Per què hi ha un caragol humà en la Catedral de Sogorb?
La figura està situada a la porta de la capella d'El Salvador, construïda a la fi del segle XIV
Passejar per la Catedral de Sogorb, un temple que va iniciar la seua construcció en el segle XII sobre una antiga mesquita. Adossada a una muralla de la capital de l'Alt Palància, el temple va anar ampliant-se en els segles successius, fins a l'última gran renovació en el segle XVIII.
La Catedral està formada pel Temple, la Torre Campanar, el Claustre i el Museu Catedralici, i és visible des de l'Autovia Mudèjar. De fet, el perfil de Sogorb inclou el temple que és seu del Bisbe des de 1247, just enguany es compleix el 775 aniversari de la seu episcopal a Sogorb.
La Basílica-Catedral compta amb innombrables aspectes d'importància i rellevància, de fet el Museu Catedralici, és considerat com un dels més importants en art sacre de la Comunitat Valenciana.
Però d'entre tot el temple, destaca un caragol-clergue que està situat a la porta de la capella d'El Salvador i que va ser construïda a la fi del segle XV.
Què és aquest caragol?
Al llarg de la Baixa Edat mitjana, a causa de la seua popularitat, la imatge del caragol es va estendre per un gran nombre d'entorns tant religiosos com laics. Les diferents composicions iconogràfiques van fer acte de presència en claustres, façanes d'esglésies, catedrals i monestirs, arcosolis funeraris, sepulcres o cadirats de cor, ocupant diferents elements arquitectònics propis dels entorns marginals, segons publica Història Art Medieval en el seu compte d'Instagram.
En manuscrits sol aparéixer en els marges laterals, superior i inferior, però també inserit dins de les inicials o entre les columnes de text. Cap tipologia va quedar exempta de la seua figura, per la qual cosa molts saltiris, llibres d'hores, llibres de meravelles, breviaris, cancioners, etc. mostren en alguns dels seus marges la figura del gasteròpode.
Les atribucions simbòliques del caragol
Amb gran multitud d'atribucions simbòliques, el caragol és un dels animals més presents en els marges dels llibres miniados i en els entorns marginals de l'escultura dels edificis medievals.
Bé només, acompanyat, inserit en una escena, amb la seua morfologia habitual o personificat de diverses maneres, pul·lula per la vegetació que embolica el text dels manuscrits i decora els brancals, chambranas, arquivoltes, guardapols i llindes de portes i finestres.
A vegades, protagonista o antagonista de les rondalles moralitzades, unes altres, part dels missatges dels predicadors, la seua imatge funcionava com a portadora d'un missatge intrínsec generalment amb un valor instructiu de caràcter admonitori.
Ver esta publicación en Instagram
