L'intrusisme i la falta d'oferta hotelera: els problemes que afronta el turisme de Castelló
Els experts coincideixen que apostar per l'oferta hotelera suposaria la creació de llocs de treball i economia
Empresaris de l'hostaleria i el turisme de Castelló, al costat de l'alcalde de Moncofa, Wences Alós, i l'alcaldessa de Cabanes i diputada de Turisme, Virginia Martí, han participat aquesta setmana en la taula redona sobre ‘Present i futur dels habitatges d'ús turístic a la província de Castelló” organitzada per l'Associació Provincial d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme (ASHOTUR).
Per a Virginia Martí és vital “la legalització dels habitatges turístics” perquè “l'important és la professionalització” atés que “necessitem gent professional que estiga al capdavant dels negocis”.
Per a l'alcaldessa de Cabanes i diputada de Turisme, cal “dignificar” el sector perquè “la gent i les empreses que volen treballar en el sector turístic siguen empreses legals” perquè al final “el perjudicat és el destí, donen una mala imatge”.
Per contra, “està la gent professional que es deixa la pell per dignificar els seus negocis” enfront dels quals “volen lucrar-se sense ser del sector”.
Sense oferta hotelera
Així mateix, Martí ha lamentat que el model turístic a la província de Castelló siga residencial i a penes existisquen hotels, que fa que el turisme a la província siga residencial i nacional. Pel que “per a fer un salt qualitatiu cal apostar per l'oferta hotelera”.
Virginia Martí ha assegurat que apostar per un model hoteler suposaria la creació de llocs de treball i economia, sobretot en les destinacions turístiques.
Mesures contra l'intrusisme
A la taula col·loqui van coincidir en la necessitat de prendre mesures contra l'intrusisme turístic, el qual està sent perjudicial per al sector. Els ajuntaments asseguren que si no es frena aquesta problemàtica, podran tindre problemes amb els habitatges de llarga duració com ocorre a Eivissa.
L'encarregat d'inaugurar la xarrada dels professionals del sector turístic de Castelló va ser Juan Antonio Beltrán, CEO de Altubel. Beltrán afirma que el client tria el tipus d'allotjament que desitja. Per tant, segons Beltrán «la competència que tenim els habitatges turístics apareix entre nosaltres, no entre les diferents categories que existeixen».
Per part de Marina Montañes, cap del Servei Territorial de Turisme de Castelló, assevera que a la Comunitat Valenciana hi ha 86.309 VuT registrades, de les quals 14.297 somni de Castelló. «Aquests habitatges estan coordinats per 270 empreses turístiques. L'evolució d'inscripcions presenten un gran problema dins del marc legal, pel fet que empreses gegants com Airbnb o Booking no estan regulades per la normativa sectorial de Turisme».
La xarrada ho ha continuat Virginia Martí, diputada de Turisme, que ha afirmat: «El més important és la professionalització del sector. Hem de dignificar-nos i que les empreses que vulguen dedicar-se al sector hoteler el facen des del marc legal. El major perjudicat és el destí, la imatge que dona. El sector s'ha d'unir per a plasmar una bona imatge al consumidor que ve a gaudir del nostre turisme».
Per al CEO de Casa Flor del taronger, Daniel Rambla, la problemàtica s'estén a nivell europeu. Rambla assegura que el que necessita el sector és que es puguen identificar els habitatges que el seu il·legals per a fer costat a l'oferta legal.
Wenceslao Alós, alcalde de Moncofa, es mostra cautelós amb el futur del sector: «Si no hi ha una construcció positiva del sector podrà suposar una restricció de l'oferta d'apartaments turístics». «Als allotjaments continua un creixement notori, però als càmping no passa el mateix», afirma Alós.
Finalment, Luis Martí, vicepresident de ASHOTUR, assegura que el major problema del sector es ‘l'amateurisme’ que hi ha: «Molts es pensen que per a donar oferta turística no es necessita formació i és un error. Aquesta falta de professionalització no ocorre en un altre sector. Ens queda molt de camí per davant per a convertir-nos en la indústria i la potència econòmica que desitgem”.
Dades turístiques
La província de Castelló compta amb 13.968 habitatges legalitzats, les quals han sigut donades d'alta aquest 2022 un total de 973, quasi la meitat que en 2019, que van ser de 1.458. El municipi de Castelló amb més llicències turístiques d'enguany és Orpesa de Mar, amb un total de 238 habitatges d'ús turístic (VuT), seguit de Peníscola amb 186, Alcalà de Xivert amb 110 i Benicàssim amb 78. Sobre el total d'habitatges turístics registrats, les localitats amb platja representen el 93% amb 12.791 VuT repartits entre 14 municipis, en contra de les localitats d'interior que representen un 7% amb 1.109 VuT, repartits entre 92 municipis.
Quant a les categories, les VuT Estàndard sumen 13.655, representant el 97’8%, seguides de les VuT Primera amb 246, representant un 1’8% i les VuT Superior amb 66, representant un 0’4%.
La campanya, que persegueix el lema “Anfitrions de confiança”, cerca connectar amb el client a través d'un distintiu que diferencia els habitatges legals registrats de les il·legals. A més, presenta els objectius de lluitar i sensibilitzar contra l'intrusisme en l'oferta d'habitatges turístics i aconseguir un creixement d'habitatges registrats, a més d'informar els consumidors dels riscos que implica la contractació d'un VuT il·legal. Per tant, des de ASHOTUR es presenta la problemàtica de la presència d'allotjaments turístics no inscrits al registre oficial d'habitatges turístics de la Generalitat en les grans plataformes.