"Sembla que haja passat una dotzena de senglars": la bogeria 'boletaire' aixeca polseguera entre els valencians aficionats a la micología
Torna la temporada de bolets i es reobrin vells debats: Com podem gaudir d'elles sense posar en perill els nostres boscos?
La Comunitat Valenciana viu una nova temporada de bolets, i amb ella, una creixent passió per la micología que atrau a milers d'aficionats a les muntanyes a la recerca d'aquests preuats fongs. Les pluges de setembre han propiciat les condicions ideals per a la seua proliferació, i els boscos valencians s'han convertit en el destí de nombrosos “boletaires” ansiosos per omplir les seues cistelles.
No obstant això, aquesta febre micològica també està generant una certa preocupació per l'impacte que aquesta activitat pot tindre en el medi ambient. La massificació de cercadors de bolets en alguns paratges naturals està provocant problemes com l'acumulació d'escombraries, la deterioració de les senderes i, en alguns casos, pràctiques incorrectes de recol·lecció que danyen l'ecosistema.
El debat sobre la regulació
Davant aquesta situació i amb l'arribada de la temporada de bolets, es reobri el debat de si és necessari regular la recollida de bolets per a garantir la sostenibilitat dels recursos naturals i preservar la biodiversitat. En alguns municipis, especialment en zones limítrofes amb altres comunitats autònomes com l'Aragó, ja s'han establit vedats micològics, és a dir, zones delimitades en les quals s'exigeix el pagament d'una taxa per a poder recol·lectar bolets. Aquesta mesura permet controlar el nombre de recol·lectors i destinar els ingressos obtinguts a la conservació de l'entorn natural.
Podria aplicar-se aquest model als municipis valencians?
La implantació de vedats micològics en la Comunitat Valenciana podria ser una solució viable per a gestionar de manera sostenible la recollida de bolets. Aquests vedats permetrien:
- Limitar el nombre de recol·lectors: Evitant la massificació i la deterioració de l'entorn.
- Generar ingressos per a la conservació: Els fons obtinguts podrien destinar-se a la millora de les senderes, la senyalització, la neteja i la reforestació dels boscos.
- Fomentar el turisme sostenible: Els vedats micològics podrien convertir-se en un atractiu turístic, generant beneficis econòmics per a les localitats.
- Conscienciar sobre la importància de la conservació: A través de la gestió dels vedats, es podrien dur a terme campanyes de sensibilització per a promoure pràctiques de recol·lecció responsables.
Què pensen els veïns de les localitats on es recol·lecten bolets i aficionats a la micología?
Des d'elperiodic.com hem arreplegat diferents testimonis de veïns de localitats de Castelló on és molt habitual trobar-se amb aquests aficionats a la micología, i preguntar-los què opinen referent a aquesta pràctica que cada vegada va a més en les seues poblacions.
"Respectem els boscos"
Per exemple, José Granell veí de Castelló i aficionat a la micología, ens comenta que fa 50 o 60 anys durant el recorregut entre un mas i una altre ja omplien la cistella, perquè "quasi ningú eixia a buscar bolets, eren només gent de la zona. Fins i tot les mares li deien als xiquets: eixiu per 'rovellons' per a menjar'". Segons José, ja va ser a partir dels anys 80 quan la 'febre' pels bolets va començar a deslligar-se, quan a Vistabella del Maestrat veia una "caravana de llums de cotxes pujant per a arribar a la pineda els primers".
Sobre el comportament dels 'boletaires', ell mateix assegura que respecten els boscos i s'intenta deixar-lo tal com s'o troben, encara que alguns "furguen massa".
A més, denúncia que caldria controlar a aquells que intenten fer negoci omplint furgonetes amb calaixos i cistelles repletes per a la seua posterior venda.
Com a anècdota relata que l'última vegada que va eixir per bolets va veure a alguns amb una falç, ferramenta que no és aconsellable a l'hora de recol·lectar bolets.
"Múltiples bosses d'escombraries penjades dels pins com a arbres de Nadal"
M.N., veí del Toro, una localitat molt freqüentada pels 'boletaires', relata que en la seua zona sempre recorda gent que pujava des de l'Horta, Camp de Túria o des de la Plana i que, per descomptat, els últims anys ha anat a més: "A mitjan 2000 ja era massa", assegura.
Sobre la recol·lecció explica que potser caldria posar mesures almenys "a nivell local, limitar l'accés a muntanya privada i regular les zones dependents de Conselleria, o cobrar un cànon a forans, i que es respecte la llei de recollida de màxim 5 quilos".
A més, afirma que en temporades de gran recol·lecció degut a les bones quantitats de pluja, la invasió és tal que "passen molts cotxes pel poble a una certa velocitat, no solen parar a menjar al poble la majoria, i alcen bolets comestibles i no comestibles en molts casos". Destaca que "hi ha gent que té negoci i li interessa que vinga gent i a uns altres -la majoria- no els agrada molt tanta gent de colp.
Finalment, i a diferència d'altres testimoniatges, aquest veí denuncia que no es respecta molt l'entorn, relatant que en dues zones del terme municipal ha arribat a veure múltiples bosses d'escombraries penjades dels pins "com a arbres de nadal", amb mocadors, botelles i llandes per tot arreu. A més, "la gent es perd amb facilitat amb la boira, alguns han passat la nit al ras, des que hi ha mòbils ix barat perdre's, cridar i que et rescaten". Aquest veí creu que s'haurien de cobrar eixes intervencions, perquè en 2020 "el volum d'extraviaments va ser espectacular".
"Dona beneficis a comerços i bars del poble"
Altre testimoniatge és el 'boletaire' Raül Monferrer, de Vistabella del Maestrat, una altra de les localitats 'capital' dels aficionats a la micología. Aquest, ens explica com en altres casos, que només la gent de la localitat recol·lectava bolets i que si és el cas va notar a la fi dels 90 un gran increment de ciutadans pujant fins a aquesta localitat de l'Alt Maestrat. Això sí, destaca que als veïns d'aquest municipi no els suposa cap problema, és més, dona beneficis a comerços i bars del poble.
Sobre la neteja de l'entorn assegura que hi ha de tot i no cal generalitzar, però si que destaca que "la persona que a la ciutat tirar les escombraries o burilles al sòl, en el bosc fa el mateix". Com en el cas de José, explica que hi ha gent que porta eines per a arreplegar els bolets i "es carreguen les rovelloneras i en uns anys no tornen a eixir, és una llàstima".
En el cas de la regulació, aquest veí proposa alguna cosa que comentem en aquesta notícia: "controlar o delimitar com es fa a Aragó, pagant una taxa i amb aquests diners posar mitjans per a vigilar que es complisquen les normes", assegura.
Finalment, relata que una vegada es va trobar una furgoneta amb 6 o 7 persones, totes amb rasclets, portaven més de 30 calaixos de rovellones i havien deixat tota la muntanya "alçada". "Clar que era per a vendre després en algun mercat, però es tractava d'una finca particular i la van deixar arrasada", denúncia.
"A vegades sembla que haja passat una dotzena de senglars"
Belén Agut, veïna d'Atzeneta del Maestrat, sempre s'ha trobat vehicles de gent coneguda o veïns de pobles pròxims, i en el cas de la seua localitat el 'boom' va començar fa uns 12-15 anys arrere.
L'experiència que ha tingut aquesta 'boletaire' és que "la gent no té mirament", denunciant que cada vegada es respecten menys els boscos que visiten els aficionats micològics. Creu que "això no és cosa de l'administració, que és qüestió de respecte i educació de cadascun".
Ens explica que el seu poble és "de passera", és a dir, una autèntica processó que creua el poble en època de recol·lecció de bolets, i no sols en cap de setmana, també qualsevol altre dia laboral. Això sí, creu que entre el veïnat no hi ha problema sobre aquest tema.
Finalment, denúncia que alguna cosa que el molesta és trobar-se amb escombraries, ja siguen bosses de paper d'alumini, llandes de cervesa, pells de mandarina, plàtan, mocadors, bosses de plàstic, etc. També li disgusta que "acaben amb tots els bolets que trobe al seu pas, tant els comestibles com els que no són, a vegades sembla que haja passat una dotzena de senglars".
"És meravellós, sobretot si vas amb la família o amics"
Miguel Ángel R., veí de Llíria, és un apassionat del món micològic que, després de quasi 40 anys, es recorre molts boscos valencians a la recerca d'aquests tresors tan preuats.
La seua zona favorita; el Racó d'Ademús i la Serra del Bou. En elles ens explica que no s'ha trobat moltes escombraries en la muntanya, si bé és cert que ha notat que els últims anys ha anat a més.
Aquest veí de la localitat del Camp de Túria si que denúncia que hi ha una mala praxi que és molt habitual entre alguns aficionats a la micología: "Remouen molt el sòl, després d'agafar bolets cal tapar els forats".
Finalment, trenca una llança en favor del món dels bolets i explica que "és meravellós, sobretot si vas amb la família o amics, passes un dia a la muntanya amb la millor companyia i tornes molt feliç, més encara si has aconseguit trobar molts bolets", conclou.
Sens dubte, tots coincideixen en diversos aspectes: en què cal deixar el bosc tal com la gent s'ho troba a la seua arribada.
Recomanacions per als aficionats als bolets
Mentre segueix el debat de la regulació de la recollida de bolets, és fonamental que els aficionats adopten pràctiques responsables:
- Respectar el medi ambient: Evitar tirar escombraries, no eixir de les senderes i recol·lectar només els bolets que es vagen a consumir.
- Utilitzar eines adequades: Emprar ganivets esmolats per a tallar els bolets per la base del peu, evitant danyar el miceli.
- Tapar els forats: Una vegada recol·lectada el bolet, cobrir el forat amb terra per a protegir el miceli i afavorir la seua regeneració.
- Informar-se sobre les espècies: Identificar correctament els bolets abans de consumir-les per a evitar intoxicacions.
- Respectar les normes locals: Informar-se sobre les regulacions vigents en cada zona i complir-les.
La recollida de bolets pot ser una activitat molt gratificant si es realitza de manera responsable. En cuidar l'entorn natural i respectar les normes, els aficionats a la micología poden gaudir d'aquesta passió sense posar en perill la sostenibilitat dels boscos.
Buscar bolets: una activitat que combina salut, naturalesa i gastronomia
Eixir al camp a la recerca de bolets s'ha convertit en una afició cada vegada més popular, com bé sabem. I no és per a menys, ja que aquesta activitat ofereix nombrosos beneficis tant per a la salut física com mental. Caminar pel bosc, respirar aire pur i gaudir de l'entorn natural són només algunes dels avantatges d'aquesta pràctica. A més, la cerca de bolets es converteix en una excel·lent oportunitat per a aprendre sobre la naturalesa, identificar diferents espècies i conéixer les propietats de cadascuna d'elles.
Els beneficis de buscar bolets van més enllà del simple plaer d'estar en contacte amb la naturalesa. L'exercici físic que implica caminar pel bosc ajuda a millorar la salut cardiovascular, enfortir els músculs i reduir l'estrés. A més, molts bolets són rics en vitamines, minerals i antioxidants, la qual cosa les converteix en un aliment molt saludable.
No obstant això, és important recordar que no tots els bolets són comestibles i algunes poden ser altament tòxiques. Per això, és fonamental comptar amb els coneixements necessaris per a identificar correctament les espècies i evitar qualsevol risc per a la salut. Es recomana acudir a cursos especialitzats o anar acompanyat de persones expertes en micología.
Així doncs i malgrat l'etern debat de la regulació, buscar bolets és una activitat que combina exercici, coneixement i plaer gastronòmic. Permet gaudir de la naturalesa, aprendre sobre l'entorn i degustar productes de temporada. No obstant això, és essencial fer-ho de manera responsable i seguint les recomanacions dels experts.
