Per l’Horta reivindica la necessitat de “defensar el territori per protegir la vida” en la recepció de la Menció Colibrí

El Museu Comarcal de l’Horta Sud es va omplir la vesprada d’ahir per reconéixer el treball de l’associació Per l’Horta. Una trentena de persones no es van voler perdre l’entrega de la Menció Colibrí 2022, atorgada per la Fundació Horta Sud amb la col·laboració de Caixa Popular, i que s’ha convertit ja en un esdeveniment marcat en l’agenda de l’Horta Sud, que s’entrega la tercera setmana de desembre des de fa ja huit anys.

En aquesta ocasió, Per l’Horta va ser l’entitat premiada “per la seua acció de protecció del territori des d’una perspectiva mediambiental i social”. L’entitat valenciana, que du a les seues esquenes més de vint anys de treball ininterromput, posa en valor la importància de l’Horta especialment des de tres vessants: el paper agrícola, el paper ambiental i el paper identitari del territori.

L’encarregada de recollir el guardó per part de Per l’Horta, Alba Mompó, va destacar la importància de rebre un reconeixement que des de l’associació volen “fer extensiu a totes les persones que posen (o en algun moment han posat) el cos, l’estima i l’ànima per defensar el territori”, i que serveix per establir noves sinergies, “imprescindibles, més que mai, en un moment on s’estan criminalitzant la protecció del territori i la defensa de la vida”.

Després de l’entrega del guardó, enguany amb nou disseny a càrrec d’Eugenio Simó, les persones assistents van mantenir un debat obert sobre el paper de la societat civil en la defensa del territori en el context d’emergència climàtica.

Entre altres, el debat obert va comptar amb la participació destacada de l’arquitecte i activista pel territori Carles Dolç, que va reivindicar la necessitat de fer canvis tendents a l’austeritat, i deixar d’entendre tot el que no té a veure amb creixement econòmic com a negatiu. Dolç va voler felicitar també a Per l’Horta per haver pres el testimoni dels moviments de defensa del territori “actius al País Valencià des de fa ja més de 40 anys”, però que “mentre abans eren tot moviments de reacció, Per l’Horta aporta també elements propositius”.

Democratitzar la terra i associar-se

Tornar a valorar la terra va ser un dels aspectes més comentats del debat. En matèria d’energies renovables, les persones participants van destacar que “a la terra no se li està donant suport” i que açò condueix a que socialment “cada vegada se li atorgue menys valor”. D’aquesta manera, afirmaven, “si a un productor li fas una gran oferta per un terreny agrícola és lògic que diga que sí”, encara que siga per una activitat diferent de la seua funció essencial.

De fet, sobre el model d’energia renovable que s’està fomentant es va destacar que “està enfocat a una minoria rica i s’està especulant amb el territori”. Per aquest motiu, defensen, “cal que el pes de la transició energètica no sols recaiga a les zones rurals”, aspecte que es pot aconseguir, entre altres, “potenciant les instal·lacions solars en sostres industrials”.

Així mateix, es va llençar el guant a les administracions públiques perquè es replantegen la manera d’obtenir ingressos “sense haver de malmetre el territori”, i que entenguen que “cal fer veure a tota la ciutadania que hi ha vida més enllà de l’asfalt i que cal preservar-la”. Especialment, es va destacar el valor territorial de l’àrea metropolitana de València, amb “una horta que pot alimentar directament i de proximitat a la seua població i genera llocs de treball”, fet que possibilita “condicions ideals per llançar una altra política”.

Finalment, les persones presents van destacar que “amb el sistema actual, no és casual que els conflictes urbans més habituals vinguen d’intents d’urbanització en els terrenys amb més valor ambiental”, i que és necessari un empoderament ciutadà a través de les associacions per “poder fer força per defensar el territori i, conseqüentment, la vida”.