Juristes analitzen les problemàtiques dels contractes d'obra o servei en recerca i les spin-off universitàries
Les 34 Jornades de Gerència Universitària han tractat en la seua segona sessió la gestió de la recerca i la transferència de coneixement en una taula redona, moderada per la gerent de la Universitat Miguel Hernández d'Elx Emma Benlloch, en la qual han participat Ángel Luis de Val, professor acreditat a catedràtic de la Universitat de Saragossa; Fernando Ballester, catedràtic de la Universitat d'Alacant; Juan Manuel del Valle, advocat especialista en dret universitari, i Carlos Gómez Otero, secretari general adjunt de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
De Val ha abordat la legislació referent als contractes d'obra o servei determinat per a la realització de projectes de recerca, tant en el seu marc comú a través de l'Estatut del Treballador, com especial, mitjançant la Llei Orgànica d'Universitats i la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Sobre aquest tema, ha assenyalat que aquest tipus de contractes té dues singularitats en el cas de les universitats públiques a causa d'aquesta legislació especial: la durada màxima, que no segueix les limitacions habituals, i l'encadenament de contractes. Així mateix, ha presentat la problemàtica del dret d'indemnització en el cas de l'extinció del contracte amb algunes sentències que han ampliat els 12 dies de salari per any de servei que estableix la LET en aquests casos.
Per la seua banda, Ballester ha aprofundit en el problema de l'encadenament de contractes. En aquest sentit, ha explicat que hi ha dues vies per a posar fre a la contractació temporal en cadena, la via de l'article 15.5 de l'Estatut dels Treballadors que opera al marge del frau de llei però que presenta canvis normatius i falta de claredat i la de l'article 15.3 de frau de llei. Així, en referència a la primera via ha afirmat que «el contracte per obra o servei determinat per a la realització de projectes específics de recerca estava afectat per la prohibició de l'encadenament amb la regulació del 2006 però amb la regulació vigent del 2010 ha deixat d'estar-ho molt probablement». Respecte als contractes de la LOU ha assenyalat que estan fora de l'àmbit de prohibició de l'encadenament, igual que els de la LCTI en universitats públiques, els de pràctiques i la interinitat.
Finalment, Juan Manuel del Valle i Carlos Gómez han fet una presentació conjunta sobre les spin-off universitàries. Del Valle, ha assenyalat que les Empreses de Base Tecnològica suposen posar en mercat activitats més enllà d'allò innovador i dels prototips, és a dir, són mitjans de patrimonialització de l'activitat amb resultats comercials o industrials derivats de la recerca. «Hem copiat un sistema que ja aplicaven les universitats nord-americanes, però aquestes no eren substancialment públiques», ha assenyalat. En aquest sentit, ha apuntat algunes problemàtiques que es plantegen i la legislació vigent sobre aquest tema com per exemple de qui és el producte universitari o com es calcula el valor de la recerca.
Gómez Otero, en el seu torn, ha recalcat la importància de realitzar un seguiment d'aquestes empreses per part de les universitats perquè es produïsca una tornada d'allò que s'ha aportat. En aquest sentit, ha assenyalat que aquest control es pot realitzar a través d'un representant de la universitat en l'empresa o mitjançant un pacte de socis. A més, ha assenyalat que hauria d'haver-hi una tornada econòmica, amb un valor real del mercat i ha fet referència a la clàusula de millor fortuna. Per a concloure, tots dos han assenyalat que l'impuls d'aquest tipus d'empreses ha de venir d'un treball conjunt entre el vicerectorat de recerca i la gerència perquè es creen empreses que siguen realment viables. «Assumiu les gerències la posició que teniu en relació amb la creació d'empreses», ha conclòs Del Valle.
La gestió dels mitjans propis
«Els mitjans propis de les universitats» van centrar la taula redona moderada pel secretari general de la Universitat Jaume I, el catedràtic de Dret Administratiu, José Luis Blasco Díaz, celebrada en la primera jornada del congrés. En la mateixa van intervenir Juan José Pernas García, professor de Dret Administratiu de la Universidade da Coruña; Herencia de Grado, sotsdirector tècnic del Tribunal de Comptes del Regne, i Silvia del Saz Cordero, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat Nacional a Distància.
En la seua intervenció, Juan José Pernas es va centrar en el marc general sobre el règim jurídic de les denominades encomanes de gestió de mitjans propis que suposen una tècnica autoargonizativa. El professor de la Universidade da Coruña va destacar la necessitat de diferenciar-los dels contractes públics ja que aquests impliquen la participació de dues entitats jurídiques, establint-se una relació bidireccional. Pel contrari, «l'encomana de gestió de contingut contractual és una tècnica de caràcter unilateral en la qual és una única administració decisòria la que realitza l'encàrrec». Es tracta, per tant, «d'actes administratiu, mandats i ordres que es dirigeixen a ens que es troben en una situació de dependència i que no poden més que complir amb els mateixos».
Per la seua banda, Carlos Herencia va centrar la seua participació en la situació de les universitats públiques a partir de la seua integració en el sector públic i en la fiscalització de les mateixes per part del Tribunal de Comptes del Regne. El sotsdirector tècnic d'aquest Tribunal va destacar l'«elevat nivell de gerència que trobem en les universitats». Herencia va mostrar als assistents al congrés la posició del Tribunal de Comptes del Regne en relació a la labor que realitzen les universitats, fent especial referència a l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera.
Finalment, Silvia del Saz Cordero va mostrar una opinió crítica «amb el plantejament de la LOU i la interpretació que han fet les pròpies universitats sobre la creació d'ens instrumentals». La catedràtica va defensar un plantejament crític respecte a la possibilitat que es permeta la creació per part d'entitats públiques d'entitats instrumentals «que al final són entitats jurídic-privades», considerant a més insuficients els límits regulatius en la creació i continguts de les mateixes.
