I tu, des de quan no visites la teua gent gran?

Són els que et van cuidar quan vas ser un xiquet, els que et recollien de l'escola, els que et compraven cromos al quiosc cada diumenge i et treien un somriure quan estaves malalt.

Amb ells vas viure la teua infància, potser la teua adultesa i en molts casos pot ser que fins i tot cuidaren dels teus fills quan estaves treballant. Els teus fills, aquells que es van convertir en el regal més gran que els podies fer i anomenar-los néts, els va canviar la vida. Els van criar, els van donar tot el que tenien i més, van passar a ser els seus “consentits” i la mà dreta. En ixir de classe els portaven al parc, els feien el dinar, jugaven amb ells i el seu món girava al voltant de la família.

És la generació que ho va sacrificar per lliurar-se als altres, la que va viure els anys més durs del nostre país, la guerra civil, la postguerra i la dictadura, i la que ens va inculcar els valors de la família. És precisament aquesta generació la que s'ha tornat invisible, gran part de la societat i dels seus éssers estimats se n'ha oblidat, no els visitaran i es troben en situació de solitud no desitjada.

Concretament a València, segons les dades del padró de l'Ajuntament, una de cada tres persones més grans de 75 anys viu sola. A tot això, s'hi afegeix que les residències mantenen les restriccions de visites, malgrat que els índexs de coronavirus s'han reduït i les vacunes eviten infeccions greus.

Sense adonar-se'n, la població està castigant amb la soledat les persones que més companyia van aportar, ja que mai van deixar sols els seus éssers estimats i la pandèmia no ha fet més que agreujar i posar sobre la taula una tendència que ja es veia des de fa anys .

Per això, amb l'objectiu d'ajudar els grans que es troben en situació de soledat no desitjada, va arribar fa 22 anys a València la Fundació Amics de la Gent Major, una entitat que “ofereix moments de companyia a aquestes persones perquè no es senten soles” afirma Albert Quiles, director de la Fundació.

Per això, el paper dels voluntaris és clau, ja que són els que s'encarreguen de visitar i telefonar als grans que estan sols cada setmana, dedicant un mínim de dues hores del seu temps.

La història de Maximiliano i Lola, de desconeguts a família

Maximiliano va arribar a la Fundació com a voluntari en un moment clau a la seua vida, després de molt de temps com a director general d'una empresa es va adonar que no tenia quasi sentit el ritme de vida que estava portant. Per aquesta raó, va decidir fer un alt al camí i va passar a formar part d'Amics de la Gent Major ja fa més de cinc anys.

El principal motiu pel qual acompanya gent gran és perquè “els meus pares van morir quan era jove, tampoc he tingut avis, per la qual cosa en no tenir al meu entorn la figura d'un gran em va portar a pensar més en ells, i a poder dedicar-los el meu temps”, afirma Maximilià. Des del març del 2018 visita la Lola, una dona de 76 anys que per diverses circumstàncies presenta mobilitat reduïda i està postrada al llit.

Viu soledat no desitjada i va arribar a la Fundació gràcies a la recomanació d'una amiga. A partir de llavors, Amics de la Gent Major li va enviar a Maximiliano, una persona que “m'aporta moltíssim perquè visc sola i estic al llit, aleshores que vinga a visitar-me un dia a la setmana i em traga a passejar amb la cadira de rudes o a prendre'ns un cafè em suposa canviar de vida, es converteix en un dia meravellós” explica la Lola. Per a ella, aquest home de 61 anys “és una persona magnífica que ha passat de ser un desconegut pràcticament de la família i li ha permès forjar una gran amistat molt bonica” explica Lola.

Maximiliano també se'n sent molt orgullós, ja que admira “la fortalesa interior que té, ja que estar sol i amb un somriure és molt difícil. A més, no es queixa mai de la seua situació i intenta viure amb optimisme”, explica.

A tots dos, la Fundació els ha regalat tan preuat com es pot tenir, un amic disposat a escoltar i ajudar en tot moment que els fa els dies més amens i la vida més bonica. H2: València necessita urgentment 50 voluntaris per acompanyar gent gran en solitud Actualment, la societat viu a contracorrent, sense temps per a res i a un ritme que produeix vertigen.

Es descuida la gent gran i un s'oblida d'anar a veure'ls per pensar que té tasques més importants per atendre, el demà aniré a vegades es converteixen en tres mesos sense anar-hi i fruit d'aquesta situació hi ha 42.000 persones més grans de 65 anys que viuen soles a València i poden estar patint solitud no desitjat.

Per pal·liar això, la Fundació Amics de la Gent Major necessita la incorporació immediata a partir del 2023 de 50 voluntaris. Per això, convida els que decidixquen donar el seu temps a "que es deixen sorprendre per l'amistat d'una persona gran i que deixin enrere els seus prejudicis, ja que dedicant dues hores a la setmana de manera presencial o per telèfon poden representar un gran moment per una persona gran” afirma Albert Quiles.

A més, insisteix en la saviesa d'aquestes persones i explica que estar amb ells “m'ha ensenyat a tenir capacitat de resiliència, a relativitzar les coses i a entendre que la vellesa és un moment molt important a la vida, és una etapa de molta plenitud en què es poden seguir tenint il·lusions i plans encara que la societat s'enteste a no veure-ho així”.

En definitiva, la soledat no desitjada és un problema cada cop més freqüent al nostre país, la societat ha de treballar de manera conjunta i unida per posar mesures per solucionar-ho, ja que aquells que ens van ensenyar tot són els que ara s'estan veient sense tan sols un minut del nostre temps.