L’IVCR+i estudia el jaciment de l’Alto de las Picarazas, el més antic de la península Ibèrica

Personal tècnic de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), organisme dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, ha presentat en l’últim Congrés Internacional EZI 2024, celebrat a Barcelona, l’estudi de la seqüència bioestratigràfica del jaciment de l’Alto de las Picarazas.

Este jaciment es troba a la serra d’Alcotas, a Andilla, i és un dels jaciments amb presència humana més antics d’Europa. Va ser descobert l’any 2007 a conseqüència de la construcció d’un parc eòlic.

Les campanyes d’excavació realitzades per l’IVCR+i des de l’any 2013 han aportat informació abundant sobre la primera presència humana a Europa.

El jaciment és una cavitat reblida per sediments en una àmplia seqüència de sis metres de grossària, que inclou diferents nivells amb evidències de presència humana, com ara ferramentes realitzades en sílex, quarsita i calcària, a més de nombroses restes òssies de fauna antiga, com ara cavalls, rinoceronts, cèrvids i bous mesquers. Moltes d’estes restes conserven marques de carnisseria produïdes pels homínids en el processament de les preses per a consumir la carn.

L’estudi de la comunitat de rosegadors fòssils, i especialment la presència de l’espècie Allophaiomys ruffoi, suggerix que el nivell inferior del jaciment té una antiguitat d’1,5 milions d’anys, data corroborada per les datacions absolutes obtingudes amb la tècnica d’ESR.

Per tant, l’Alto de las Picarazas és el jaciment amb presència humana més antic de la península Ibèrica, anterior als jaciments d’Orce, com Barranco León i Fuente Nueva o Sima del Elefante a Atapuerca.

Els treballs futurs que es tenen previstos dur a terme en el jaciment en els pròxims mesos tenen per objecte l’obtenció d’una seqüència pol·línica per a reconstruir el paisatge vegetal del jaciment en els temps en els quals els primers homínids van arribar a la península Ibèrica.