El Xef Bosquet repartix menjar sense gluten en la zona zero del temporal: "Hi ha llocs on encara no havien menjat calent des de la DANA"

Dimarts passat 29 d'octubre és una data fosca per a una part del territori valencià. La DANA va arrasar amb diversos municipis de la província de València quedant destrossats, inundats, coberts de llot i incomunicats. Moltes persones s'han bolcat amb els damnificats i han fet una gran quantitat de donacions de roba, menjar, aigua i productes de neteja durant este temps.

Enmig d'esta situació, hi ha un sector de la població minoritari que, malgrat la gran quantitat de recursos, no podien menjar adequadament, ja que els productes que els arribaven no eren aptes per a ells, els celíacs.

Arran d'esta situació, i entre moltes accions solidàries dedicades als municipis afectats, sorgix la iniciativa del Xef Bosquet i el seu restaurant Naked & Sated, que des del dissabte 1 de novembre ha repartit una gran quantitat de racions de menjar calent sense gluten a més de cent persones: "A Benetússer, per exemple, ens deies per favor portar menjar #ací perquè hi ha un #xiquet que, ara mateix, l'única cosa que té sense gluten és un fuet"

Durant diversos dies, Roberto Bosquet, un bomber de professió i un apassionat de la cuina, nascut a Vila-real i popularment conegut com a Xef Bosquet, ha acudit amb el seu propi cotxe a repartir este tipus de menjar sense gluten i sense lactosa a les persones que la necessitaven: "A través d'Instagram, vam fer sondejos i preguntem a persones de contacte per a quedar amb ells i que em digueren on havia d'anar".

Bosquet és un Xef que, a més d'haver escrit diversos llibres i de crear contingut en xarxes socials i compartir receptes fàcils i saludables, té un restaurant d'esta mena de menjar sense gluten. Naked & Sated està a València, Madrid, Bilbao i Màlaga; en el restaurant de Bilbao s'està realitzant una recollida de botes d'aigua i en el de València, el més pròxim a la tragèdia, l'equip volia aportar el seu granet d'arena i s'han bolcat des del principi en la iniciativa: "Ells volien ajudar, però no sabien com i jo vaig veure eixa necessitat. El primer dia vaig ser al restaurant, els vaig demanar a l'equip que ens prepararen el menjar per a portar i ells estaven súper predisposats".

Des d'elperiodic.com hem volgut conéixer la seua història de primera mà i mostrar-vos part del cor solidari de les persones que s'han bolcat amb els damnificats per la DANA des de l'experiència de Roberto Bosquet, que ha deixat a un costat la seua figura més mediàtica per a posar-se al servici dels qui més li necessiten i ha aprofitat la seua popularitat en xarxes socials com a altaveu per a poder arribar i ajudar a més persones.

A quines zones afectades vau ser exactament?

Perquè he estat a Alfafar, a Benetússer, a Massanassa, a Catarroja, a Algemesí i a Aldaia. He estat tota la setmana anant, per primera vegada vaig ser el dissabte i ja des del dilluns fins hui.

Cada dia he anat a un poble diferent i hi ha hagut dies que he pogut anar a varis. Sobre les 11.30 o 12.00 hores isc del restaurant per a portar-los el menjar. A cada lloc em costava un temps a arribar depenent del trànsit, molts d'estos llocs estan a tan sols 10 km del restaurant i en condicions normals arribe en uns 10 minuts, però ara amb tot hi ha hagut dies que he tardat una hora o fins i tot dos a arribar.

Com va sorgir la idea?

Tot va vindre perquè, encara que sabem que hi ha molta gent ajudant i fent menjar, ens vam adonar que hi ha gent celíaca que només pot menjar menjar 100% lliure de gluten i que no podia menjar el que els portaven als altres i portaven dies sense menjar un plat calent.

Llavors el que vam fer va ser buscar a persones celíaques que no tingueren accés a menjar, per a això ens vam posar en contacte amb Acecova, que és l'associació de Celíacs de la Comunitat Valenciana, i a través d'Instagram on demanàvem que eixa gent que no podia menjar ens ho diguera i faríem el possible per fer-los arribar menjar sense gluten. Així, comencem a anar reunint nuclis de gent que tinguera este problema i hem anat portant racions durant esta setmana a diferents municipis i ara que ja tenim una cartera de gent necessitada, anem fent-los enviaments segons el dia a cada zona.

I la idea va eixir de tu o del teu equip del restaurant?

Ells, els membres de l'equip, volien ajudar, però no sabien com i jo vaig veure eixa necessitat. El primer dia vaig ser al restaurant, els vaig demanar a l'equip que ens prepararen el menjar per a portar i ells estaven súper predisposats. Des del principi volien fer alguna cosa, però no sabien com, perquè nosaltres cuinem en el restaurant, però esta esta gent viu molt lluny. Així, el que se'm va ocórrer és organitzar que feren modere el diumenge i anar jo mateix amb el cotxe a portar-lo.

A més, no teníem tuppers ni res, així que demanem a la gent que ens els enviara al restaurant i vam poder ficar el menjar i enviar-la. Igual que també ens han ajudat enviant productes sense glútens per a poder cuinar-los i repartir-los. El primer dia va ser una aventura, el segon també i després ja, a partir del tercer o quart, ens anàvem organitzant una miqueta més. Però això va ser tal dit tal fet, perquè al final, si m'haguera volgut esperar que estiguera tot ben organitzat, hauríem perdut molts dies i vàlua la pena agafar, llançar-se i ja, des del minut un, intentar ajudar.

Com realitzeu estos lliuraments?

Durant tota la setmana he estat anant jo personalment amb el meu cotxe per a donar-li'l en mà. Ara, dins dels municipis hi ha molta maquinària treballant i circular és molt complicat perquè hi ha molts carrers a les quals no es pot accedir, llavors el que he fet és coordinar-me amb una organització que porta un amic meu en la qual van amb bicicletes i els resulta més fàcil accedir.

I ara els lliuraments les fem així, amb la seua ajuda, ells venen amb dos bicicletes, carreguen totes les comandes i se'ls porten directament al contacte que li hem facilitat.

I durant quant temps teniu pensat seguir amb esta iniciativa?

Perquè estem a l'expectativa de com vaja evolucionant la situació, perquè creiem que al llarg de la setmana que ve millorarà bastant la costa i almenys la gent podrà anar cuinant a casa. Cada dia la situació va avançant bastant i cada dia les necessitats van canviant o sent menors. Per tant, en funció d'això i com vaja evolucionant, anirem veient les necessitats que hi ha. Anem fent sobre la marxa.

Qui t'acompanye fins als municipis per a fer els lliuraments?

Perquè el primer dia vaig ser jo només, el segon dia va vindre la meua dona Laura, després el segon i tercer dia va vindre amb mi també Ingrid Betancor, que és la dona d'un dels meus socis del restaurant.

A més, el segon dia també vam tindre ajuda dels ciclistes i una part la portem nosaltres en el cotxe i una altra part la van portar els ciclistes. I ara, a partir de hui, ja van els ciclistes directament, nosaltres ens encarreguem de preparar la comanda en el restaurant, coordinem els punts de recollida i ells els arrepleguen i el porten al punt exacte que el necessiten.

Has notat molt la diferència de demandes des del primer dia fins ara?

Amb el pas dels dies la demanda va augmentant i es va focalitzant més. Ara ja, més o menys, està estabilitzat perquè ja tenim controlades unes quantes localitats i ja amb això és amb el que ens quedarem.

A quanta gent heu pogut arribar i repartir el vostre menjar?

Ara, tenim unes 60-70 persones al dia, però en cada lliurament els portem menjar per a diversos dies, és a dir, el dilluns portem menjar per a diversos dies a algunes persones, a unes altres el dimarts, etc. És a dir, hi haurà al voltant d'unes 100 o 150 persones a les quals els repartim menjar calent. Ahir, per exemple, vaig anar a Algemesí, com està més lluny no poden anar amb bicicleta, llavors els vaig portar racions per a mitja setmana pràcticament.

T'han fet alguna petició especial d'alguna cosa que necessiten?

No, però hi ha llocs on encara no havien menjat calent des de la DANA fins que arribem, allí ens deien que era el primer dia que menjaven menjar calent des del dia del desastre. És a dir, que ha estat una setmana sense poder menjar bé, perquè segons ens deien, els arribava un munt de menjar, però no podien menjar res d'això.

A Benetússer, per exemple, ens deien: per favor portar menjar #ací perquè hi ha un #xiquet que, ara mateix, l'única cosa que té sense gluten és un fuet; no podia menjar res més. És que estes zones són totalment inaccessibles, ells no es poden desplaçar perquè no tenen vehicle, tampoc hi ha transport públic i els comerços estan tancats, és a dir, tenen el que els arriba, res més.

Com us va rebre la gent?

La gent està súper agraïda i se sorprenen que fem tant de solo per portar-los el menjar, perquè ens costa molt arribar i ells ho saben. A més ho saben perquè jo els avise quan isc cap allà i arribe al cap d'un parell d'hores, perquè clar, és que està impracticable.

Són zones a les quals és molt difícil accedir, hi ha molts problemes i has de quasi negociar amb el Guàrdia Civil que està fora malgrat saber on vas, perquè ells han de limitar un poc l'accés perquè hi ha molta maquinària treballant i pot haver-hi accidents. Amb tot, no et pots imaginar l'agraïda que està la gent, fins i tot hi ha gent que es posa a plorar i tot perquè és una situació bastant complicada i que aconseguim arribar fins allí i poder oferir-los menjar calent per a ells és molt.

Una vegada allí, què és el que has vist que més necessiten?

Va variant, d'una banda, a part del menjar, els primers dies necessitaven roba i ara de roba estan desbordats i necessiten, per exemple, material per a neteja de cases, perquè ja en tot buit i tenen maquinària per a emportar-se tots els enderrocs que està traient al carrer, però necessiten ajuda dins de casa. Ara necessiten això, detergent, ferramentes per a netejar i màquines d'aigua a pressió, és que sense això no poden netejar les seues cases, és impossible perquè les cases estan marrons per dins i això si no és amb aigua a pressió i detergent no es pot llevar.

I què és el que més repetia la gent?

Gràcies. Tothom dona les gràcies. Estan agraïts de veure tanta ajuda quan ho han perdut tot, és el que més il·lusió els fa. Veuen com la gent estem deixant de fer els nostres treballs per ajudar-los.

En quina situació es trobaven les zones quan has anat quant a voluntaris i efectius del govern?

El dissabte hi havia una marea de voluntaris. Sí que és cert que, encara que està molt bé que hi haja molts, hi havia moments de col·lapse. Està molt bé l'ajuda, però hi ha moments i llocs en els quals no fa falta tanta.

Després, ja en els llocs que va començar a haver-hi maquinària, hi havia molta, és a dir, per on he estat hi ha molts bombers i camions de bombers de diversos llocs, policia organitzant, l'Exèrcit també està per tots els llocs i molta maquinària pesant transportant i llevant cotxes. És cert que jo no he arribat a totes les zones, òbviament, però on he estat sí que hi ha molta ajuda.

Per exemple, el dimarts quan vaig ser a Massanassa, el millor lloc estava ple de llot, era impracticable totalment. Jo anava amb un carro de rodes molt grans i directament jo anava arrossegant el carro com si fora un sac perquè no giraven les rodes. Allí sí que fa falta molta ajuda, però és que l'ajuda que es necessita és de maquinària pesant, perquè una màquina fa el mateix que 300 persones en una hora. A Algemesí que està més apartat, també hi ha màquines, però no tantes, igual que a Utiel, també m'han dit que falta maquinària.

Com valores la situació en general?

El que he vist malament és que fins al dissabte no van començar a anar els primers professionals, això no pot ser. Jo soc bomber, però estic d'excedència i els meus companys bombers des del dimarts a la nit estaven llestos per a anar. Militars que conec, també estaven llestos en la base perquè els donaren l'orde i des del dimarts a la nit anar a actuar. Llavors podíem haver estat ajudant a la gent des del dimarts a la nit, però fins al dissabte no es dona l'orde que puguen anar. Així s'han perdut 3 dies valuosíssims d'anar fent treball pesat que es podia haver avançat i en canvi han anat els civils a ajudar, quan realment el que ha d'ajudar és el Govern.

A més, estem fent un munt de donacions els civils, està tot el país bolcat quan realment les ajudeu del Govern haurien d'estar treballant des d'ara mateix. Està molt bé i és molt romàntic això del poble salva al poble, però no hauria de ser així, al poble l'ha de salvar el Govern, que per a això està. Estem fent el que haurien de fer uns altres.

I com ha sigut el poder estar allí de primera mà?

Doncs a veure, és dur, els veus que ho han perdut tot. Després, el que també he vist és l'ajuda i solidaritat, al final els més afectats han sigut els de les primeres plantes, però en cada casa es veu a la persona que viu #ací i a tots els amics o familiars ajudant. A més de l'ajuda, també es veu molta pena, la gent perquè està destrossada i és bastant dur veure-ho. El que es veu per la tele o les xarxes socials no té res a veure amb el que es veu i es viu quan eres allí, jo tinc mal cos i ho tindré durant diverses setmanes perquè no és el mateix veure-ho en imatges que viure-ho, és impossible veure-ho tal com és a través d'una pantalla.

Per a concloure, m'agradaria afegir alguna cosa, dir-li a la gent que siga conscient perquè ara es donarà una situació bastant perillosa. Això és, perquè demà vindrà tota la gent que no ha pogut ajudar, que han vist que la gent està ajudant i volen col·laborar este cap de setmana, llavors hi haurà una gran massificació de gent amb ganes d'ajudar.

Llavors, estes persones han de cerciorar-se bé d'on ajudaran i a qui, perquè fa falta ajuda, però molt localitzada. Han de saber que això no va d'anar amb el teu cotxe al poble que et semble, sinó que ha de ser una cosa organitzada, perquè també hi ha molta maquinària i pot ser perillós. Per això és millor informar-se i buscar on està la necessitat real i anar directament, o fins i tot acudir a una casa particular i ajudar a persones concretes.