Cap de Pneumologia de l'Hospital d'Alacant: "Si els valencians no fumaren, el 40% dels llits del meu hospital estarien buits"

La temporada de virus respiratoris s'ha avançat aquest any i s'està veient als hospitals valencians. Normalment, fins a l'arribada del fred no es produeix un augment de les infeccions d'aquest tipus, però aquesta temporada és excepcional i els centres sanitaris ja pateixen pressió assistencial.

El perfil del pacient que ingressa és el de persones amb malalties cròniques que, a causa d'una infecció respiratòria, empitjoren ràpidament. A això cal sumar que hi ha un nou virus en circulació, el covid, que conviu ara amb la grip -la campanya de vacunació del qual està anant segons el previst- i el VRS, causant de la bronquiolitis en xiquets i que també està disparant la pressió a pediatria, tal com els explicava elperiodic.com.

La temporada d'hivern es presenta complicada, però hi ha mesures que els ciutadans podem dur a terme per evitar una circulació més gran dels virus. A més, a mitjà i llarg termini és a les nostres mans decidir com volem envellir, sans o malalts. Una bona cura de la nostra salut hui, és una vellesa sa demà. Ens ho explica el Doctor Joan Gil, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital General Universitari Dr. Balmis d'Alacant, en aquesta entrevista on ens explica què està passant en aquests moments, per què hi ha més malalts amb virus respiratoris i com ha canviat la pandèmia aquesta situació:

La temporada de virus respiratoris s'ha avançat? A què es deu?

La pregunta no és fàcil de respondre. Habitualment esperem l'arribada dels virus respiratoris amb el fred i ací, sense haver arribat encara, sembla que tenim un poc més d'infecció que en èpoques precedents.

L'explicació és complexa: els virus que ens preocupen són el de la covid, la grip i el respiratori sincitial -el responsable de les bronquiolitis dels xiquets- i probablement la transmissió d'aquests virus depèn de la interacció que tenen entre ells. Durant aquests dos anys el cóvid ​​ha tingut una preponderància a les nostres vies respiratòries i no ha permès que els altres virus s'establiren. A més, hi ha hagut una sèrie de mesures per evitar la transmissió que també hi han influït. Jo diria que sí, que tenim més infecció respiratòria per virus que en una altra època, però tot i així els pics d'incidència de la malaltia arribaran amb el fred i això segurament no en tindrem fins a les primeres setmanes de l'any.

Quin tipus de virus estan veient a la consulta?

El respiratori sincitial (VRS) és un virus que afecta fonamentalment xiquets xicotets, prematurs, bebés i de menys de dos anys i els quadres greus en menors de sis mesos. Jo no veig pacients amb VRS en hospitalització perquè els veuen els pediatres. Pel que fa als adults, el virus de la covid i de la grip són els que veiem a consulta. Hi ha sospita que el VRS també pot produir infeccions no greus, però que descompensen malalties cròniques en pacients ancians. Però l'evidència científica en aquest moment és baixa i cal considerar que el VRS és una malaltia de xiquets.

Aleshores som menys immunes que abans de la pandèmia degut a la protecció que hem portat aquests dos anys i a l'absència de la circulació d'altres virus?

Crec que ací ens hem de referir a la grip únicament perquè el VRS és un virus que produeix malaltia en el primer contacte amb el xiquet i com que no hi ha vacunes per al VRS ni immunitat ho deixem fora d'aquesta consideració. A més, pel que fa al covid, la població està majoritàriament vacunada i s'ha mantingut la immunitat. Per tant, això caldria contestar-ho només per a la grip i la resposta no és clara. Sembla que tant les vacunacions successives com els episodis de grip deixen algun grau d'immunitat baix, és a dir, hi ha un record immunitari de vacunes i infeccions que han passat força anys enrere. A mi em sembla –és una opinió personal i tinc companys que tenen idees diferents– que no s'ha perdut immunitat, no ens enfrontem a una grip pitjor per haver estat dos anys sense estar en contacte amb la grip. De fet, als països de l'hemisferi sud on estan tenint ja grip aquest any, estan comunicant taxes altes de grip però no més greu de la que coneixem fins ara. Per tant jo diria que, de manera global, aquesta falta de contacte amb el virus de la grip no tindrà conseqüències clíniques per a la població quant a la gravetat.

Comentava que la temporada de virus ha arribat abans. Creieu que la campanya de la grip hauria d'haver-se començat abans? Quin balanç en fa?

Això és una cosa que ens preocupa a l'hospital el grup que treballem en infecció respiratòria. La notícia que jo tinc és que la campanya de vacunació antigripal en atenció primària s'està emportant segons els temps que estan pensats, amb l'objectiu que a finals de desembre hi haja tota la població susceptible vacunada. Crec que no arribàrem tard, si s'haguera començat abans hauria estat millor, però no arribàrem tard.

Ha canviat alguna cosa respecte abans de la pandèmia?

Jo crec que el que la pandèmia ha canviat és que el sistema sanitari ha estat sotmès a una sobrecàrrega de treball molt important en els dos darrers anys i que, per descomptat, això ha repercutit en l'assistència general dels processos que habitualment teníem al hospital. Recuperar aquesta feina requereix recursos i requereix temps. A més, ara tenim un nou virus que circularà i sembla que es quedarà amb nosaltres. El cóvid ​​produirà malaltia, probablement no greu si estem vacunats, però portarà pacients crònics a l'hospital. De fet és el que està passant, tenim pacients ingressats amb còvid en què el 100% pateixen malalties cròniques i es descompensen per la infecció respiratòria. Quasi és igual que siga grip o covid o un altre virus.

Ha canviat que tenim un sistema de salut amb una pressió molt alta, que estem treballant sempre molt propers al límit màxim del rendiment de l'atenció sanitària i que som fràgils. Qualsevol xicotet problema és capaç de tibar una altra vegada el sistema i posar a prova com funciona l'hospital. Les unitats d'urgències, per exemple, tenen una càrrega de treball molt important i encara no ha arribat el fred. Quan arribe el fred i tinguem més pacients infectats per covid i grip, per descomptat ens trobarem en una situació complicada. El sistema de salut ix sobrecarregat, ferit i dient que és important que les autoritats segueixin reforçant el sistema públic de salut perquè seguim estant al límit.

Quin és el perfil del pacient que ingressa a la seua unitat en aquests moments?

Són pacients que, per causa d'una o diverses malalties cròniques, perquè són ancians o perquè tenen problemàtica social i tenen un nivell d'autocura menor que la població general, vénen aguditzats per una infecció respiratòria, siga quin siga el virus que el desencadene. Són pacients que, amb una infecció respiratòria que per a un adult sa és banal, significa empitjorar ràpidament l'estat de salut.

Quin missatge de prevenció es pot enviar a la població?

És molt important transmetre-li que de la seua actuació depèn també el que ens trobarem. Quines coses pot fer la població? Aquella que és de risc s'ha de vacunar per a la grip i el covid. A partir d'aquí, cal recordar que tots dos virus circularan entre la població general durant els propers mesos. Recomanem fer servir mascaretes en situacions en què la proximitat entre persones facilita la transmissió perquè això contribuirà a disminuir el nombre d'infeccions i, per tant, la càrrega de treball en atenció primària i hospitals.

Cal parlar també de mitjà i llarg termini: és important que la població arribe a una certa edat en bones condicions de salut, millors de les que arriba ara. No val posar-nos controlar el pes a partir dels seixanta anys. A partir dels cinquanta anys cal controlar calories, alimentació, evitar aliments elaborats, acudir als llegums, fruites i verdures, mantenir un bon pes i un bon exercici físic. Per exemple, caminar cada dia una hora fa que hi haja menys hipertensió, diabetis i malalties cròniques. I com menys població susceptible hi haja, menys patiran els mateixos pacients i el sistema sanitari.

I, per descomptat, el tabac, que és a l'arrel de la major part de les malalties pulmonars i cardiovasculars. El tabac porta els pacients a partir dels 60 anys a l'hospital. Si en els darrers quaranta anys cap valencià hagués fumat res, el 40% dels llits del meu hospital estarien buits.

Tot i que és una pregunta redundant ja que ja ho ha anat desgranant al llarg de tota l'entrevista. M'agradaria acabar amb una previsió, si és possible fer-ho. Com preveuen que serà la temporada d'hivern?

Serà complicada com han sigut complicats els hiverns dels darrers 20 anys. El sistema sanitari es veu tensionat per la descompensació dels pacients crònics i això fa que l'atenció primària estiga plena, que les urgències hospitalàries estiguen col·lapsades i que ens quedem sense llits a l'hospital. Això sense complicacions, però com que n'hi haja alguna i ens trobem alguna cosa nova i diferent, llavors serà molt pitjor. Les temporades d'hivern al sistema sanitari mai no són bones.