elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Diputació quadruplica la seua inversió a l'Horta arribant als 178 milions d'euros en quatre anys

La Diputació quadruplica la seua inversió a l'Horta arribant als 178 milions d'euros en quatre anys
  • Els 23 municipis de l'Horta Nord han rebut 88,7 milions i els 20 de l'Horta Sud 89,5 milions en la present legislatura, amb una mitjana de 45 milions a l'any invertits per la Diputació en les dos comarques

  • L'aportació de l'ens provincial als ajuntaments de l'Horta Nord i l'Horta Sud se situa en 178 milions d’euros en el període 2019-23, enfront dels 115 milions de 2015-19 i els 38 milions de la sèrie 2011-15

MÉS FOTOS
La Diputació quadruplica la seua inversió a l'Horta arribant als 178 milions d'euros en quatre anys - (foto 2)
La Diputació quadruplica la seua inversió a l'Horta arribant als 178 milions d'euros en quatre anys - (foto 3)

La Diputació de València ha quadruplicat la seua inversió a l'Horta Nord i l'Horta Sud en relació a la legislatura 2011-2015, injectant 178 milions d'euros en els 43 municipis de les dos comarques en els últims quatre anys, enfront dels 38 milions de la sèrie 2011-15 i els 115 milions de la 2015-19. En termes anuals, la corporació provincial va destinar 9,5 milions de mitjana en cada exercici del període 2011-15, pels 28,8 milions a l'any registrats en el període 2015-19 i els 44,5 milions de mitjana que s'han computat entre 2019 i 2023, la qual cosa suposa multiplicar per 4,7 l'aportació a les dos comarques en els últims huit anys.

Les dades per comarques reflectixen una inversió de 88.756.149 euros en els 23 municipis de l'Horta Nord en els últims quatre anys, i de 89.548.095 euros en la vintena d'ajuntaments de l'Horta Sud. Amb estes xifres, la inversió anual en cada comarca se situa per damunt dels 20 milions d'euros. L'evolució creixent de les aportacions de la Diputació als municipis de les dos comarques es posa de manifest en multiplicar-se per 4,6 a l'Horta Nord i per 4,7 a l'Horta Sud les transferències als consistoris respecte a la legislatura 2011-15.

En la línia de simplificar els tràmits i eliminar burocràcia, la Diputació ha anat prescindint de xicotets plans amb escassa dotació i ha agilitzat la concessió de les ajudes a través de dos grans programes com són el Pla d'Inversions i el Fons de Cooperació Municipal, un pla conjunt amb la Generalitat en el qual la Diputació porta dos anys quadruplicant l'aportació del Consell als municipis de la província.

Per municipis

Tots els municipis de les dos comarques han vist incrementades considerablement les transferències de la Diputació en els últims quatre anys, molt especialment en relació a l'aportació provincial del període 2011-15. En el cas de l'Horta Nord, Moncada duplica esta assignació; Albuixech i Meliana la tripliquen; Burjassot, Massamagrell, La Pobla de Farnals, Foios, Albalat dels Sorells i Emperador la quadrupliquen; Alboraia, Godella, Tavernes Blanques, El Puig, Rocafort, Bonrepòs i Mirambell, Vinalesa, Alfara del Patriarca i Massalfassar la quintupliquen; Almàssera i Museros la sextupliquen; Puçol la multiplica per huit i Paterna i Rafelbunyol la multipliquen per nou.

Al capdavant del llistat se situen Meliana i Paterna amb 7,8 i 7,6 milions d'euros rebuts de la Diputació en la present legislatura, seguides de Burjassot amb 5,6 i Puçol amb 5,1 milions, quantitat a la qual s'aproxima Alboraia. Altres cinc localitats, Moncada, Massamagrell, Godella, Tavernes i El Puig, superen els quatre milions, quantitat que frega Foios, mentre que La Pobla de Farnals, Rocafort i Almàssera han rebut més de tres milions, xifra a la qual s'acosta Museros. La resta de localitats ha disposat de quantitats superiors als dos milions d'euros, excepte Emperador, que supera l'1.300.000 euros.

A l'Horta Sud destaquen Torrent i Benetússer, que han multiplicat per nou l'assignació provincial en referència a la legislatura 2011-15, seguides d'Alfafar i Picanya, que la sextupliquen. Altres huit municipis quintupliquen la partida, cas d'Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Massanassa, Llocnou de la Corona, Albal, Alcàsser i Mislata. Per part seua, Picassent, Catarroja, Paiporta i Silla quadrupliquen els seus ingressos provincials, mentre que Sedaví, Xirivella, Beniparrell i Manises els tripliquen.

En milions d'euros, Torrent s'acosta als set durant la present legislatura, seguida per Mislata i Aldaia amb 5,5 i 5,2 milions respectivament, quantitats a les quals s'acosta Manises. La resta de municipis de l'Horta Sud ha rebut més de quatre milions, una mitjana de més d'un milió d'euros anual de la Diputació entre 2019 i 2023, excepte Beniparrell i Llocnou de la Corona, que han disposat de 2,2 i 1,1 milions d'euros respectivament.

Fons de Cooperació i plans d'inversió

Entre 2019 i 2023, els municipis de l'Horta Nord han rebut 36,2 milions d'euros i els de l'Horta Sud 43,1 milions de la Diputació a través del Fons de Cooperació, al que cal sumar 30 i 33 milions respectivament en plans d'inversions i 22 i 13 milions d'euros d'altres convocatòries. Les xifres totals de les últimes tres legislatures evidencien eixe esforç de la corporació provincial per garantir la liquiditat dels ajuntaments, amb 178.304.244 euros transferits a les dos comarques en els últims quatre anys enfront dels 115.478.762 euros del cicle 2015-19 i els 38.066.091 euros comptabilitzats entre 2011 i 2015.

Les xifres reflectixen clarament els principals eixos de gestió de l'equip de govern que dirigix Toni Gaspar, amb prioritats com duplicar les ajudes als municipis de la província perquè puguen exercir la seua autonomia i destinar els diners a les infraestructures i serveis que necessiten crear o millorar. En paral·lel, l'increment del múscul inversor ha estat acompanyat d'una reducció progressiva de la burocràcia amb la finalitat d'agilitzar els tràmits i aconseguir una major eficàcia en l'execució dels projectes.

El president Gaspar explica que el principal objectiu de la corporació és “dotar als ajuntaments dels recursos necessaris perquè puguen exercir l'autonomia municipal de la qual tant s'ha parlat i que hui és real”. Amb l'increment generalitzat de la inversió en totes les comarques, “els alcaldes i alcaldesses poden posar en marxa les actuacions que necessiten els seus municipis, moltes d'elles demandades pels seus veïns i veïnes”, afig el màxim responsable provincial, que insistix que la gestió basada en l'atenció als pobles, especialment els més xicotets, “és la raó de ser de les diputacions”.

Pujar