Usuaris del transport públic en pobles d'interior demanen microbusos per a desplaçar-se a centres de salut i oci

l 80% dels residents en municipis de comarques d'interior afectades per la despoblació mostra el seu descontent amb el servei de transport públic que oferixen les diferents administracions. És la principal conclusió de l'estudi sobre hàbits de mobilitat realitzat per la Universitat de València i finançat per la Diputació a la Canal de Navarrés, la Serranía, el Valle de Ayora i el Rincón de Ademuz, que recull al seu torn les propostes dels usuaris per a millorar el servei.

Les enquestes, realitzades a persones de diferents edats que residixen habitualment en estos municipis, almenys 10 mesos a l'any, a través d'entrevistes personals entre novembre i desembre de 2020 i el mateix període de 2021, conclouen que l'ús del vehicle privat, com a conductor o acompanyant, és l'opció preferida en un percentatge altíssim, davant la falta d'opcions de transport públic que suposa un problema greu per als qui necessiten desplaçar-se i no tenen carnet.

Estos usuaris per obligació es queixen principalment de les freqüències dels autocars que arriben als seus municipis, i en menor mesura del preu dels bitllets i la falta d'alternatives. Si l'espectre s'amplia a aquells que usarien el transport públic amb millores en el servei, la demanda principal, al costat de l'increment de freqüències, és la posada en marxa de línies de microbusos que connecten els municipis amb centres de salut, hospitals i zones comercials o d'oci.

Altres propostes amb menor demanda són els taxis rurals a preu raonable i els cotxes de lloguer compartits. En general, les reivindicacions es produïxen en el context de pobles amb una estructura demogràfica envellida, un nivell baix d'equipament públic amb absència de residències per a majors i centres de dia, problemes de connectivitat digital i necessitat de desplaçament per a aquelles persones en edat de treballar o estudiar.

Realitat comarcal

La realitat d'estes comarques d'interior, afectades pel fantasma de la despoblació, és que el vehicle privat s'erigix com el mitjà predominant de transport en més d'un 90% dels casos, en un 76% sent el propi viatger el que conduïx i en el 16% com a acompanyant. El perfil de viatjant és majoritàriament el d’un home d'entre 26 i 50 anys que estudia o treballa, mentre que les que menys es desplacen des d'estos municipis d'interior són les dones majors de 65 anys.

Entre l'escàs percentatge de població que recorre al transport públic al no disposar d'una altra opció per a desplaçar-se, destaquen percentatges com el 93% d'usuaris que no disposa de permís de conduir, el 64% de dones, el 43% de menors de 25 anys i el 43% d'estudiants. Amb estes xifres s'esbossa el perfil de l'usuari de les línies d'autobús que arriben a estos pobles, generalment amb escasses freqüències i utilitzades per a anar a treballar, estudiar, al metge o a realitzar visites.

El recorregut comarcal l'iniciem en la Serranía, on el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera, va presentar les conclusions dels estudis realitzats en col·laboració amb la Universitat. En una comarca en la qual predomina el sector serveis, com en la resta de zones d'interior amb un pes significatiu del 60% en el mapa d'activitats, l'ús del transport públic és residual, com l'activitat agrícola i industrial que ha anat perdent protagonisme en les últimes dècades.

La Chelvana, la històrica línia d'autocars que ix de València i connecta els pobles serrans, té un 16,3% d'usuaris a la comarca, però només un 5,5% la utilitza amb una certa freqüència. Els principals destins són la capital, Llíria, el nucli urbà, sanitari i de serveis més important en el trajecte cap a la gran ciutat, i el centre comercial El Osito, ubicat a l’Eliana.

En el Rincón de Ademuz, el 99% dels viatgers utilitza el transport privat, mentre que menys del 2% dels enquestats usa l'autocar com a mitjà per a desplaçar-se en el dia a dia. València i Teruel són els principals destins de les veïnes i veïns del Rincón, que també contemplen El Osito com a zona comercial i d'oci.

La Canal de Navarrés presenta alguna alternativa en transport públic, cas de la línia ferroviària, però presenta percentatges molt similars a la Serranía i el Rincón, amb un 90% d'usuaris del transport privat enfront d'un ús residual de l'autocar i la línia de Rodalia de Renfe, entorn del 5% cada servei. Els principals destins són Xàtiva, capital de la veïna comarca de la Costera, i València.

Tampoc canvia molt el panorama al Valle de Ayora-Cofrentes, on el transport privat en vehicle propi o d'algun conegut és clarament majoritari, molt per damunt del 11,4% d'usuaris que usa l'autocar i el 4,3% que opta per Renfe Rodalia. En este cas, Almansa és el destí principal i, en concret, l'hospital d'esta localitat manxega, seguida de València i Requena.

Competències i paper de la Diputació

Els estudis impulsats per la delegació de Polítiques contra la Despoblació de la Diputació i executats per la Universitat parlen de zones on el principal problema no és la desocupació, amb xifres d'atur fins a quatre punts per davall de la mitjana autonòmica, en el cas de la Serranía. Sí en canvi la falta de determinats serveis bàsics que obliguen els residents a desplaçar-se diàriament, i a fer-ho per compte propi davant les escasses alternatives de transport públic.

El problema de la mobilitat rural emergix com una de les principals mesures per a combatre la despoblació i comença a ser tinguda en compte per les administracions. Estos estudis situen la realitat de quatre comarques valencianes d'interior i conviden als responsables estatals, autonòmics i provincials a reflexionar sobre com fer front al problema i que la mobilitat no acabe sent un obstacle insalvable a l'hora de decantar-se per viure en el medi rural.

Malgrat que les competències en transport públic les té la Generalitat, la Diputació de València està disposada a destinar recursos que milloren les freqüències del transport intercomarcal “a través de la col·laboració institucional i les eines oportunes que ens permeten participar en programes autonòmics de diferents àmbits”, explica el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera.

L'estudi advertix de les “al·lusions difuses” al transport rural en la llei estatal de mobilitat sostenible, on el servei es considera obligatori en municipis de més de 20.000 habitants i s'aposta per la coordinació entre les autonomies per a millorar el transport en l'àmbit rural. En este sentit, la Generalitat Valenciana té en marxa un programa per a optimitzar rutes i estimular el transport a demanda.

La Diputació, per part seua, concedix una línia d'ajudes directes als ajuntaments de municipis en risc de despoblació, que poden utilitzar-se per a inversió o despesa corrent, i finança el transport escolar entre les escoles rurals de diferents municipis. Dins de les competències en matèria d'infraestructures, la institució provincial ha realitzat una forta inversió en les carreteres de la seua xarxa per a millorar la seguretat en els desplaçaments comarcals i intercomarcals.

L'anàlisi sobre la mobilitat rural dut a terme per la Universitat amb el suport de la Diputació proposa als ens públics fixar les prioritats donant resposta a preguntes bàsiques com a qui va dirigit el servei, qui el posa en marxa, qui el finança i com es garantix la seua viabilitat. És el punt de partida perquè l'acció de les administracions públiques contribuïsca a millorar la comunicació dels pobles d'interior i al fet que les dificultats per a desplaçar-se no es convertisquen en un problema per a habitar estes zones.