he donat una dedicació completa i he estat al peu del canó per a mantindre viva com van fer els meus avantpassats. Per a mi ja és un bé immaterial i seria meravellós que així fora reconegut.

Pujar