La memòria torna a les biblioteques valencianes per a quedar-se
La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, presenta per segon any consecutiu ‘La Memòria en la biblioteca’, un ambiciós pla per a promoure el coneixement sobre la guerra civil espanyola i la posterior repressió franquista. La campanya, finançada per la Diputació de València, acumula premis nacionals i formats multimèdia que arribaran a les biblioteques de 96 municipis valencians, 4 més que l’edició de l’any passat. Concretament, Requena, Meliana, Alginet i Catarroja.
“Aquest programa es va iniciar amb la finalitat de fer arribar informació de qualitat, gratuïta i adequada als diferents públics de les nostres comarques sobre un període de vital importància en la història del nostre país”, ha expressat Pérez Garijo. Així mateix, la diputada ha destacat la selecció de títols d’enguany, “que ha posat una especial èmfasi en la qüestió de la dona i la infància”.
A més de la qualitat dels continguts, s'han tingut en compte els formats multimèdia o la seua plasmació en còmic per a adults, ja que aquests mitjans permeten arribar a un públic més ampli. Entre els títols seleccionats existeixen premis nacionals, obres editades mitjançant crowdfunding, novel·les gràfiques, DVD i monografies de prestigiosos historiadors i investigadors valencians, reflex de l'interès de la delegació de Memòria Històrica per “mostrar una àmplia gamma de visions a la guerra civil i la repressió franquista”.
Recolzament a les associacions
Amb aquesta iniciativa, paral·lelament, es pretén recolzar a les associacions que publiquen obres de qualitat i a les editorials compromeses amb aquest camp de recerca. Sempre que ha sigut possible, la proposta de compra es fa directament a l'editor i no a distribuïdores i intermediaris.
Cada municipi ha rebut un mínim de nou dels títols seleccionats per a aquesta campanya. Amb la intenció d'evitar duplicats, no tots els municipis reben els mateixos títols, sinó que l'enviament s'adequa segons les obres que cada institució posseeix ja en la seua pròpia col·lecció. Així mateix, l'adhesió a aquest projecte manca de cost per als ajuntaments i biblioteques.
La despesa total de ‘La Memòria en la biblioteca’ ha ascendit a un poc més de 10.000 euros. D'altra banda, el descens de l'import destinat a aquesta línia pel que fa a l'any anterior ha sigut gràcies a la col·laboració amb la Institució Alfons el Magnànim, que ha cedit gratuïtament un centenar d'exemplars.
Títols seleccionats per a la campanya 2017
Huesos. Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica i Fundación Date Cuenta. Ed. Date Cuenta, 2008, reimp. 2017
La reedició d'aquest vídeo tracta de mostrar tot el procés que acompanya l'excavació d'una fossa de represaliats. Des dels permisos dels familiars fins a l'exhumació i devolució de les restes a les famílies, passant detingudament pel procés d'excavació i reconeixement dels cadàvers, així com pels sentiments dels familiars presents en tot el procés.
Vencidxs. 1 llibre + 1 DVD. Ed. Date Cuenta, 2a ed. 2014
Publicat per mitjà de crowdfunding per ‘Date Cuenta: comunicación y educación libre’ en col·laboració amb totes les associacions de memòria històrica d'Espanya. De València va col·laborar l'Associació Institut Obrer i El Micalet. Es tracta de més de 100 entrevistes a persones que van patir directament la guerra i la repressió.
De las negras bombas a las doradas naranjas. Cristina Escrivá Moscardó, Rafael Mestre Marín. Ed. l'Eixam, 2011
Els autors realitzen un ampli estudi sobre la infància i el projecte educatiu de la República per a l'edat escolar. Es tracta tant el projecte educatiu, com l'evacuació dels xiquets i la creació de les colònies escolars. Així mateix, també s’analitzen qüestions com les expedicions infantils a l'estranger i la qüestió dels mestres i auxiliars.
Juan Peset (médico, rector y político republicano). Pablo Rodríguez, Ricard C. Torres, Mª Isabel Sicluna. Ed. ENEIDA, 2011
Estudi de la farsa judicial que va culminar amb l'afusellament del rector Juan Peset, qui havia mostrat la seua lleialtat a la República. L'obra comprén l'estudi de la Universitat en l'època republicana i del projecte sanitari en eixe període, a més del valor del biografiat com a científic i com a metge, així com del procés judicial a què va ser sotmés.
El Tribunal de orden público al País Valenciano. Carlos Fuertes, Alberto Gómez. Ed. FEIS, 2011
Obra bàsica per a conéixer la repressió en terres valencianes en el tardofranquisme, és a dir, des de principis dels 60 fins a mitjan anys 70. S'analitza la maquinària que va permetre al sistema la lluita contra CCOO, el PCE i els moviments estudiantils, així com la labor dels advocats antifranquistes. Amb aquesta comanda s'han esgotat els exemplars disponibles en el mercat.
Dos patrias, tres mil destinos: vida y exilio de los niños de la guerra de España refugiados en la Unión Soviética.Immaculada Colomina Colomer. Ed. Fundación Largo Caballero, 2010
Aquest llibre combina una rigorosa selecció de fonts i entrevistes per mitjà de les quals es conta l'eixida de milers de xiquets des de la zona republicana a l'exili. L'obra narra els seus sentiments i vivències en la Unió Soviètica, tant en l'època soviètica com en la posterior evolució política d'aquelles terres. Així mateix, també tracta les diferents decisions davant de la possibilitat de tornada a Espanya.
De ciudadanas a exiliadas. Un estudio sobre las republicanas españolas en México. Pilar Domínguez Prats. Ed. Fundación Largo Caballero, 2009
A partir d'entrevistes orals, fonts documentals i bibliografia es proposa una investigació que reflecteix el paper de la dona en el manteniment i propagació de la cultura política republicana en l'exili. L'obra naix amb l'inici del segle XX i narra els triomfs aconseguits per la dona a Espanya, fins a la victòria dels sublevats. L'estudi arreplega des d'aspectes socials i econòmics a altres purament polítics, com la ‘Unión de Mujeres Españolas’, que va actuar en favor dels drets dels presos durant la dictadura.
¿Qué hacemos por la memoria histórica?Rafael Escudero et al. Ed. Akal, 2013
Un sociòleg, una periodista i dos juristes analitzen el cas d'Espanya i de les actuacions en l'àmbit de la memòria històrica. Els autors assenyalen que la debilitat de la nostra democràcia radica en la impunitat de la dictadura, l'abandó de les víctimes i l'absència de polítiques de memòria.
El franquismo. Fernando García de Cortázar. Ed. Anaya, 2009
En aquesta xicoteta obra, el Premi Nacional d'Història fa una anàlisi de les claus per a entendre el període que comprén des del final de la guerra civil fins a la mort del dictador, establint les característiques de les distintes fases de la dictadura i els esdeveniments que van marcar el seu rumb.
Memoria del franquismo. Ramón Cotarelo. Ed. AKAL, 2011
Esta obra del catedràtic de ciències Polítiques de l'UNED pot ser el contrapunt a la visió que fa l'obra de García Cortázar. En aquesta, el franquisme és presentat exclusivament com un règim basat en el genocidi i el terror, del qual assenyala els responsables de la ignominia, així com els seus hereus i beneficiaris actuals.
La muerte de Guernica. Paul Preston, José Pablo García. Ed. Penguin, 2017
L'any passat es va repartir entre les biblioteques La Guerra Civil Espanyola de Preston, portada al còmic per José Pablo García, i va ser una de les obres més apreciades. Per açò s'ha triat La muerte de Guernica, adaptació al còmic de l'obra sobre el bombardeig en el municipi biscaí.
El ala rota. Antonio Altarriba, Kim. Ed. Norma, 2016
El ala rotaés l'altra cara de El arte de volar (Premi Nacional de còmic 2010), que va estar entre els títols que es van enviar a les biblioteques municipals. Ha sigut declarada la millor novel·la gràfica de 2016 i narra la vida de Petra, la mare de la qual va morir en el part i per la qual cosa el seu propi pare va intentar matar-la. L'autor reconstrueix en aquesta obra la història de sa mare, dona devota i patidora, que ha sigut maltractada per un país dominat per homes.
Esperaré siempre tu regreso. Jordi Peidró. Ed: Desfiladero ediciones, 2016
Amb només 17 anys, Paco Aura Boronat (Alcoi, 1918) va lluitar amb els republicans en la Guerra Civil i, després de la derrota, va fugir a França. Allí va treballar en la línia Maginot i va caure en mans dels alemanys, que el van deportar al camp de concentració de Mauthausen, on va sobreviure durant més de quatre anys. El seu paisà, l'escriptor i dibuixant Jordi Peidró ha narrat en format còmic la seua història. Aquesta novel·la gràfica, que va ja per la seua segona edició, s'ha constituït com a un referent de l'escola gràfica valenciana.
Tres generaciones de antifranquistas en el País Valenciano (1936-2009).Dolores Sánchez Durá, Alberto Roda. Ed. FEIS, 2009
Aquest llibre presenta els testimonis de tres generacions d'antifranquistes al País Valencià: la primera, la de la guerra i la postguerra; la segona, la dels anys cinquanta, i la tercera, la del 68. La lectura d'aquestes històries de vida i dels documents escrits i gràfics que les acompanyen, adquireixen una significació més profunda quan es contemplen des de la perspectiva social de la seua generació. S'obté així un puzle d'experiències entrecreuades que tracen un recorregut –dels molts possibles– per la història de l'oposició antifranquista. L'obra està esgotada i aquest programa ha aconseguit els últims exemplars existents en el mercat.
La violència política contra les dones (1936-1953). Antoni Simó Rosaleny. Ed. IAM, 2017
L'estudi de la repressió en terres valencianes moltes vegades ha deixat de costat la qüestió del paper de la dona militant. Així, l'obra analitza l'univers de les presoneres polítiques a la província de València, tant en el període republicà com en el franquista, destacant les importants diferències entre ambdós períodes. El llibre ens acosta al patiment, exclusió social i llarg silenci que va caure sobre aquestes dones i s'acompanya d'un apèndix amb el nom, procedència i sentències de les dones afectades.
Alambradas, muros y corrientes de aire: el universo penitenciario franquista en la postguerra del País Valenciano.Ricard Camil Torres. Ed. Ulleye, 2013
L'autor narra la tipologia repressiva del franquisme al País Valencià, tant en esdeveniments puntuals com el final de la Guerra i la tragèdia del port d'Alacant, com en la legislació. L’obra mostra les causes i mètodes pels quals s'accedia al món penitenciari, les condicions d’aquest i la falsa llibertat condicional.
