Més de 200 persones es reuneixen a l’UJI per a analitzar el tractament jurídic en delictes contra les dones

Més de 200 persones s’han donat cita avui en el congrés «Dona, víctima i sistema de justícia penal II», organitzat pel Grup de Recerca en Dret Penal i Política Criminal de la Universitat Jaume I, amb l'objectiu de realitzar una anàlisi interdisciplinària del tractament jurídic que reben els delictes comesos contra la dona per raons de gènere.

La inauguració del congrés ha sigut a càrrec de la rectora de l’UJI i delegada de la presidència de Conferència de Rectors i Rectores de les Universitat Espanyoles (CRUE) per a Polítiques d’Igualtat, Eva Alcón; la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, Gabriela Bravo; la vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat, Pilar Safont, i la catedràtica de Dret Penal de l’UJI, Maria Luisa Cuerda.

Alcón ha assegurat que «l’eradicació de la violència masclista requereix que passem de la paraula a l’acció i que ho fem conjuntament tota la societat, les universitats també». En aquesta línia, ha recordat que, des de la CRUE, s’ha impulsat la delegació d’Igualtat i ha afirmat que «aquesta lluita contra la violència masclista ha de formar part de l’agenda política de les universitats».

Per la seua part, Bravo ha destacat la importància d’actuar amb eficàcia en l’assistència, la protecció i el càstig al delinqüent perquè «quan una dona dóna el pas, venç la por, i posa la denúncia el sistema de justícia no pot fallar». Així, ha assenyalat que «tenim eixa responsabilitat de treballar en la prevenció i protecció i afavorir tots els recursos necessaris perquè la maquinària judicial tinga eixa resposta integradora i cobrisca tots els àmbits. Aquest tema ha de ser una prioritat en les polítiques d’Estat».

Després de la inauguració, ha tingut lloc la primera taula redona, moderada per la catedràtica de Dret Penal de la Universitat Jaume I, María Luisa Cuerda, que ha comptat amb la participació de dos catedràtics de Dret Penal: Ignacio Berdugo Gómez de la Torre, de la Universitat de Salamanca, i Josep María Tamarit, provinent de la Universitat de Lleida.

El catedràtic de la Universitat de Salamanca ha analitzat les últimes reformes del Codi Penal en relació a la victimització sexual de la dona en els delictes contra la llibertat sexual, un tema «de vital importància en els nostres dies en tots els factors, i una realitat en la qual cal passar als fets». Per a Berdugo, si es reflexiona sobre els últims debats que han tingut lloc dins del marc del Dret Penal «la violència de gènere sempre ha estat present». En la seua intervenció, ha considerat determinant citar el Conveni d'Istanbul perquè testifica que «la violència contra la dona és una manifestació del desequilibri històric entre tots dos gèneres, portant a la dominació i a la discriminació de la dona per l'home».

També ha fet referència a la sentència del 4 de juliol de 2019 del Tribunal Suprem, ja que reflecteix que els delictes sexuals són un «clar exponent» de la funció de les normes jurídiques en la recreació dels estereotips i rols socials que han definit «la distribució desigual de drets i obligacions». La ponència del catedràtic ha sigut un recorregut per la història del Codi Penal en la seua relació a la violència de gènere, des dels inicis i les regulacions del document de 1944 fins a les reformes de 1989. «Després d'això, arribem al Codi Penal de 1995 que manté els delictes contra la llibertat sexual però inclou canvis substancials en els de violació. Encara que és un codi no estàtic subjecte a debats i més reformes i encara hi ha qüestions pendents».

Per a finalitzar, Berdugo Gómez de la Torre ha analitzat i reflexionat sobre el cas de «La Manada», ja que ha marcat «un abans i un després en la justícia penal sobre violència de gènere». En paraules del professor: «La clau d'aquest cas és la falta de consentiment de la víctima. No cal mesurar la seua resistència als esdeveniments ni ha de valorar-se una intimidació a priori posat que els casos han d'entendre's com a concrets i específics i no utilitzar com a barem un nivell d'intimidació de la dona mitjana». A més, per a Berdugo la sentència del Tribunal Suprem en aquest cas interposa tres grans focus de reflexió: el debat social produït; la victimització de la víctima durant el procés penal i els «dramàtics efectes de la recriminalización»; i la necessitat d'una reforma més profunda «i que vaja més enllà d'un colp aïllat a manera d'un mer canvi en la legislació penal».

Josep María Tamarit, per part seua, ha centrat la seua intervenció en la construcció del concepte «víctima» i en estudis relacionats amb la política criminal de gènere. El catedràtic de la Universitat de Lleida ha defensat: «La idea del que és o deixa de ser una víctima és una construcció social històrica, ja que la societat assigna uns rols dins d'un procés dinàmic. Fins i tot existeix el concepte de víctima ideal (Christie) per a exemplificar-lo».

«S'espera d'una víctima que estiga socialment afectada, siga totalment innocent, que patisca i siga vulnerable. Si no compleix algun aquests paràmetres la societat no decodifica la persona com a víctima», ha postil·lat Tamarit, que afig: «Per la construcció social, s'espera que el rol de víctima corresponga a la dona i la de l'agressor a l'home, per això un terme és femení i l'altre masculí. Ser una víctima denota passivitat, feblesa i sofriment. És una de les grans paradoxes: la societat espera un comportament determinat de les víctimes i, fins i tot, les utilitza, com quan un determinat discurs polític utilitza per conveniència algun cas concret».

El catedràtic també ha subratllat que «el victimisme xoca de ple amb la nostra manera d'entendre la realitat i amenaça la creença d'un món just». Tamarit ha explicat que, en el moment en què ocorre alguna situació que podem catalogar com a injusta, la creença social tendeix a culpar de certa forma a la víctima pensant que «alguna cosa faria per a merèixer-ho» i es busquen justificacions per a no «atemptar contra aqueix món just que necessitem per a viure».

Finalment, ha afegit els resultats de diversos estudis, inclòs el realitzat per l'equip del propi catedràtic, analitzant més d'un centenar de sentències en relació a les situacions penals tant en conflictes de violència de gènere (agressió unilateral) com en casos de violència en relacions de parella (agressió mútua). Segons els resultats, les dones obtenen menys condemnes sent aquestes de menor duresa i extensió, amb un nivell inferior d'empresonaments. Per a Tamarit, les diferències «van resultar significatives estadísticament. A més, destaquem que a nivell penal en els casos de violència de gènere els homes són més castigats tant a nivell de condemna com d'extensió que en els casos de violència mútua».