La Teleassistència permet viure en la seua llar a 15.500 usuaris majors que tenen ajuda 'a un botó de distància'

Un total de 15.592 persones majors que viuen soles o estan en situació de dependència compten amb atenció sanitària 'a un botó de distància' gràcies al servei de Teleassistència de la Diputació de València, que permet mantenir l'autosuficiència en la llar a les persones de més edat i en molts casos amb mobilitat reduïda.

"Cada etapa de la nostra vida té uneixes necessitats diferents i, quan arribem a certa edat, la inseguretat d'estar sols a casa ens preocupa i també a les nostres famílies", assenyala la diputada de Salut, Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer. "Una de les millors opcions per a cobrir aquesta necessitat és el que es coneix com 'el botó' o servei de teleassistencia", afig.

La població de més edat s'ha incrementat gradualment en els últims anys i una bona part pateix trastorns crònics com artrosis, problemes de circulació, dolor d'esquena o ossos, que poden arribar a limitar l'activitat diària o restar qualitat de vida. El Servei de Teleassistencia de la Diputació garanteix una major seguretat a casa, així com major independència i tranquil·litat.

Solament en 2016, l'ens provincial va donar d'alta 2.236 dispositius nous i va destinar un pressupost de 2,1 milions a aquest servei -implantat en tots els municipis de la província de València, excepte en la capital- que s'acobla a la línia telefònica per a connectar als seus usuaris a una central receptora d'alarmes amb tan sol prémer un botó.

D'aquesta manera, els veïns de més de 65 anys que viuen sols o estan convalescents tenen garantida atenció sanitària professional davant qualsevol emergència les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, la qual cosa contribueix a la seua tranquil·litat i una major independència a l'hora de viure en el seu domicili.

Segons explica Esperanza Vidal, directora territorial de l'empresa prestatària del servei, Atenzia, el 80% dels usuaris són dones, i més de la meitat (60%) tenen edats compreses entre els 80 i els 90 anys. No en va, el perfil majoritari dels usuaris de la Teleassistència és el d'una dona d'entre 75 i 89 anys, generalment vídua, que viu sola i té certes dificultats de mobilitat.

"Cada vegada més es valora el 'envelliment a casa', que contempla positivament qüestions com la familiaritat que la pròpia llar aporta a les persones majors, la sensació d'estabilitat de "estar a casa" que produeix, i l'autonomia i control que els atorga sobre la seua vida", conclou la diputada Mercedes Berenguer.

Professionals disponibles en cas d'emergència

Els dispositius del servei de Teleassistència, que la Diputació ofereix als municipis a través d'Atenzia, són uns terminals senzills que s'instal·len en el domicili de les persones sol·licitants, de manera que un transmissor acoblat a la línia telefònica els connecta amb la central.

D'aquesta manera, en una situació d'emergència, solament han de prémer un botó que els permetrà contactar directa i immediatament amb professionals que proporcionen la resposta més adequada a la situació, mobilitzant en cas necessari recursos sanitaris, socials i familiars.

En el Centre d'Atenció d'Atenzia a València, una vintena de professionals reben les trucades, i també les fan fins i tot diàriament segons la situació dels usuaris, amb un to calmat i amable que reforça la sensació de seguretat que cerca prestar el servei.

"Solament prement un botó, tenim l'ajuda necessària per a superar qualsevol obstacle que se'ns plantege en la vida diària, apunta la diputada. L'objectiu és que les persones majors se senten independents i, al mateix temps, puguen aconseguir ajuda en qualsevol moment", ressalta Berenguer.

Dispositius per a monitoritzar l'entorn

A més del servei bàsic de Teleassistència, l'Àrea de Benestar Social de la Corporació completa la seua oferta amb dispositius "perifèrics", equips que s'instal·len en els domicilis dels usuaris en addició al terminal habitual en funció de les circumstàncies especials de cada persona i que monitoritzen l'entorn per a garantir l'atenció en cas d'emergència.

Aquests dispositius han permès en molts casos evitar situacions de perill, ja que detecten tant l'acció –fum, foc, gas- com la inacció –mancada de moviment o inactivitat- i envien un senyal al terminal de Teleassistència, que entra en contacte amb el centre d'atenció.

Cadascun dels dispositius perifèrics té una codificació diferent que permet a l'operadora de la central identificar i diferenciar el tipus de perill i actuar en conseqüència. En aquest sentit, a cada usuari se li informa del funcionament concret del seu dispositiu durant els processos d'instal·lació.

Els dispositius perifèrics destaquen per la seua eficàcia a alertar de perills, que són tractats i evitats pels professionals de l'empresa concessionària Atenzia. Així mateix, es revisen anualment, però si es detecta qualsevol anomalia l'empresa ho substitueix de manera immediata.

"Aqueix valor que comença a ser reconegut de la llar com a espai referent per a un bon envelliment és un element imprescindible perquè la societat aprenga a contemplar als majors com a persones capaces d'organitzar la seua vida mentre segueixen vivint en un entorn conegut i confortable, com és la seua casa", conclou Mercedes Berenguer.