elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Consorci de Museus porta la passió geomètrica de Monika Buch a Sagunt

El Consorci de Museus porta la passió geomètrica de Monika Buch a Sagunt

    El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana inaugura aquesta vesprada l'exposició 'Monika Buch. Trajectòria 1956/2018' a la Casa de Cultura del Port de Sagunt. La mostra, que ja es va poder veure l'any passat a la Fundació Chirivella Soriano, reuneix 40 obres que repassen la trajectòria d'aquesta artista valenciana que als 82 anys continua produint.

    L'exposició mostra la passió geomètrica de Monika Buch i reuneix 50 anys de producció artística. La mostra situa Monika Buch com a artista, com a dona i com a valenciana i reivindica la seua obra com una de les trajectòries més interessants de l'art valencià del segle XX.

    En aquest sentit, el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que "l'exposició reconeix la trajectòria creativa de Monika Buch i ens permet enriquir el relat de l'art contemporani valencià".

    Pérez Pont ha recordat que "des del Consorci de Museus estem treballant per a reconstruir la història de l'art des del punt de vista de la dona visibilitzant el treball i les aportacions que moltes dones han fet a l'art actual".

    Per la seua banda, el comissari de l'exposició ha manifestat que "Monika Buch és de les poques dones que s'han dedicat en el segle XX a l'abstracció geomètrica" i ha afegit que "és de les poques que continuen i perseveren en la creació continuada, amb els seus alts i els seus baixos, perquè també va ser mare en tres ocasions, en un moment en què s'exigia exclusivitat per a ser-ho".
    El director del Consorci de Museus ha afegit així mateix que "Monika Buch començaria la seua carrera sense un referent cultural femení en el qual mirar-se; la seua obra és, no obstant això, hui en dia, un exemple per a tots".

    Monika Buch va nàixer a València el 5 de març de 1936. La seua família, procedent de la ciutat alemanya de Halle an der Saale, es va traslladar a finals del segle XIX a València, però la Guerra Civil espanyola retornà tota la família a Alemanya de nou.

    Va estudiar en els col·legis alemanys de València i de Barcelona, i després de fer el servei social femení, obligatori per a obtindre el passaport, sa mare la va animar a traslladar-se a la ciutat alemanya d'Ulm, on en 1955 va ingressar en la Hochschule für Gestaltung (HfG).

    Després de la seua etapa a Ulm, en 1958 l'artista es va traslladar a Utrecht, ciutat on continua ara residint i on va cursar els estudis universitaris de Pedagogia i Psicologia Infantil. Durant dos anys va centrar la seua activitat en el camp del disseny de joguets en la fàbrica holandesa ADIC. Des de 1972 es va dedicar al seu treball artístic, amb investigacions centrades en la interrelació forma-color.

    La pintora valenciana, als 82 anys, viu a cavall entre Utrecht i Paterna, en una casa plena de records, on ha instal·lat un estudi per a pintar i continuar la seua trajectòria artística.

    L'exposició està en la línia de vertebració del territori del Consorci de Museus i el suport al desenvolupament cultural de ciutats com Sagunt, que exerceix la capitalitat cultural valenciana. Amb aquest motiu recentment el Consorci de Museus ha exposat a la capital del Camp de Morvedre 'Blasco Ibáñez i el rostre de les lletres', els primers moments de la 'Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana' així com la mostra 'En defensa de la Cultura'.

    Discurs expositiu

    La trajectòria de Monika Buch no és lineal. Pren i reprén idees anteriors per a continuar progressant en les seues investigacions i en els resultats plàstics que se'n deriven. Hem agrupat la seua obra en cinc apartats diferents, independentment de l'any de creació.

    Les peces realitzades en els anys d'Ulm, compondrien 'la formació'. Un altre apartat el constitueixen 'les obres lineals, geometria en estat pur', en què apreciarem els seus processos d'investigació, peces l'experimentació de les quals reitera al llarg del temps i en diferents temes. Un altre grup serien 'les enganyoses figures impossibles'; i en aquest mateix sentit estarien les obres opticocinètiques, que pretenen portar el moviment, el seu efecte, a la bidimensionalitat; i finalment, 'les casuals', obres en què la repetició d'un mateix mòdul deixa un cert atzar en el resultat, segons la càrrega d'acrílic del tampó utilitzat.

    Pujar