Escola de Famílies posa el focus en la importància de créixer sense etiquetes
Reflexionar al voltant de què fàcil és posar etiquetes i la necessitat de llevar-les, tot i l’esforç que coste, ha sigut el tema central d’una nova sessió d’esta iniciativa amb la que se pretén acompanyar a les famílies en el camí de la criança.
Sota el títol “Criar sense etiquetes, recursos per al benestar emocional de la infància”, tingué lloc ahir a Picassent una nova sessió d’ Escola de Famílies, en este cas, a càrrec del psicòleg especialista en educació i infància, Alberto Soler. L’acte va ser presentat per la regidora d’Infància i Adolescència, Raquel Hervás, i la regidora d’Educació, Nati Sobrevela, totes dues donaren la benvinguda al nombrós públic que es va apropar fins la sala El Refugi Cultural per assistir a la conferència.
Les etiquetes que posem als demés o les que ens posen a nosaltres mateix són limitants, tenen una gran capacitat de multiplicar els seus efectes i un increïble poder per perpetuar comportaments. A més, són molt fàcils de posar i costen molt d’esforç llevar-les. Aquestes són algunes de les conclusions a les que podem arribar després d’escoltar la conferencia impartida ahir pel psicòleg, Alberto Soler, qui en la seua exposició va posar l’accent en el perill que té etiquetar als xiquets i les xiquetes, ja que es troben en ple període de desenvolupament i açò condiciona les seues conductes en el futur.
Soler, a través d’un recorregut històric per diferents experiments científics, a més d’aportar exemples d’experiències quotidianes i diverses reflexions, va fer vore al públic la necessitat d’acabar amb el fet d’etiquetar els demés, especialment dels menuts i adolescents. Una pràctica molt estesa en la nostra societat i que atén a diversos àmbits, però especialment el familiar i l’educatiu.
“No existeixen xiquets bons o roïns, impacients o tirans. Sempre cal tindre en compte l’entorn i les circumstàncies en les que es produeixen certs comportaments i vore què hi ha darrere d’ells”, va assenyalar el psicòleg. Açò ens porta a la conclusió de que sempre hi ha un per què i que en gran part està a les nostres mans ajudar els demés a corregir “conductes torpes amb les que s’intenten aconseguir objectius legítims”, com és el cas de les rabietes, completament normals en l’edat de 2 a 4 anys.
Així, cal evitar la utilització del verb “ser” acompanyat de qualificatius com, per exemple: “Eres un malfeiner”, “Este xiquet és molt roïn, la monta sempre”, “Esta xiqueta és una rebel”. En canvi, cal centrar-se més en la conducta, fer referència als fets i evitar els atacs personals. A més, s’aconseguiran millors resultats si focalitzem l’atenció en les conductes positives i les reforcem.
També es va concloure que no és fàcil deixar d’etiquetar, ja que és una cosa que està ben present en la nostra societat i ho aprenen quasi de manera inconscient, com és el cas de les etiquetes de gènere, però al final hem de conscienciar-nos i prescindir de les etiquetes, però sobretot, educar els xiquets i les xiquetes amb un esperit crític.
