elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Gil defensa els pressupostos com els “millors” per a Castelló i recorda al PP el “espoli” que van fer a les arques públiques

  • El secretari general de l'agrupació local de Castelló de la Plana destaca que el Botànic ha “triplicat” la inversió a la província“

“Els cinquens pressupostos del Botànic són un blindatge a la sanitat, l'educació i la justícia social, qüestions que marquen la nostra acció política i que, no obstant això, sempre han estat desateses pel Partit Popular, allí on ha governat”.

Així s'ha expressat hui el diputat autonòmic del PSPV-PSOE per Castelló i secretari general de l'agrupació local de Castelló de la Plana, Francisco Gil, qui ha defensat uns comptes que ha qualificat de “prudents, rigoroses i, sobretot, de defensa de l'Estat del Benestar”.

“El PP parla des de la mala fe o la ignorància perquè són els millors pressupostos per a Castelló, on la inversió augmentarà quasi el triple, no com quan estava el PP i Barrachina que aplaudien uns comptes que retallaven drets i inversions per als castellonencs mentre les trames corruptes del PP espoliaven les arques públiques”, argumenta el diputat autonòmic socialista.

Gil assenyala que “al Partit Popular li hauria de fer la cara roja eixir a qüestionar els pressupostos de la Generalitat tenint en compte que, quan ells han gestionat els diners públics, s'han dedicat a retallar en drets als més vulnerables”. “Poques lliçons pot donar el PP, després d'haver deixat un deute de més de de huit milions d'euros a l'Ajuntament de Castelló, un deute que es va pagar quan el partit socialista va arribar a la Generalitat”, ha afegit.

A més, el diputat autonòmic ha recordat al PP que “encara estem pagant obres que el Partit Popular va ajornar”, com la carretera entre Torreblanca i l'aeroport i l'autovia La Plana entre la Pobla Tornesa i Vilanova d'Alcolea.

Finalment, Gil ha destacat el “esforç inversor” del Botànic de sis punts per damunt del pes poblacional de Castelló “tot i el greu problema de infrafinanciación, encara per resoldre”.

Pujar