Ex reclusos revelen el fàcil accés a drogues en les presons valencianes: un mercat negre que burla les reixes

‘Drogas en prisiones: Una exploración de su presencia desde la perspectiva de los reclusos’ és el títol d’una investigació universitària que confirma el fàcil accés a les substàncies estupefaents en les presons. El treball ha sigut publicat en Revista Española de Drogodependencias i està signat per Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, i Alejandro Segura, criminòleg i tècnic d’Integració Social en el CIBE de Castelló.

Segons aquesta investigació, la presó és percebuda pels ex reclusos com un lloc afavoridor del consum de drogues, en el qual resulta fàcil tant aconseguir les substàncies com consumir-les. A més, els entrevistats indiquen que aconseguir drogues a la presó no és més difícil que fer-ho al carrer. La principal via d’entrada de drogues en la presó són els vis a vis amb la parella, encara que també s’esmenta els presos que tornen de permisos.

Per al treball s’ha entrevistat 22 ex reclusos amb condemnes d’entre dos i 30 anys en presons de la Comunitat Valenciana. Segons els enquestats, el cànnabis és la substància més consumida, seguida de la cocaïna inhalada, l’heroïna i els medicaments ansiolítics.

Els resultats del treball revelen que els ex reclusos entrevistats en la investigació manifesten disfuncions quant a la prevenció i el control del consum de substàncies a les presons, a causa de l'elevada disponibilitat d'aquestes en el mitjà carcerari. Els mateixos ex reclusos assenyalen com a insuficient la resposta que dona la institució penitenciària per a abordar el problema del consum de drogues a la presó.

D’acord amb les dades de l’estudi de Segura i Pons, publicat en Revista Española de Drogodependencias, els entrevistats informen que el principal lloc de consum és la cel·la, seguida pels banys i el pati.

Els autors de l’estudi afirmen que l’accés a les drogues dins de les presons té un profund impacte en la vida quotidiana dels reclusos i en les seues expectatives de reinserció en la societat. “Les dinàmiques a la presó sovint es veuen influïdes per la disponibilitat de drogues, la qual cosa pot donar lloc a tensions, conflictes i situacions de risc. A més, les addiccions poden obstaculitzar l’èxit de programes de capacitació laboral o de rehabilitació, essencials per a una reinserció social reeixida”, indiquen.

En l’article s’esmenta que la investigació científica ha constatat la relació entre drogues i delinqüència. El consum pot portar a la comissió de delictes relacionats amb l’obtenció de substàncies il·legals, a més de que l’ús de drogues pot afectar les capacitats cognitives, la qual cosa pot donar lloc a comportaments violents. Així mateix, el consum prolongat pot contribuir a la marginació, la qual cosa augmenta la vulnerabilitat dels individus davant la delinqüència. Però la delinqüència també pot conduir al consum de drogues, atés que l'entorn delictiu pot exposar als individus a situacions relacionades amb el trànsit i ús de substàncies i atés que la vida en delinqüència pot generar un tipus d'estrés que porta a alguns individus a consumir drogues com a forma de fuita.

La Secretaria General d'Institucions Penitenciàries va assenyalar en 2022 que el 75% de la població penitenciària espanyola havia consumit alguna vegada en la seua vida substancies no institucionalitzades. El mateix informe refereix que només el 49% de la població penitenciària que estava en tractament per addiccions abans de l'ingrés va continuar aquest en entrar a la presó, i, d’ells, el 46% va abandonar voluntàriament aquest tractament abans de rebre l’alta mèdica. Referent a això, l’estudi de Segura i Pons, assenyala que la mostra de ex reclusos entrevistada reconeix unes certes mancances del sistema penitenciari en qüestions com el diagnòstic en salut mental i addiccions dins de la presó, l’assistència psicològica o psiquiàtrica per als interns, el tractament que supere la simple prescripció d’ansiolítics, la participació en activitats de deshabituació o la mateixa existència d’aquestes activitats en la presó.

Quant a la participació dels reclusos en programes de deshabituació, és destacable que la majoria de respostes de l’estudi indiquen no haver participat en ells. Tenint en compte l’alta incidència del consum, això podria interpretar-se com una manca del sistema penitenciari.

Finalment, és també destacable, entre les dades aportades per aquesta investigació, que els ex reclusos afirmen que els serveis sanitaris de les presons dispensen fàrmacs ansiolítics en una quantitat “major de la qual seria necessària”, la qual cosa ells interpreten com una manera de mantindre controlats als interns, a més de reconéixer ells mateixos que també es fingeixen símptomes d’ansietat, per a recollir més quantitat d’ansiolítics i fer tripijocs amb ells dins de la presó.