Pronostiquen una caiguda del 11,5% del PIB en 2020 i un repunt del 7% en 2021

El PIB espanyol podria contraure's un 11,5% en 2020 i créixer un 7% en 2021, segons l'últim informe ‘Situació Espanya’ de BBVA *Research. Unes dades amb els quals l'entitat rebaixa les seues previsions econòmiques que al principi situava en un 8%.

Un canvi en les previsions que s'explica principalment per la prolongació de les mesures de confinament per un període superior a l'esperat i pel major impacte de les restriccions sobre la demanda, igual que l'ocorregut en altres països europeus.

“La revisió a la baixa del creixement en 2020 s'explica per la prolongació de les mesures de confinament per un període superior a l'esperat; pel major impacte de les restriccions sobre la demanda interna; per una major concentració de la reducció de la despesa en els béns i serveis produïts internament; i per la contracció del sector turístic” expliquen els autors de l'informe.

Segons les estimacions presentades , els dubtes sobre la salut i la situació laboral, juntament amb la major duració de les mesures de confinament i distanciament social, van produir un ajust de l'ordre del 25% en la despesa en consum de les llars espanyoles en els primers sis mesos de l'any.

El descens del consum es va centrar especialment en sectors relacionats amb serveis i, entre aquests, aquells en els quals el consum es realitza en un context social, com la restauració, l'oci i el turisme. Per contra, va augmentar el consum d'aliments i béns relacionats amb la salut.

La inversió i les exportacions

Referent a la situació de les inversions i les exportacions, l'informe assenyala que les caigudes haurien sigut “severes” però una mica inferiors al que es preveu en l'inici de la crisi, mentre que el consum públic s'hauria accelerat, actuant com a estabilitzador.

Ha sigut d'especial importància la caiguda de l'activitat en la compra de maquinària i en la construcció residencial, que podria haver disminuït un 30% en el primer semestre, mentre que les exportacions de béns haurien evolucionat relativament en línia amb el PIB, amb una reducció entorn del 20%.

Pel que fa a la despesa en consum públic s'ha accelerat de manera considerable durant els últims sis mesos. “Això consolida una tendència perceptible des de finals de l'any passat, però que s'ha potenciat amb la necessitat de resposta a la pandèmia per part de les administracions públiques”, apunten els economistes de BBVA.

Previsió de creixement del PIB del 10% en el tercer trimestre de 2020

La contenció de l'epidèmia ha permés la flexibilització de les restriccions i una recuperació econòmica particularment intensa des de mitjan segon trimestre de l'any. Si aquesta recuperació continua, podria portar a un augment del PIB del 10% trimestral en el tercer trimestre.

Des d'inicis de maig, diversos indicadors apunten al fet que l'activitat s'ha reactivat, conforme les limitacions al moviment i a l'obertura de negocis s'han relaxat, sobretot en aquelles províncies que van començar la desescalada abans.

Així mateix, cada canvi de fase s'ha vist acompanyat per un nou avanç del consum, en alguns sectors per damunt dels nivells observats abans de la crisi. Tot això podria portar a un increment del consum de les llars prop d'un 20% trimestral en el tercer trimestre.

L'impacte de la crisi, a més de significatiu, ha sigut heterogeni i diferent a l'observat en la crisi de 2008. Això s'observa, per exemple, en el comportament de l'ocupació. En aquesta ocasió, les ocupacions més afectades tenen una major presència femenina i els majors de 35 anys representen més de la meitat de les persones que han perdut la seua ocupació, enfront d'una cinquena part en 2008.

Economia europea

Respecte a l'economia europea, l'informe ressalta que, encara que mostra un punt d'inflexió, les polítiques més expansives obrin la possibilitat d'escenaris més positius, sempre que l'epidèmia romanga sota control. Destaca dos anuncis positius: d'una banda, un nou fons de recuperació – ‘Next Generation EU’ – equivalent al 5,4% del PIB de la UE.

D'altra banda, el BCE ha continuat expandint la seua fulla de balanç, amb un contundent increment en la liquiditat (a través de les subhastes TLTRO III) i garantint la correcta transmissió de la política monetària en la zona de l'euro.