El festival de Música Antiga i Barroca porta a Peníscola el trio Capriccio Stravagante
El castell del Papa Luna acull aquest divendres el penúltim concert de l'edició de 2017 del Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, a càrrec del trio francès Capriccio Stravagante, encapçalat per Skip Sempé.
Skip Sempé va fundar l'any 1986 Capriccio Stravagante, el primer grup francés distingit internacionalment en la interpretació de música de cambra, dedicat bàsicament a la dels segles XVII i XVIII. És una companyia molt flexible que ofereix concerts des del format mínim de tres intèrprets fins a projectes de major envergadura, e incorpora també l'Orquestra del Renaixement Capriccio Stravagante i Capriccio Stravagante Les 24 Violons.
Des dels seus orígens, els músics que formen Capriccio Stravagante han desenvolupat un exigent treball individual i col·lectiu i han mostrat una llibertat en l'expressió il·limitada, una potent sonoritat i una depurada tècnica vocal.
Skip Sempé, a més de ser un virtuós clavecinista, és director i fundador de Capriccio Stravagante i una de les personalitats més prestigioses en el món de la música renaixentista i barroca. Va créixer a Nova Orleans, va estudiar música, musicologia, organologia i història de l'art, i va completar la seua formació amb Gustav Leondhart a Amsterdam. El seu inconfudible estil com a clavecinista, la seua musicalitat i tant el seu do per a la interpretació com la seua exòtica i multidimensional personalitat musical han sigut reconoguts. Sempé va continuar a Europa embarcat en la seua pionera reconsideració de la interpretació de la música entre 1500 i 1750, tant de la coneguda com de la més oblidada.
En el programa que Capriccio Stravagante oferirà a Peníscola destaquen tres facetes diferents de les especialitats del Trio Capriccio Stravagante. La primera part demostra el poder de la rica tradició de la «disminució» en el Renaixement, quan la majoria dels instruments que ara considerem barrocs -com la flauta i la viola de gamba- estaven plenament desenvolupats. Aquests nous instruments es van convertir en una font de rica invenció musical. Els compositors i els músics van explorar les possibilitats de l'escriptura per a tocar aquests nous instruments amb les variacions de la disminució i de la variació, així com amb les fantasies, el 'ricercare', i altres formes musicals novament creades.
Les dues parts següents demostren l'apogeu de l'escriptura per a la viola de gamba i flauta. Marin Marais (1656-1728) va estudiar amb Michel-Richard de Lalande i Sainte-Colombe abans d'unir-se a l'Académie Royale en la dècada de 1670. Va participar en l'estrena d''Atys', de Lully, qui li va permetre convertir-se en membre de la música de cambra del rei en 1679. Entre 1686 i 1725, Marais va publicar cinc volums de 'Pièces de viole' que contenien un total de 39 suites o 596 peces individuals, sense incloure la seua música instrumental inèdita. Marais va romandre insuperable com a gambista fins a Antoine Forqueray (1671-1745). Les peces d'aquest programa provenen de l'últim llibre de 'Pièces de viole', de Marais, publicat en 1725, només tres anys abans de la seua mort.
Per últim, el programa compta amb una altra obra mestra de l'alt barroc: la sonata de Johann Sebastian Bach per a flauta i baix continu, BWV 1035. Bach probablement va compondre la peça durant una visita a Berlín, on el seu fill Carl Philipp Emanuel s'havia convertit recentment en clavecinista del futur Frederic el Gran. Va dedicar l'obra al 'valet' del príncep hereu, Michael Gabriel Fredersdorf, qui, com Frederic, era flautista. Aquesta sonata està fortament influenciada per la música francesa i italiana del principi del segle XVIII, característica de gran part de les obres instrumentals de Bach escrites durant els seus anys de Leipzig.
El festival tancarà el cicle de concerts dissabte amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana, amb Vicent Llimerá a l'oboè i sota la direcció de Daniel Abad Casanova.
