La Diputació inicia la recuperació de les restes de 8 carabiners republicans a Vilanova de Castelló
La Diputació de València, a través de l'àrea de Memòria Històrica, ha iniciat el procés de localització, exhumació i identificació de les restes de 8 carabiners republicans que van morir entre desembre de 1938 i març de 1939 a l'hospital militar que hi havia en aquella època a Vilanova de Castelló, i que van ser soterrats en nínxols municipals d'aquesta localitat.
Durant els dos primers dies de treball, els tècnics d’Arqueoantro han pogut trobar restes òssies en quatre dels huit nínxols que han exhumat fins al moment, que encara es troben en l'espera dels següents treballs d'estudi antropològic i les proves genètiques per a la seua identificació, la qual cosa podrà permetre comprovar i concloure si corresponen a aquests soldats.
Com ha explicat el responsable d’Arqueoantro, Miguel Mezquida, “en aquests casos és més fàcil que quan s'exhuma en terra perquè en les caixes moltes vegades hi ha elements associats a les víctimes que es conserven i donen pistes, encara que el problema és que el registre cementerial d'aquella època no existeix”. En aquest sentit, Mezquida ha assenyalat que compten amb “diferents testimoniatges orals i la làpida d'un soldat que deixen constància que alguns d'aquests nínxols anònims podrien ser els seus, així que estem intentant descobrir quins són”.
Aquest dimecres ha seguit de prop els treballs d’Arqueoantro la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, qui s'ha interessat per unes troballes de summa importància per a famílies que fa dècades que tracten de trobar les restes dels seus éssers volguts. A més d'aquestes actuacions que s'estan realitzant en el cementeri de Vilanova de Castelló, també s'han obert una desena de nínxols i fosses comunes mitjançant subvencions de la Diputació en altres localitats de la província, com Paterna i Ontinyent.
Entre els anys 2016 i 2018 la corporació provincial ha destinat 1.138.000 euros a exhumacions i 225.000 euros s'han invertit en la retirada de plaques, construcció de monòlits i identificació de llocs i edificis simbòlics. Amb el pressupost de 2019 s'aconsegueix una xifra rècord que sobrepassarà el milió i mig d'euros i facilitarà l'exhumació de 750 cossos de persones represaliades per la dictadura franquista.
