L'única cara 'amable' de la sequera: els records d'un antic poble de Castelló ressorgeixen de les seues cendres afonades sota les aigües

L'embassament d'Arenós, situat a la província de Castelló, i entre les localitats de la Pobla d'Arenós i Montanejos, ha revelat un secret que portava dècades ocult sota les seues aigües. Després d'un prolongat període de sequera, el nivell de l'embassament ha descendit dràsticament, deixant al descobert els vestigis d'un passat oblidat: el poble de Campos d'Arenós.

Un poble engolit pel progrés, segons el "NO-DO"

Campos d'Arenós era un xicotet nucli rural que, igual que molts altres, va sucumbir davant l'avanç de la modernització i el desenvolupament industrial. A mitjan segle XX, la necessitat de garantir el subministrament d'aigua a la zona, i especialment per a les fèrtils terres de la Plana, va portar a la construcció de l'embassament, un projecte que va condemnar a Campos d'Arenós a desaparéixer sota les aigües. Així es feia ressò d'aquesta infraestructura el NO-DO, el Noticiari Cinematogràfic Espanyol.

Els seus habitants van ser reubicats en localitats pròximes, portant amb si els records i la nostàlgia de la seua llar ancestral. Amb el pas dels anys, el poble es va convertir en una llegenda, un lloc que només existia en la memòria dels més ancians.

Este documental, recorda els últims moments d'esta població i com alguns dels seus veïns lamentaven haver de marxar a altres pobles veïns, com la Puebla de Arenoso, Montanejos o Cirat, per a seguir amb les seues vides. 

Com era Campos d'Arenós?

L'antic poble de Campos d'Arenós, enclavat entre muntanyes i abraçat pel riu Millars, guarda una història rica en tradicions i cultura que va quedar submergida en les aigües de l'embassament d'Arenós en 1977. Aquest municipi va estar marcat per la influència de tres regions: Aragó, Castella i València, que van modelar el caràcter de la seua gent i el seu folklore.

Amb un paisatge dominat pel Morrón i la Penya Redona, i una economia agrícola de subsistència, Campos d'Arenós va viure durant segles. Les seues terres pobres, majorment dedicades al secà, i l'emigració de la seua població, especialment cap a Catalunya, van marcar el declivi del poble.

No obstant això, el major colp va arribar amb la construcció de l'embassament d'Arenós, que va negar les cases i els carrers d'aquest racó valencià.

Malgrat la seua desaparició física, la memòria de Campos d'Arenós continua viva en el relat de la seua història, des de la seua fundació per Jaume I fins als seus últims dies en el segle XX.

La sequera com a reveladora de secrets

La sequera excepcional que ha assotat la regió en els últims anys ha provocat una baixada històrica del nivell de l'embassament d'Arenós, deixant al descobert un paisatge lunar on abans es trobava un poble amb vida. Ruïnes de cases, masos, carrers, l'antic ajuntament i fins al cementeri han emergit de les profunditats, oferint un testimoniatge silenciós d'un passat que semblava perdut per sempre.

I no és l'únic pantà que ha revelat secrets del passat, també l'embassament del Sitjar, uns quilòmetres més a baix del riu Millars, tal com avancem en elperiodic.com aquest passat mes de maig.

El Pont Penjant, un símbol de Campos d'Arenós

El Pont Penjant de Campos d'Arenós és un símbol emblemàtic d'un passat submergit. Aquesta estructura de ferro i fusta, construïda en 1882, era molt més que un simple pont; era un nexe vital que connectava a la població amb les seues terres i els seus veïns.

Un pont amb història

El pont penjant era una obra d'enginyeria senzilla però enginyosa, característica de l'època. El seu disseny, similar a altres ponts de la zona com el de Toga, permetia travessar el riu Millars de manera segura i eficient. Les dues casetes ensostrades en els seus extrems no sols oferien protecció als caminantes, sinó que també suportaven els tirants d'acer que mantenien l'estructura en el seu lloc.

El pont era un element fonamental en la vida quotidiana dels habitants de Campos d'Arenós. Els permetia accedir a les seues hortes o a les seues masies. El cruixir de la fusta i el lleu balanceig del pont en caminar eren sons familiars per als qui l'utilitzaven diàriament.

Gran interés per visitar Campos d'Arenós

La reaparició de Campos d'Arenós ha despertat un gran interés en la zona. Curiosos i especialment veïns o familiars que han residit en la localitat s'han desplaçat fins al lloc per a contemplar les restes d'aquest poble fantasma, visitant els llocs on van viure els seus avantpassats i reviure velles històries.

Un patrimoni històric en perill

No obstant això, l'alegria pel descobriment es veu entelada per l'exposició als elements i el pas del temps, deteriorant les estructures.

Siga com siga, la qual cosa és clar és que aquest descobriment ha reavivat l'interés per la història d'aquest antic poble de Castelló i ens ha recordat la importància de preservar el patrimoni cultural.

Campos d'Arenós segueix molt viu

La tecnologia pot connectar a les persones a través del temps i l'espai. La creació d'un grup de Facebook dedicat a Campos d'Arenós, encara que haja desaparegut, és un testimoniatge de la força de la memòria i del desig de mantindre viva la història d'aquest poble submergit.

Aquest grup de Facebook es va convertir en un refugi virtual per a aquells que alguna vegada van cridar a Campos d'Arenós la seua llar. En aquest espai digital, els antics veïns van poder compartir fotografies, anècdotes i records de la seua vida al poble. Cada imatge, cada comentari, era un xicotet fragment d'un passat que, encara que submergit sota les aigües, continuava viu en els seus cors.

Un pont entre generacions

El grup de Facebook també va servir per a connectar a diferents generacions. Els més joves, que potser només havien sentit parlar de Campos d'Arenós a través dels seus avis, van poder conéixer de primera mà com era la vida al poble. Les fotografies antigues, els relats i les converses entre els membres del grup van crear un vincle intergeneracional que va enfortir els llaços familiars i comunitaris.