Surf Puçol: el referent d'un esport que ha arribat per a quedar-se

La temporada estival està a punt de finalitzar en Surf Puçol: una xicoteta escola que, cada estiu, atrau a desenes i desenes de persones disposades a descobrir les meravelles que brinda este esport. Però més enllà de surfear ones, la filosofia del centre gira entorn dels valors de solidaritat, companyonia i respecte per la mar. Este estiu compleix quatre anys… I aspira a convertir-se en un referent del surf en este trosset del Mediterrani.

L'escola Surf Puçol és ja un element imprescindible en el paisatge de la platja. Xicoteta, però acollidora i plena de color, és el punt de trobada dels —cada vegada més— veïns que han descobert en el surf una manera divertida i respectuosa de gaudir de la mar mentre realitzen exercici físic.

Tot va començar fa quatre anys, quan Daniel Blanch va perdre el seu treball a l'Ajuntament de València: «Amb el xoc emocional que suposa que t'acomiaden amb tres xiquets, vaig decidir fer el que més m'agradava», recorda el responsable de l'escola.

I de manera irremeiable va pensar en el surf: «Venia l'estiu, així que vaig comprar un parell de taules i, com els meus fills i jo estàvem sempre en la mar surfejant, això generava un ambient súper chulo amb altres xiquets que s'acostaven perquè els ensenyàrem».

El boca a boca va fer la resta, fins que Blanch va decidir donar el salt i crear una xicoteta escola. Al principi, l'únic material que tenia era unes quantes taules, una llibreta i un compte en Facebook. Però la idea va agradar i, quan va acabar la temporada estival, la anterior corporació municipal va voler donar una espenta al projecte. Durant aquell hivern «ens informem en tot el relatiu als permisos, la capitania marítima…».

En definitiva, tot el necessari perquè, quan arribara l'estiu de 2016, l'escola estiguera a punt. I així va ser. «Sempre ha sigut súper xicoteta… El nostre principal objectiu no és créixer sinó donar un tracte pròxim als clients, convertir-los en els nostres amics i contagiar-los la passió pel surf», assegura el responsable, que des d’eixe moment ha experimentat un ritme creixent en el que a quantitat d'alumnes respecta.

«Cada any la participació ha crescut entorn del 20%, però este estiu ha ocorregut una cosa estranya». Pel que sembla, Surf Puçol ha aconseguit consolidar-se i expandir-se fins al punt d'acollir més de cent alumnes durant els últims tres mesos. Cosa que el responsable relaciona amb la pandèmia de Covid-19, perquè la mar és un dels entorns amb menys risc de contagi i, a més, moltes famílies han decidit no viatjar enguany.

«I una mica de faena ben feta també hi haurà…», fa broma Blanch, que per a minimitzar els riscos ha aplicat el protocol de seguretat que marcava la Federació Espanyola de Surf a principis d'estiu, així com les recomanacions de les autoritats sanitàries: rentada i desinfecció de mans, presa de temperatura, no compartir material… «I si un xiquet es trobava malament un dia, havia de quedar-se a casa».

Amb tot això i una mica de sort, entre ona i ona han aconseguit també surfejar la Covid-19 per a gaudir d'un estiu màgic, sense esglais. I, per descomptat, vetlar per la seua comesa: fer del surf una passió cada vegada més estesa a Puçol i els seus voltants.

«El surf ha arribat per a quedar-se». Quan va descobrir esta afició fa tan sols set anys, Daniel Blanch no tenia un espai reservat per a fer-lo. «Moltes vegades em tocava discutir amb banyistes o socorristes, però a base de diàleg, comprensió i col·laboració hem anat aconseguint un xicotet reconeixement». No parla de la platja de Puçol, sinó de tot el litoral mediterrani en general, on el surf cada estiu adquireix nous adeptes i s'està convertint en una pràctica cada vegada més habitual.

El surf ha arribat per a quedar-se

L'escola compta amb una zona delimitada de 20 metres a Puçol, encara que a vegades els surfistes s'han eixit d'ella a causa d'un corrent de vent o per la pròpia ona. «Mai hem tingut cap accident però hem pogut crear sensació d'incomoditat amb algun banyista», reconeix el responsable, encara que mai amb ànim de crear problemes.

De fet, reconeixen haver ajudat en més d'una ocasió a banyistes que havien quedat atrapats per algun corrent, no aconseguien eixir de la mar i estaven demanant auxili. Concretament, una mitjana d'entre cinc i sis persones cada estiu, «llavors supose que a poc a poc se'ns anirà apreciant més», comenta Blanch, amb l'esperança que el surf continue creixent fins que es dedique una platja a esports aquàtics, «i les altres quatre al bany lliure».

La temporada estival de 2020 està a punt de finalitzar i, amb ella, els cursos a l'escola Surf Puçol, que està subjecta al pla d'estiu juntament amb el servei de salvament i socorrisme, els quiosquets, les activitats esportives i la resta de serveis que s'ofereixn a la platja des de Sant Joan fins a setembre.

Però no acaba ací, i és que Daniel i la resta de monitors intenten mantindre el contacte a través de grups de WhatsApp i xarxes socials durant l'hivern «amb totes les persones a les quals els ha apassionat este esport». Realitzen activitats, envien informació relativa al surf i, en definitiva, esperen amb moltes ganes l'arribada de juny.

«Quan arriba l'estiu és com una metamorfosi… El meu cervell diu: comencem!, i començament a recopilar fustes d'altres anys, palets, troncs que la mar trau…». Tot això per a muntar de nou la seua pròpia caseta orgànica, això sí, amb l'ajuda de monitors i alumnes habituals que «han crescut i se senten partícips… Ho consideren com una cosa seua».

Art, esport i molts valors

Cada any es fa d'una manera diferent i, com a guinda del pastís, es decora amb un disseny creat pels propis alumnes de l'escola. «Fem concursos perquè ells aporten el dibuix final i després el convertim en mural». Enguany, una furgoneta hippie «súper chula amb colors virolats… No sé quantes persones se han fet selfies i fotos amb ella», fa broma Daniel Blanch, orgullós de veure com la seua xicoteta estança és ja un referent del decorat de la platja de Puçol.

Més enllà del surf i el dibuix, els alumnes que passen l'estiu a l'escola realitzen una infinitat d'activitats diferents: paddle surf, tallers artístics, jocs en l'arena i, fins i tot, classes de rescat i primers auxilis, «la qual cosa em sembla súper útil per als xiquets per si algun dia tenen algun problema, puguen saber com actuar».

En definitiva, un curs d'allò més complete que a més intenta «inculcar valors de solidaritat, esportivitat, respecte cap al medi ambient…». Una filosofia surfista en la qual, per damunt de tot, els joves fan noves amistats i ho passen en gran, ajudant-se sempre els uns als altres.

Fins i tot en els xicotets concursos que organitzen: «el més bonic és que no busquen guanyar-se els uns als altres; cadascun vol surfejar la seua ona al seu estil… Això és el que més m'agrada del surf: estàs en la mateixa platja però no eres rival, sinó company».

Daniel gaudeix veient com, a més dels seus alumnes i clients que contracten taules per a fer surf per lliure, hi ha cada vegada més persones practicant esta i altres activitats aquàtiques a la platja de Puçol. «M'encantaria que moltíssima gent estimara este esport», assegura, destacant la sensació de llibertat i connexió amb la naturalesa «tan meravellosa, que me fa sentir viu i feliç».

Ell mateix es va iniciar en el món el dia que va nàixer el seu primer fill. Una decisió transcendental en la seua vida per a llevar-se aquella espineta que sempre va tindre. I «cabut cabut»… Va aprendre a agafar ones ell només. Des de llavors ha surfejat en molts llocs: des de les mars braves de l'Atlàntic fins a este trosset del Mediterrani. I encara que mai ha competit, els seus tres fills estan començant a despuntar.

Viure de les seues passions

«El surf et dona molt més del que tu li dones a ell», insisteix Daniel, que aspira a veure com la seua escola es converteix en un referent d'este esport a nivell local i, si pot ser, poder viure d'ell algun dia. «No és suficient de moment», explica, perquè durant l'hivern es dedica a la ceràmica amb especialitat entorn de terrissaire: «Considere que soc un artista, impartisc classes de torn, faig alguna exposició, embene alguna peça…».

Una manera de compaginar les seues dues passions per a sobreviure. «El secret per a mi és dedicar-te al que t'agrada, com en el meu cas: treballar és lo més guai que em passa», entrant així en un cercle interessant en el qual la seua via d'ingressos és, alhora, la seua major afició: «Sempre motiu als meus alumnes a descobrir la seua passió perquè en un futur puguen donar-li voltes i troben la manera de viure d'això».

De moment, Daniel Blanch, els seus alumnes i la resta de monitors de Surf Puçol intenten esprémer al màxim les últimes hores de sol que li queden a l'estiu. Després no els quedarà una altra que acomiadar-se i esperar amb ganes i il·lusió al següent per a tornar a surfejar, sentir-se en ple contacte amb la mar i, per descomptat, gaudir de les grans amistats que han trobat en esta escola. «Ens agradaria seguir així per sempre».