25 anys del crim de les xiquetes d'Alcàsser
Era una nit de divendres d'un tretze de novembre quan les tres jóvens valencianes, Toñi, Desirée i Míriam, van desaparèixer entre el terme municipal d'Alcàsser i el de Picassent. El cas de la seua mort, un dels més sonats de la història negra d'Espanya, encara ressona hui en les ments de milions d'espanyols que, a la calor del trist aniversari de la seua mort, recorden com aquells horribles dies els van marcar per sempre.
Les tres xiques es dirigien des de les seues cases d'Alcàsser a una discoteca propera en el terme municipal de Picassent, i malgrat la curta distància i que l'amo d'aquella discoteca diposava d'autobusos, les xiquetes van decidir desplaçar-se fent autoestop, un costum molt arrelat entre els jóvens de la zona. Després d'un cap de setmana desaparegudes va ser en augment la idea del segrest, i després d'investigar a diversos delinqüents sexuals de la zona, es van arribar a organitzar cerques per tot el país. Van ser dies de conspiracions, teories i de pistes contradictòries.
El cas, que va traspassar totes les fronteres possibles, va arribar a propiciar una reunió de les famílies amb el llavors President del Govern, Felipe González.
No obstant açò, tota cerca va ser en va, i no va ser fins al mes de gener de l'any següent quan un apicultor va trobar en un paratge del terme municipal de Llombai, proper al poble de Catadau, el cos sense vida de les tres xiquetes. En el lloc dels fets es van trobar diversos objectes, i els cossos de les xiquetes, que es van trobar enterrats en una fossa cavada per a tal efecte, enrotllades en una estora, i en avançat estat de descomposició. Dos dels cossos van ser trobats amb el cap separat del tors.
En aquell moment una anàlisi clínica va permetre donar amb el parador d'Antonio Anglés, qui posteriorment va ser acusat del crim al costat del seu amic Miguel Ricart, els dos veïns de Catarroja. El primer d'ells va fugir estant encara hui en parador ignorat. El segon va ser posat en llibertat el passat any després de passar els últims vint-i-quatre anys a la presó.
Actualment el parador de Ricart és igualment desconegut, si bé, algunes fonts, ho situen a França. El cas de les xiquetes d'Alcàsser ha sigut un dels més tristos i duros que han colpejat la Comunitat Valenciana. Actualment encara s'escolta explicar entre murmuris la dramàtica història en els carrers d'Alcàsser, especialment entre els més majors, els qui no oculten la seua amargor en recordar hui aquells dies d'angoixa i desesperació que van portar a la commoció a tot un poble i que van suposar un abans i un després en la vida de la famílies de Toñi, Desirée i Míriam.
