Preu de l'aigua: la tercera ciutat d'Espanya amb el preu de l'aigua més car és valenciana

Un estudi comparatiu de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre el cost de la factura de l'aigua en 54 ciutats revela la disparitat de polítiques tarifàries i, conseqüentment, les enormes diferències de preus per a un mateix consum. Així, per a un consum anual de 175 m³ d'aigua, que equival al d'una llar mitjana de tres o quatre persones, l'import oscil·la entre els 164 euros que paguen els veïns de Guadalajara i els 520 euros que paguen els de Barcelona.

Juntament amb Barcelona, altres dues localitats destaquen per l'alt cost del seu rebut de l'aigua, superior als 450 euros a l'any, com succeeix a Múrcia i Alacant. Un import que quasi triplica el que paguen els veïns de Guadalajara, Palència o Orense. Encara que almenys Alacant ofereix una política de descomptes significatius per a aturats de llarga duració que no existeixen a Castelló ni a València, on només existeixen per a famílies nombroses.

Per cert, en la Comunitat Valenciana no sols crida l'atenció la significativa diferència de costos, també el seu increment des de 2020, especialment a Alacant (un 6,3% més cara, fins a aconseguir els 490 €/any) i, en menor mesura, a València (un 3,1% més cara, sumant 388 €/any). A Castelló, la ciutat més barata (224 €/any), no va haver-hi pujada per al consum d'aigua analitzat de 175 m³ a l'any.

Les diferències de preu també s'expliquen per uns sistemes tarifaris per al subministrament d'aigua molt complexos: amb entre dos i huit blocs diferents depenent del consum de la llar. I molt dispars: per exemple, el primer bloc, el més econòmic, pot cobrir entre 24 i 240 m³ d'aigua a l'any segons la localitat. Si a més el cost fix de l'aigua en el municipi és molt alt, consumir més influeix menys en la factura i per tant es desincentiva l'estalvi d'aigua.

Per tot això, OCU exigeix al Govern i a les Comunitates autònomes que impulsen una harmonització de les tarifes municipals de l'aigua, de manera que siguen transparents, comparables i senzilles (amb tres o quatre blocs de consum, com a màxim) que garantisquen un preu accessible per a un consum bàsic; al mateix temps que penalitzen un consum excessiu d'aigua. Però també exigeix que es promoga una tarifa reduïda i única per a les llars vulnerables, independentment de la localitat en la qual residisquen, tal com s'explica en la revista Compra Mestra del mes de juliol.