Castelló sumarà dos nous parcs solars i una central hidroelèctrica

La província de Castelló sumarà dos nous parcs solars i una nova central hidroelèctrica, una vegada el Consell del vistiplau a aquests projectes en les pròximes setmanes per a posar-los en marxa, com va avançar el president de la Generalitat dimarts passat.

Les noves instal·lacions se situaran a Montanejos, Borriana i Sant Mateu. Així, la província guanyarà amb les noves connexions fins a 9’3 megawatios de producció elèctrica, en el marc de l'impuls que el Consell vol donar a les renovables després de diversos anys de polèmica per la proposta de múltiples macroprojectes.

De fet, a la fi de maig es va convalidar en Les Corts el decret que tractarà de ressuscitar la instal·lació d'energies renovables amb algunes condicions, com el respecte a l'autonomia municipal per a decidir si es desitgen acceptar aquests projectes i la prelació de sòls per a prioritzar la seva instal·lació en zones urbanes, industrials o degradades, evitant així instal·lacions en zones de valor ambiental, agrícola o patrimonial.

Una manera de protegir espais representatius i de guanyar eficiència evitant haver de construir grans línies d'evacuació des d'allunyades zones rurals. A més, les centrals de més de 10 Mw exigiran un tràmit de participació pública.

Les noves instal·lacions

Una de les centrals que seran autoritzades en breu és la de Borriana, situada al costat del polígon de la carretera de Nules, i que ja està pràcticament construïda, mancant rebre les autoritzacions pertinents per a connectar-se a la xarxa i posar-se a funcionar.

El parc solar, de 5 Mw de potència nominal, està situat en la partida de la Regenta, al costat de la CV-18 i ocupa 93.770 metres quadrats de superfície, amb 9.120 mòduls i suposarà en total una inversió de més de 3,1 milions d'euros.

A més, segons expliquen des de l'Ajuntament, s'ha sol·licitat una ampliació de 5 megawatios més per a duplicar la seva grandària en els terrenys contigus. Unes instal·lacions que duran a terme des de les companyies Beavier Photo Power i Corporate Solar Hòlding en sòl urbanitzable, la qual cosa, segons l'Ajuntament, facilita la tramitació.

A més, el parc solar, encara que té una potència nominal de 5Mw (la que en aquests moments podria exportar per les seves línies), podria generar una potència pico de 9’9Mw amb els seus panells dobles, ja que aquestes plantes instal·len una potència major per a cobrir millor els moments del dia en què baixa el sol.

Sant Mateu, per part seva, acollirà un hort solar amb una potència de 1’3 Megawatios a l'entrada del municipi al costat de la CV-10. Està projectat per VF renovables i suposarà una inversió de 738.000 euros.

Quant al cas de Montanejos, es tracta d'una instal·lació hidràulica aprofitant el ‘chorro’ del sobreeixidor del pantà Arenós. Així, una central situada als peus de l'embassament podria produir amb la força de les aigües del Millars una potència nominal de 3’1Mw. El projecte té pressupostada una inversió de 3’2 milions per part de Central Hidroelèctrica Arenós SL.

Una vintena de plantes solars en tràmit

A més, una vintena de projectes han sol·licitat la seva instal·lació per tota la província i es troben en procés de tramitació, per la qual cosa alguns d'ells podria veure la llum en els pròxims anys si reben els permisos corresponents.

Cal assenyalar la diversitat de llocs en les quals s'ha sol·licitat la instal·lació d'aquestes instal·lacions fotovoltaiques, des de zones rurals fins a àrees industrials, i destaquen especialment els que es presenten en els termes d'Onda i l'Alcora, per la potència que podrien generar:

Onda: Es proposa una megaplanta solar de 17 Mw de potència pico en la zona del Baix Sitjar, amb fins a 7 àrees, al costat de la planta solar que ja existeix en aquesta zona.

l'Alcora i Onda: Una altra planta fotovoltaica de 25’6 Mw, entre els termes d'Onda i L'Alcora, però prop del nucli urbà de Ribesalbes.

Les Useres: Se situarà en la Masia Figueresa a l'entorn del Paratge les Crevadas, amb una generació d'energia elèctrica de 3 Mw.

Viver: En el paratge de Clotes de Piquer, amb una potència de 47,85 Mw.

Vilanova d'Alcolea: Central fotovoltaica de 2’4 Mw en la finca Garroferets del municipi.

Traiguera: Una planta solar d'1 Mw de potència prop del límit amb Catalunya.

La Vall d'Alba: Aquest municipi compta amb diversos projectes sobre la taula. Un d'ells, amb una potència de 1’7 Mw, en la zona del Mes de Fasil i ors tres de 2, de 4’2 i de 1’4 Mw pel barranc de Juncosa en el Pla de l’Arc.

La Vall d'Uixó: Una instal·lació de 1’9 Mw en la partida La Rableta, al costat del polígon La Mina i un altre de 2’2 Kw al costat de la A-7.

Castelló de la Plana: Hi ha tramitats dos projectes, un de 2’3 Mw en Bovalar, enfront de Muntanya Negra i un altre de 3’5 Mw en els terrenys de la centres de Cicle Combinat d'Iberdrola, en El Serrallo.

Morella: S'ha tramitat la petició d'instal·lar un parc solar de 49 Mw per la zona de Torre Gargallo, al costat de la CV-12.

Alcalà de Xivert: S'han sol·licitat dos parcs fotovoltaics, una de 2’2 Mw en el Clot de Felipet (al costat de la rambla d’Estopet) i una altra de 1’7 Mw en La Torrassa, també prop del curs d'aquesta rambla.

Càlig: Es planteja una instal·lació solar de 4’5 Mw en la CV-135 prop del nucli urbà del municipi.

Sant Jordi: Al nord de la urbanització Panoràmic, amb una 9’9Mw de potència pico.

Altura: Una planta de 1’2 Kw de potència entre Altura, Xèrica i Navaixes, prop de l'Autovia Mudèjar.

A més dels parcs solars, estan en període de tramitació altres projectes d'energies renovables a la província, com és el cas de diversos parcs eòlics en la zona dels Ports, una comarca que ja compta amb diversos d'aquests molins.

No obstant això, no tots aquests projectes pot ser que cristal·litzin, ja que molts ajuntaments estan intentant frenar aquestes instal·lacions, especialment les més grans o les que afecten paisatges especialment emblemàtics.

És el cas de la Magda, el projecte per a construir una megaplanta de 500 hectàrees i 259.000 panells i que afectaria directament els termes de les Coves de Vinromà, Benlloc i Cabanes i les línies elèctriques dels quals travessarien 13 municipis fins a la subestació d'Almassora.

Una instal·lació que ha unit a tots els partits i diverses administracions en contra seva, en la cerca de compatibilitzar aquestes infraestructures amb la sostenibilitat i la protecció del paisatge. I és que no la construcció d'aquestes infraestructures no sols es compon del camp de panells solars i de les centrals transformadores, sinó també de les línies d'evacuació de la tensió elèctrica.

Així, la Vall d'Uixó i Xilxes han frenat un projecte que s'anava a instal·lar entre els seus termes municipals i el de Moncofa, i Betxí i Les Useres també han mostrat la seva negativa a alguns projectes. La Vall d'Alba, per part seva, és un dels municipis que més peticions acumula, la qual cosa, en cas que es dugui a terme, ocuparia un tros important del seu terme municipal amb plaques solars, per la qual cosa s'ha suspès l'autorització de llicències de moment.