La Diputació dibuixa el full de ruta per a rehabilitar i convertir en icona turística el Monestir de Llutxent
L'àrea de Patrimoni invertirà 300.000 euros en obres ja programades, després de l'impuls a la conservació d'esta joia arquitectònica del segle XIII durant la passada legislatura
En la visita del diputat Andreu Salom s'han abordat altres actuacions previstes per a la reforma del monestir i l'ermita com les millores en la façana o l'enllumenat de l'esplanada
La Diputació de València continua executant el seu programa d'actuacions per a la rehabilitació del Monestir de Llutxent, una joia arquitectònica que guarda la història de la Conquesta de Jaume I i els esdeveniments que es van succeir durant els segles posteriors. La intenció és “convertir el Corpus Christi de Llutxent en una icona històrica i turística que atraga a visitants interessats en la monumentalitat de l'entorn”. O potser en la immersió en aquella alba del 24 de febrer de 1239 en què les tropes del conqueridor van prendre Llutxent.
Ho apunta Andreu Salom, diputat d'una àrea de Patrimoni que té clar el seu interés per recuperar el monestir i l'ermita i adequar l'entorn per a facilitar les visites a esta impressionant infraestructura històrica, en la qual la Diputació ha invertit més de mig milió d'euros des de l'inici de la passada legislatura, moment en què es va impulsar el compromís per recuperar este tresor patrimonial de les valencianes i valencians. Algunes d'aqueixes obres s'executaran en la primera meitat de la legislatura recentment estrenada, amb una inversió pròxima als 300.000 euros.
La Diputació ha mostrat sempre la seua sensibilitat cap a este convent que combina influències del gòtic i el barroc, amb escoles taller dins de les instal·lacions per a no abandonar la seua conservació i activitats culturals en el claustre per a atraure visitants a esta plaça clau en la història de València. En xifres, Patrimoni ha invertit una mica més de 180.000 euros en obres recents com la restauració del Templet i el campanar, la substitució de les bombes d'aigua potable, la instal·lació de càmeres, la reforma del sistema contra incendis i l'asfaltat dels accessos.
En la visita d'este dijous al Monestir de Llutxent, Andreu Salom ha repassat amb l'alcaldessa, Xaro Boscà, i tècnics de Patrimoni les obres ja programades, que inclouen la finalització de les cobertes dels pavellons; actuacions d'urgència en el celler, els magatzems, la cuina i el contrafort de l'església; la millora de l'accessibilitat a l'Ermita de la Consolació; i la restauració de l'interior de l'Ermita de Sant Lluís Beltrán. En total, una inversió de prop de 300.000 euros que en alguns casos compta ja amb la preceptiva autorització de la Direcció General de Cultura i en uns altres està a l'espera d'esta.
Altres actuacions, en fase de redacció de projecte, són la consolidació dels balcons de la façana principal, la reforma de llindes i portes, la reforma de la coberta de l'Ermita de la Consolació i la instal·lació d'un parallamps. Altres 112.000 euros previstos als quals se sumaran noves inversions per a la reposició de l'enllumenat de l'esplanada exterior, la reforma dels banys públics i la instal·lació de reg per degoteig i altres intervencions per al manteniment del monestir i l'ermita.
Un miracle
El Monestir del Corpus Christi de Llutxent té el seu origen en una ermita del segle XIII renovada en el XVIII. Els dominics van convertir este emblemàtic espai en la primera seu de la universitat valenciana a la fi del segle XV. Després de la desamortització de Mendizábal a mitjan segle XIX, el conjunt històric-artístic va passar a mans privades abans de quedar-li'l la Diputació, que tracta de retornar tota la seua esplendor a la Muntanya Santa.
El cim sobre la qual s'alça el monestir té este component místic perquè allí es va produir el Miracle dels Corporals, les formes consagrades que el pare Mateo Martínez va guardar sota una pedra en vespres de la batalla entre moros i cristians i que després de la contesa van aparéixer ensagnades. Conten que el sagrat misteri va ser depositat en una mula i, després de deixar diversos miracles al seu pas, va arribar a la localitat aragonesa de Daroca, on es conserven els corporals. En 2008, el pare José Aparicio va recuperar el esdeveniment i va impulsar un pelegrinatge entre Llutxent i Daroca, un trajecte de 12 dies seguint el camí que en el seu moment van recórrer les sagrades formes.
La història dels Corporals no sols té ressò a la Vall d'Albaida; cada any atrau a centenars de visitants que descobrixen el Monestir del Corpus Christi i la Muntanya Santa. Un reclam turístic que la Diputació vol reforçar amb la rehabilitació i el programa d'activitats en esta joia patrimonial de l'interior de la província.