La Diputació ajuda a Olocau a difondre la cultura ibera per tota Europa
Poblats molt antics, existents ja abans de les colonitzacions fenícia i grega, l'ocupació de la qual s'estenia des d'Andalusia fins al sud de França, especialment la zona de Llevant. Es tracta dels ibers, una cultura que dóna nom a la península que ocupen Espanya i Portugal, els vestigis de la qual són visibles en diferents punts del Mediterrani Occidental, un d'ells Olocau, en el seu conegut com El Puntal dels Llops.
Des de fa sis anys, l'equip que dirigeix l'alcalde del municipi, Antonio Ropero, porta treballant a posar en valor aquest important patrimoni arqueològic, mitjançant la realització de rutes i visites guiades, així com altres accions de promoció. Una experiència que està donant els seus fruits. De fet, segons el regidor d'Olocau, enguany es té una previsió de 17.000 visites, xifra que mostra, en paraules de Ropero, "l'interès que desperta la cultura ibera entre la població".
El següent pas és traslladar aquest cas d'èxit a nivell europeu, una idea que ha comptat amb el suport de la Diputació de València. A través de l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix Bartolomé Nofuentes s'ha presentat en l'Instituto Cervantes de Brussel·les el treball realitzat a Olocau al voltant de la cultura ibera, oferint la possibilitat que altres seus de l'Instituto Cervantes, així com museus i ambaixades acullen una mostra sobre la seua experiència.
"Es tracta d'internacionalitzar els senyals d'identitat dels municipis més xicotets per a la seua difusió, coneixement i promoció", ha assenyalat el diputat Bartolomé Nofuentes. De moment, s'ha mostrat interessada la Casa de Andalucía a Brussel·les, que acollirà l'exposició des del 27 al 29 de juny. "És una cultura tan important com desconeguda. Es tracta que es conega, d'igual manera que sabem de l'època romana o grega", ha afegit l'alcalde d'Olocau.
La mostra compta amb un total de 12 panells en els quals s'explica al visitant què significava la cultura ibera en el Mediterrani, amb un esquema dels poblats que hi havia i com vivien. També s'aborda de forma especial la història d'Edeta, l'actual Llíria, així com el poblat del Puntal dels Llops, que en aquella època funcionava com una talaia de defensa. Una altra de les propostes en les quals es treballa és en la creació d'una xarxa nacional del patrimoni iber.
