PERFIL | Mónica Oltra, una dona de força que aspira a ser la primera Presidenta de la Generalitat
És fallera, aficionada al València CF i sobretot política. Porta des dels quinze anys immersa en el mundillo, i ara després d'una legislatura com a Vicepresidenta i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives del Govern del Botànic, torna a traure la seua artilleria més pesada per a alçar-se amb el lloc de Presidenta de la Generalitat Valenciana.
Mónica Oltra és natural d'Alemanya, i els seus primers pinitos en el món de la política van arribar de la mà del Partit Comunista del País Valencià i d'Esquerra Unida del País Valencià, al qual es va afiliar al poc temps de la seua creació. Durant els seus anys en el partit va ocupar diferents llocs, des de la presidència de les Joventuts fins a membre de diverses comissions i consells, llocs que va compaginar amb els estudis de la llicenciatura de Dret en la Universitat de València.
Van ser anys convulsos i de primeres vegades. En les Eleccions Autonòmiques de l'any 2003 el seu nom es va convertir en protagonista després que exigira el recompte d'algunes taules de la circumscripció electoral de València, en tindre la sospita que la seua formació podria haver perdut vots. Una primera presa de contacte amb la política de primera fila amb la qual Oltra va agafar impuls per a presentar-se als següents comicis com a número tres, aquesta vegada de la mà de Compromís pel País Valencià (format per EUPV, Bloc, Esquerra Republicana i entitats ecologistes).
En aqueixa legislatura EUPV va viure una important crisi interna que va acabar amb l'expulsió de l'actual líder de Compromís. Però això no li va frenar, perquè en 2010 des del Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds anuncien la creació d'una nova coalició per a les eleccions del 2011 sota el nom de Coalició Compromís. Després de les votacions van aconseguir un total de 6 diputats, entre els quals es trobava Oltra.
Durant aqueixa primera legislatura, la figura de Mónica Oltra va anar agafant cada vegada més força entre altres coses per les seues grans discussions amb els membres del Partit Popular i pel seu ja famoses samarretes amb missatge, que utilitza com a eina de denúncia. Després de destapar diversos casos de corrupció en la seua etapa com a diputada i de cara a les eleccions de 2015, va ser nomenat cap de llista a la Generalitat per Compromís.
Van ser unes eleccions pràcticament històriques que van donar la victòria a un govern conformat pel conegut com a Pacte de Botànic, en el qual van participar el PSPV, Compromís i Podem. Amb ell arribava a la Generalitat una nova forma de fer política i d'arribar a acords, així ho va fer saber la dona de la qual parlem qui durant quatre anys ha sigut la portaveu del govern valencià, Vicepresidenta i Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
Ara després d'haver aconseguit molts dels seus objectius, com per exemple l'aprovació de la llei LGTBI o la Llei de Dependència, considera que encara li queda molt camí per fer. És per això, que es presenta a les pròximes eleccions autonòmiques del 28 d'abril amb el clar d'objectiu de continuar en el govern i arribar a ser la primera dona presidenta de la Generalitat Valenciana.
Entre les seues propostes destaca la reducció gradual de la jornada laboral fins a les 32 hores setmanals, la implementació d'una prestació econòmica per cada fill i la defensa dels serveis públics valencians. Un amplie programa de mesures amb el qual, com diu el seu lema de campanya, cerca ser “imparable” i mantindre's en el govern per a executar les “polítiques de les persones”.
