El Magnànim edita un llibre sobre la justificació falsa de l’assassinat de Manuel Ciges, amic de Manuel Azaña i pare de l’actor Luis Ciges
El volum tracta la persecució arbitrària del franquisme i l’atribució falsa de maçoneria al polític valencià
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publica M. Ciges Aparicio y la masonería: juzgado después de asesinado de Virgilio Tortosa. El llibre, el número 39 de la col·lecció Debats, analitza la troballa d'expedient, fals, per maçó a Manuel Ciges Aparicio, incoat avançada la postguerra, molt després de ser assassinat els primers dies del colp d’estat franquista, i tracta de posar llum al desvari jurídic de l’expedient, tot indagant en l’obra i vida de Ciges qualsevol possible relació amb les lògies.
Nascut a Énguera el 1873, Manuel Ciges Aparicio, periodista, escriptor i polític, va estar adscrit a l'anomenada Generació del 98. Va expressar en el periodisme (fou col·laborador de Vida Nueva i El País, redactor de El Imparcial i director de El Progreso de Zaragoza) la seua preocupació pel futur d'Espanya, es va ocupar de la vida dels més humils i de l’Espanya rural tractant de pal·liar l'ancestral problema del caciquisme i també es va preocupar de la política internacional d’aleshores. Com a novel·lista (autor de més de deu novel·les), la seua obra expressa el malestar i les inquietuds d'un intel·lectual amb mirada personal i indestructible. Fou amic personal de Manuel Azaña, governador civil de les Illes Balears, de Cantàbria i d’Àvila i pare de l’actor Luis Ciges.
Acabada la guerra civil, el règim inventa una legislació repressiva especial, mitjançant la qual genera el marc legal per a la persecució arbitrària, incoant expedients per responsabilitats polítiques i imputant delictes amb caràcter retroactiu, entre altres, per maçoneria, una política discriminatòria envers els enemics en perseguir capritxosament a tot aquell considerat sospitós. Les víctimes, com el mateix escriptor valencià, van ser doblement victimitzades: primer assassinat amb la revolta militar, i després jutjat falsament per maçó.
En aclarir els avatars d'aquest expedient inaudit, es contextualitza en el periple vital de Ciges: guerra de Cuba i independentisme colonial, anarquisme, anticlericalisme, republicanisme, literatura, periodisme, política i societat; i, com no, en la seua obra per ser el seu últim llibre de memòries Del periódico i de la política (1907) el que al·ludisca parcial e explícitament, en termes autobiogràfics, a la maçoneria.
Virgilio Tortosa. Professor de Literatura Comparada en la Universitat d'Alacant i doctor el 1999 per la Universitat de València amb una tesi sobre autobiografia i individualisme en la literatura de la democràcia. Resultat d'això són les investigacions Escrituras ensimismadas (2001) i Conflictos y tensiones (2002). Ha publicat un manual de Metodologia de la investigació científica (2014) i editat Escrituras del desconcierto (2006), Re-Escrituras de lo global (2007), Escrituras digitales (2008) i Mercado y consumo de ideas (2009). Ha comissariat l'exposició commemorativa en el centenari de la Generació del 98 A contra corrent (1998) en homenatge a Manuel Ciges, i coordinat l'exposició itinerant Una història de titelles (2020). Estudia noves formes d'expressió de la cultura sorgides amb l’era digital, així com antigues, ja de la memòria històrica ja de la tecnologia industrial. Ha impartit conferències i seminaris en diverses institucions europees i sud-americanes.
