El requisit lingüístic, principal instrument electoral en la Comunitat
PP i Ciutadans defensen la derogació de la capacitació del valencià en la funció pública i els socis del Consell discrepen entre ells
L'ús del valencià s'ha convertit en l'arma llancívola preferida pels partits polítics, acrescuda encara més si cap durant la precampanya electoral. El que per a tan sols el 1,3% dels ciutadans de la Comunitat representa un problema, per a les formacions és un dels principals instruments electorals. En aquest sentit, els polítics han posat sobre la taula la polèmica del requisit lingüístic, que obliga als aspirants a l'Administració Pública i Educació a demostrar el seu domini del valencià.
El debat l'ha tornat a despertar el Partit Popular, la idea del qual de l'ús social del valencià és clara: ha de ser un mèrit, però mai una obligació, excepte per als docents que opten a una plaça de la línia en valencià. Si en 2013 va ser l'ex consellera d'Educació i actual candidata a l'Alcaldia de València, María José Català, qui va incloure el requisit lingüístic en Educació Secundària Obligatòria, ara els propis populars aposten per limitar l'obligació del control del valencià sol en determinades places que així ho requerisquen. De fet, aquest canvi en el model actual del plurilingüisme és un dels eixos principals del programa electoral del PP en la Comunitat, com l'ha confirmat durant les últimes setmanes l'aspirant a presidir la Generalitat, Isabel Bonig.
I és que la presidenta del PPCV considera necessari tornar a implantar el sistema de línies en valencià i castellà “perquè els pares puguen triar la llengua en la qual volen educar als seus fills”, una opinió que també comparteix el líder nacional del PP, Pablo Casado, qui advoca per una Llei de Llengües per la qual la llengua cooficial puga ser “un mèrit però no un requisit excloent”. És a dir, que el castellà siga l'idioma principal en Educació, però “compatible amb els cooficials”. El requisit, diuen, només seria imprescindible si les funcions del lloc el demandaren o per a garantir el nombre d'empleats públics suficients per a atendre els valencianoparlants.
La mateixa postura manté Ciutadans, que defensa eliminar el requisit lingüístic que va implantar en l'anterior legislatura el PP en Educació perquè siga un mèrit però no una obligació en l'accés a la funció pública, sempre depenent del lloc de treball. Des de la formació taronja acusen de “cinisme i hipocresia” als populars perquè van ser ells els qui “en la seua última legislatura van imposar com a requisit el valencià per a tot el professorat”. Ara, el partit que presideix Albert Rivera demana l'eliminació del requisit i la readmissió dels 2.000 interins que van ser expulsats de la bossa per no acreditar el títol de valencià. “S'han tirat al fem carreres amb més de 30 anys d'experiència”, es va lamentar la portaveu de Ciutadans en Les Corts, Mari Carmen Sánchez. També es va mostrar “molt preocupada pel projecte que s'està cuinant per al requisit lingüístic” la portaveu d'Educació de Cs en el Congrés, Marta Martín. La indignació dins de la formació taronja ha arribat també fins a Albert Rivera en un moment en el qual una de les principals mesures de Ciutadans en l'autonomia és evitar la “*catalanización” de la Comunitat, començant per l'Educació. “L'únic lloc d'Europa on hi ha polítics que no volen que l'espanyol s'estudie és a Espanya, i això no pot succeir”, va indicar Rivera, que va demanar al candidat de Cs a la Generalitat, Toni Cantó “rescatar” als xiquets valencians. El mateix Cantó s'ha mostrat en diverses ocasions disposat a traure de l'Educació la “llavor del pancatalanisme perquè la Comunitat no acabe en huit anys com Catalunya”.
Socis del Consell
El requisit lingüístic va mantindre dividits al PSPV i Podem de Compromís durant l'última Mesa de les Corts. Els socialistes i la formació habitada van deixar solos als nacionalistes i van paralitzar, al costat del PP i Ciutadans, un canvi en les bases del concurs per a la provisió de cinc places de tècnic d'administració parlamentària que hauria obligat els candidats a dominar el valencià. No obstant això, des del PSPV insisteixen que ells només van votar a favor del canvi per a complir els pactes per l'hemicicle i els sindicats. De fet, la consellera de Justícia i Administració Pública, Gabriela Bravo, és defensora de la incorporació del requisit per als funcionaris. Això sí, sempre “des del dret dels ciutadans a ser atesos en totes dues llengües”, no des de “la imposició, que no és necessària”. És més, malgrat els desacords de les últimes setmanes, Bravo manté que entre els socis del Consell sí que existeix unanimitat sobre el criteri del requisit per a accedir als llocs públics. En opinió de la responsable de Justícia, dir que és un excés exigir el valencià “és buscar la confrontació, perquè el valencià suma, aporta riquesa i uneix”. Per a evitar que les llengües cooficials es convertisquen en patrimoni dels separatistes advoquem per un Estat Constitucional o un Estat Federal amb respecte a la convivència de totes dues llengües”, assenyala. No obstant això, des del Consell admeten que el requisit es demanaria en llocs com l'Administració o l'Educació, però en uns altres com a Sanitat “ha de prevaldre el dret a la salut” sobre promoure una llengua.
Per part seua, des de Compromís el president de les Corts, Enric Morera, és partidari que els candidats a la funció pública siguen capaces de “llegir documentació en valencià o atendre ciutadans que telefonen en una de les llengües oficials”, si bé aclareix que, encara que ha de ser necessari per als treballadors de les Corts perquè el valencià és la llengua vehicular de la Generalitat, no així per a entrar a treballar en l'Hemicicle. “És una qüestió d'igualtat lingüística. Aquesta capacitació garanteix aqueixos drets, el respecte a la llengua pròpia dels valencians i és sinònim de diversitat, pluralitat i riquesa”, va assenyalar Morera després de la votació.
Respecte a Podemos, encara que va votar a favor de tombar el canvi proposat per Morera, sí s'ha mostrat en altres ocasions favorable a incloure el requisit lingüístic, i fins i tot des de la formació defensen l'aprovació de la Llei de Funció Pública amb aquesta condició incorporada. Però van més enllà. No demanen només que dominar el valencià siga obligatori en els llocs de les Corts, sinó en tots aquells de l'Administració pública a la Comunitat Valenciana. És a dir, advoquen per que la prova de valencià en les oposicions siga eliminatòria per a tots els aspirants que opten a un lloc públic en les institucions de la Generalitat, amb independència de la funció que realitzen.
